Miguel Mario Díaz-Canel Bermúdez, President de la República de Cuba.
Intervenció en el debat general del 75 període ordinari de sessions de l’Assemblea General de les Nacions Unides.
Senyor Secretari General:
Senyor President:
Una epidèmia global ha canviat dràsticament la vida quotidiana. D’un dia per a un altre, es contagien milions i moren milers de persones l’esperança de vida de les quals era superior gràcies al desenvolupament. Sistemes hospitalaris d’alt nivell de prestacions han col·lapsat i les estructures de salut de països pobres sofreixen de la seva incapacitat crònica. Dràstiques quarantenes converteixen en virtuals erms a les ciutats més populoses. La vida social no existeix fora de les xarxes digitals. Teatres, discoteques, galeries, fins i tot escoles, són clausurats o redimensionats. Les nostres fronteres s’han tancat, les nostres economies es contreuen, les nostres reserves s’esgoten. La vida sofreix el radical redisseny de costums ancestrals i la incertesa desplaça a la certesa. Fins als millors amics es desconeixen sota les màscares que ens salven del contagi. Tot canvia.
Tant com la solució a la pandèmia, urgeix ja la democratització d’aquesta indispensable Organització, perquè respongui de manera efectiva a les necessitats i aspiracions de tots els pobles.
L’anhelat dret de la humanitat a viure en pau i seguretat, amb justícia i llibertat, base de la unió de les nacions, és constantment amenaçat. Més d’1.9 bilions de dòlars es dilapiden avui en una insensata carrera armamentista sustentada en la política agressiva i guerrerista de l’imperialisme, el màxim exponent del qual és l’actual govern dels Estats Units, responsable del 38 per cent de la despesa militar global. Parlem d’un règim marcadament agressiu i moralment corrupte, que menysprea i ataca al multilateralisme, empra el xantatge financer en la seva relació amb les agències del sistema de Nacions Unides i amb una prepotència mai abans vista es retira de l’Organització Mundial de la Salut, de la UNESCO i del Consell de Drets Humans.
Paradoxalment, el país que allotja a la seu de l’ONU també s’aparta de tractats internacionals fonamentals, com l’Acord de París sobre canvi climàtic; repudia el consensuat acord nuclear amb l’Iran; impulsa guerres comercials; posa fi al seu compromís amb instruments internacionals de control en l’esfera del desarmament; militaritza el ciberespai; multiplica la coerció i les sancions unilaterals contra aquells que no es pleguen als seus designis i patrocina el derrocament per la força de governs sobirans mitjançant mètodes de guerra no convencional.
En aquesta línia de comportament, divorciada dels vells principis de la coexistència pacífica i del respecte al dret aliè a l’autodeterminació com a garant de la pau, el govern presidit per Donald Trump, a més, manipula amb finalitats subversives la cooperació en l’àmbit de la democràcia i els drets humans, mentre en el seu propi territori proliferen pràcticament sense control, les expressions d’odi, racisme, brutalitat policial i les irregularitats del sistema electoral i el dret al vot dels ciutadans.
Urgeix reformar les Nacions Unides. Aquesta poderosa organització que va emergir del milionari cost en vides de dues guerres mundials i com a resultat de la comprensió universal de la importància del diàleg, la negociació, la cooperació i la legalitat internacional, no pot demorar més la seva actualització i la seva democratització. El món actual necessita tant l’ONU com aquell en el qual va néixer.
Una cosa molt especial i profunda ha fallat, quan s’assisteix de manera quotidiana i permanent a la violació dels principis de la Carta de l’ONU, i quan és cada vegada més freqüent l’ús o amenaça de l’ús de la força en les relacions internacionals. No hi ha manera de sostenir per més temps, com una cosa natural i inamovible, un ordre internacional desigual, injust i antidemocràtic, que anteposa l’egoisme a la solidaritat i els interessos mesquins d’una minoria poderosa a les legítimes aspiracions de milions de persones.
Malgrat les insatisfaccions i les demandes de transformació que, al costat d’altres estats i a milions de ciutadans del món, demanem a les Nacions Unides, la Revolució cubana defensarà sempre l’existència de l’organisme al qual devem el poc, però imprescindible multilateralisme que sobreviu a la prepotència imperial.
Més d’una vegada, davant aquest mateix fòrum, Cuba ha reiterat la seva voluntat de cooperar amb la democratització de l’ONU i amb la defensa de la cooperació internacional que només ella pot salvar. Com va dir el Primer Secretari del Partit Comunista de Cuba, General d’Exèrcit Raúl Castro Ruz, i cito: “Podrà comptar sempre la comunitat internacional amb la sincera veu de Cuba enfront de la injustícia, la desigualtat, el subdesenvolupament, la discriminació i la manipulació; i per l’establiment d’un ordre internacional més just i equitatiu, en el centre del qual se situï, realment, l’ésser humà, la seva dignitat i benestar.”
Senyor President:
Reprenent la gravetat del moment actual, que molts atribueixen únicament a la pandèmia de la COVID-19, considero fonamental advertir que el seu impacte depassa amb escreix l’àmbit sanitari.
Per les seves nefastes seqüeles, la impressionant quantitat de morts, el mal a l’economia mundial i la deterioració dels nivells de desenvolupament social, l’expansió de l’epidèmia en els últims mesos angoixa i desespera a líders i ciutadans de pràcticament totes les nacions. Però la crisi multidimensional que ha desfermat demostra clarament el profund error de les polítiques deshumanitzades imposades a ultrança per la dictadura del mercat.
Avui som dolorosos testimonis del desastre al qual ha conduït al món el sistema irracional i insostenible de producció i consum del capitalisme, dècades d’un injust ordre internacional i d’aplicació d’un cru i desenfrenat neoliberalisme, que ha agreujat les desigualtats i sacrificat el dret al desenvolupament dels pobles.
A diferència de l’excloent neoliberalisme, que separa i rebutja a milions d’éssers humans, condemnant-los a sobreviure amb les sobres del banquet de l’u per cent més ric, el virus de la COVID-19 no discrimina entre els uns i els altres, però els seus devastadors impactes econòmics i socials seran letals entre els més vulnerables, els de menys ingressos, els mateixos en el món subdesenvolupat que en les bosses de pobresa de les grans urbs industrialitzades.
Segons projeccions de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), als 690 milions de persones que passaven fam en 2019, podrien sumar-se 130 milions a conseqüència de la recessió econòmica causada per la pandèmia. Estudis de l’Organització Internacional del Treball (OIT) afirmen que s’han perdut més de 305 milions d’ocupacions i que més de mil 600 milions de treballadors veuen amenaçats els seus mitjans de subsistència.
No podem enfrontar la COVID-19, la fam, la desocupació i la creixent desigualtat econòmica i social entre individus i entre països com a fenòmens independents. Urgeix implementar polítiques integrals en les quals l’ésser humà sigui la prioritat, i no els guanys econòmics o els avantatges polítics.
Seria criminal deixar per a demà decisions d’ahir i d’avui. És un imperatiu impulsar la solidaritat i la cooperació internacional per a esmorteir el cop.
Només les Nacions Unides, amb la seva filiació universal, té l’autoritat i l’abast necessaris, per a reprendre la justa baralla per eliminar l’impagable deute extern que, agreujada pels efectes socioeconòmics de la pandèmia, atempta contra la supervivència dels pobles del Sud.
Senyor President:
L’aparició del SARS-*CoV-2 i els primers indicis que amenaçava amb provocar una pandèmia, no van prendre a Cuba desprevinguda. Amb l’experiència de dècades d’enfrontament a epidèmies terribles, algunes d’elles deliberadament introduïdes com a part de la guerra permanent contra el nostre projecte polític, es van posar en pràctica de manera immediata un grup de mesures sustentades en les nostres capacitats i fortaleses fonamentals: un Estat socialista organitzat, responsable de vetllar per la salut dels seus ciutadans, amb capital humà altament qualificat i una societat amb elevat grau de participació popular en l’adopció de decisions i en la solució dels seus problemes.
L’aplicació d’aquestes mesures, al costat del coneixement acumulat en més de 60 anys d’ingents esforços per a crear i enfortir un sistema de salut de qualitat i abast universal, així com la recerca i el desenvolupament científics, han permès no sols preservar el dret a la salut de tots els ciutadans, sense excepció, sinó enfrontar la pandèmia en millors condicions.
Ho hem aconseguit malgrat les dures restriccions del prolongat bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pel govern dels Estats Units, empitjorat brutalment en els dos últims anys, fins i tot en temps de pandèmia, com a prova que aquest és el component essencial de la seva política d’hostilitat cap a Cuba.
L’agressivitat del bloqueig ha escalat a un nivell qualitativament nou, que reforça la seva condició d’impediment real i determinant per a la gestió de l’economia i el desenvolupament del nostre país. El govern estatunidenc ha intensificat especialment la persecució de les transaccions financeres de Cuba i, des de 2019, adopta mesures violadores del Dret Internacional per a privar al poble cubà de la possibilitat d’adquirir el combustible que requereix en el seu quefer quotidià i pel seu desenvolupament.
Amb la finalitat de danyar i demonitzar la Revolució cubana i a uns altres que qualifica com a adversaris, els Estats Units publica llistes espúries mancades de legitimitat, amb les quals s’arroga el dret d’imposar al món mesures coercitives unilaterals i qualificacions infundades.
No passa una setmana sense que aquest govern emeti declaracions contra Cuba o imposi noves restriccions. No obstant això, resulta paradoxal que hagi refusat qualificar com a terrorista l’atac perpetrat contra l’Ambaixada de Cuba a Washington, el 30 d’abril de 2020, quan un individu armat amb un fusell d’assalt va disparar més de 30 cartutxos contra la seu diplomàtica i va confessar després la seva intenció de matar. Denunciem la doble moral del govern estatunidenc en la lluita contra el terrorisme i exigim que es condemni públicament aquest brutal atac.
Reclamem que cessin l’hostilitat i la campanya difamatòria contra la labor altruista de la cooperació mèdica internacional de Cuba que, amb elevat prestigi i resultats verificables, ha contribuït a salvar centenars de vides i a reduir l’impacte de la malaltia en diverses latituds. Personalitats internacionals i organitzacions socials de notable prestigi han reconegut la labor humanista desplegada per la Brigada Internacional Mèdica Especialitzada en Situacions de Desastre i Greus Epidèmies Henry Reeve advocant perquè se li concedeixi el Premi Nobel de la Pau.
Mentre el govern dels Estats Units ignora el cridat a conjuminar esforços en el combat a la pandèmia i es retira de l’OMS; Cuba, en resposta a sol·licituds rebudes i guiada per la profunda vocació solidària i humanista del seu poble, reforça la seva cooperació amb l’enviament de més de 3 mil 700 col·laboradors, organitzats en 46 brigades mèdiques, a 39 països i territoris afectats per la COVID-19.
En aquest sentit, condemnem el xantatge mafiós amb què els Estats Units ha pressionat a l’Organització Panamericana de la Salut amb el propòsit d’utilitzar aquest organisme regional com a instrument de la seva malaltissa agressió contra el nostre país. Sempre, la força de la veritat tirarà per terra les mentides, i la història col·locarà els fets i als protagonistes en el seu lloc. L’exemple de Cuba prevaldrà.
Els nostres consagrats treballadors de la Salut, orgull d’una nació formada en l’ideari martià que Pàtria és Humanitat, rebran o no el Premi que mereix la seva noblesa, però fa anys que van guanyar el reconeixement dels pobles beneïts per la seva tasca sanitària.
El govern dels Estats Units no oculta la seva intenció d’aplicar noves i més dures mesures agressives contra Cuba en els pròxims mesos. Declarem una vegada més, davant la comunitat internacional que el nostre poble, orgullós de la seva història i compromès amb els ideals i l’obra de la Revolució, sabrà resistir i vèncer.
Senyor President:
Les pretensions d’imposar la dominació neocolonial a la Nostra Amèrica, declarant públicament la vigència de la Doctrina Monroe, contravenen la Proclama d’Amèrica Llatina i el Carib com a Zona de Pau.
Volem ratificar públicament en aquest escenari virtual, que la República Bolivariana de Veneçuela comptarà sempre amb la solidaritat de Cuba enfront dels intents de desestabilitzar i subvertir l’ordenament constitucional, la unió cívic-militar i destruir l’obra iniciada pel Comandant Hugo Chávez Frías i continuada pel president Nicolás Maduro Moros a favor del poble veneçolà.
Rebutgem també les accions dels Estats Units dirigides a desestabilitzar a la República de Nicaragua, i corroborem la invariable solidaritat amb el seu poble i govern, liderats pel Comandant Daniel Ortega.
Ens solidaritzem amb les nacions del Carib que exigeixen justes reparacions pels horrors de l’esclavitud i el tràfic d’esclaus, en un món en el qual la discriminació racial i la repressió de les comunitats afrodescendents han anat en ascens.
Reafirmem el nostre compromís històric amb la lliure determinació i la independència del poble germà de Puerto Rico.
Donem suport al legítim reclam de sobirania de l’Argentina sobre les illes Malvines, i les Illes de South Georgia i de South Sandwich.
Reiterem el compromís amb la pau a Colòmbia i la convicció que el diàleg entre les parts és la via per a aconseguir una pau estable i duradora en aquest país.
Donem suport a la cerca d’una solució pacífica i negociada a la situació imposada a Síria, sense ingerència externa i amb ple respecte a la seva sobirania i integritat territorial.
Demandem una solució justa al conflicte de l’Orient Mitjà, que passa per l’exercici real del dret inalienable del poble palestí a construir el seu propi Estat dins de les fronteres anteriors a 1967 i amb la seva capital a Jerusalem oriental. Rebutgem els intents d’Israel d’annexar nous territoris de Cisjordània.
Expressem la nostra solidaritat amb la República Islàmica de l’Iran davant l’escalada agressiva dels Estats Units.
Reafirmem la nostra invariable solidaritat amb el poble sahrauí.
Condemnem enèrgicament les sancions unilaterals i injustes contra la República Popular Democràtica de Corea.
Ratifiquem el nostre rebuig a la intenció d’estendre la presència de l’OTAN fins a les fronteres
de Rússia i a la imposició de sancions unilaterals i injustes contra aquesta nació.
Rebutgem la intromissió estrangera en els assumptes interns de la República de Belarús i reiterem la nostra solidaritat amb el president legítim d’aquest país, Aleksandr Lukashenko i el poble germà bielorús.
Condemnem la ingerència en els assumptes interns de la República Popular de la Xina, i ens oposem a qualsevol intent de lesionar la seva integritat territorial i la seva sobirania.
Senyor President:
Les preocupants circumstàncies actuals han fet que, per primera vegada en els 75 anys d’història de l’Organització de les Nacions Unides, ens vegem obligats a reunir-nos de manera no presencial.
La comunitat científica de Cuba, un altre orgull de la nació que des del triomf de la Revolució dels justos, va anunciar al món el seu propòsit de convertir-se en un país d’homes i dones de Ciència, treballa sense descans en una de les primeres vacunes que estan en fase d’assaig clínic en el món.
Els seus creadors i altres investigadors i estudiosos, articulats amb el sistema de Salut, desenvolupen protocols d’atenció a les persones contagiades, a les recuperades i a la població de risc, que ens han permès mantenir les estadístiques de l’epidèmia entorn del 80 per cent de persones contagiades salvades i un índex de letalidad per sota de la mitjana continental i mundial.
“Metges i no bombes”, va anunciar un dia el líder històric de la Revolució Cubana i principal promotor del desenvolupament de les Ciències a Cuba, el Comandant en Cap Fidel Castro Ruz. Aquesta és la nostra divisa. Salvar vides i compartir el que som i tenim, al preu de qualsevol sacrifici, és el que brindem al món des de les Nacions Unides, a la qual només demanem un canvi a to amb la gravetat del moment.
Som Cuba.
Lluitem junts per la promoció de la pau, la solidaritat i el desenvolupament.
Moltes gràcies.
Aquest article ha sigut publicat en el marc de la Trobada de Partits Comunistes i Obrers, que aquest any s’ha hagut de posposar degut a la pandèmia, podeu consultar els articles dels altres partits en aquest enllaç.
