Vivim en un món en el que, afortunadament, el sentit de l’humor sobreviu ─per sobre del sentit comú─.
Ara li toca al corona virus ─què fàcil caure en un ús tergiversat de la corona encara que m’agrada més imitar a l’inoblidable Javier Krahe quan, a Villatripas de abajo discuteixen, amb Villatripas de arriba, quina és la Venus Afrodita erigida més impactant, l’alcalde acaba:
“… esa Venus Afro…leches!”
A mi em surt Corona…leches!
I és que no puc oblidar Javier Krahe.
I canviant una mica, algú ha pensat el que podria estar dibuixat ara el genial Perich?
Me l’imagino mirant un camp amb creus fins l’horitzó i el pare dient-li al fill:
Algun dia tot això serà teu, ara és de la Corona.
Ja hi ha alguns que es dediquen a col·leccionar “memes” sobre la pandèmia. No cal que us cansi amb més. Només un incís: el nen deixa de xarrupar el suc per la palleta, es gira cap a tu i t’informa:
“─Cuando te sientas triste, decepcionado; abraza un zapato.
─ …
─Sí, un zapato. Un zapato consuela.”
Miquel Àngel Sòria
