L’orgull és, intrínsecament, lluita de classes. Aquest juny, no sortim al carrer per celebrar la integració de les identitats dissidents en el mercat laboral, ni a consumir, ni a aplaudir a les empreses que tapen la seva explotació laboral amb una bandera que no els importa. Sortim a defensar els drets del col·lectiu, a reivindicar la dissidència que qüestiona les bases d’aquest sistema i a recordar que no hi haurà llibertat real per a ningú fins que no hi hagi llibertat per a totes. La nostra existència, qüestionant la norma, transforma.
Des de Comunistes de Catalunya i la revista Realitat, cridem a reivindicar una dissidència que fa trontollar les bases del capitalisme. La cisheteronorma és una eina fonamental del capital per assegurar la reproducció de la força de treball, a través de la família nuclear tradicional. Per això, la dissidència sexual i de gènere no és una simple preferència o estil de vida, sinó un desafiament directe a l’estructura productiva i reproductiva capitalista. Demolim aquest sistema que vol dictar quins cossos són productius i quins desitjos són legítims!
El sistema castiga les dissidències que el posen en qüestió. I, tot i que ha qui pensa que la feina ja està feta, encara avui totes les lletres del col·lectiu reben atacs constants. Davant l’ofensiva actual, proclamem que no farem ni un pas enrere en els drets LGTBIQ+. No podem badar. Cal seguir lluitant per conquerir llibertats i fer front a l’onada reaccionària que amenaça amb fer-nos retrocedir en els drets assolits.
Quan no aconsegueix eliminar les dissidències per la via del càstig, el sistema intenta assimilar-les i neutralitzar la seva combativitat. Converteix les identitats en productes, i a les persones LGTBIQ+ en simples consumidores. Diem no al pinkwashing i a la mercantilització de l’Orgull. Un orgull patrocinat per bancs que desnonen famílies o per empreses que precaritzen la joventut LGTBIQ+ no és una reivindicació, és la mercantilització del patiment aliè. La lluita i la llibertat no es compren ni es venen, i l’orgull no pot ser un aparador. L’orgull ha de ser una barricada, com les de Stonewall que —recordem— van liderar treballadores sexuals, persones trans i racialitzades.
Finalment, apostem per un orgull anticapitalista, feminista, antiracista, anticapacitista, internacionalista i comunista, recordant que totes les opressions tenen dinàmiques pròpies, però que totes elles són expressions diferents d’un mateix objectiu: perpetuar les relacions productives i reproductives capitalistes. El capital, alhora que alimenta aquestes opressions, fa servir les nostres lluites contra elles per a dividir-nos. Per tot això i més, fem una crida a la dissidència organitzada per transformar la societat. No deixarem que ens divideixin. La classe treballadora només serà realment lliure quan aconseguim l’emancipació de totes les identitats.
Contra el capital i contra la norma! Per una dissidència organitzada que transformi la societat.
