Aquesta setmana hem vist com es publicava que la Comissió Nacional del Mercat de Valors investiga als sis grans bancs espanyols, en relació amb les hipoteques. Com bé sabem, no és la primera vegada que la qüestió hipotecària salta a primera línia, ho va ser en la crisi de 2008 i és quelcom recurrent; aquest cop, però, es mostra quelcom estructural com és el comportament monopolístic de les grans entitats financeres. Això és un element propi del funcionament del capitalisme, malgrat que els seus defensors ho neguen i s’omplen la boca de garantir el lliure mercat; aquest suposat mercat lliure es basa inevitablement en la desigualtat extrema i en l’acumulació de riquesa en mans d’uns pocs, tendint sempre als comportaments monopolístics. Veurem si per un cop els poders públics seran capaços de parar els peus a la banca o si, una vegada més, es plegaran als interessos del gran capital.
En l’àmbit dels serveis públics, veiem com continua la lluita per aconseguir uns serveis adequats per a les necessitats de la classe treballadora i dels sectors populars. Els metges i metgesses es troben en vaga d’hores extres, demostrant com el sistema sanitari català se sustenta sobre el sobreesforç del personal sanitari. Trobem també com els bibliotecaris i les bibliotecàries estan en vaga a Barcelona per reclamar millores laborals i una millor inversió. I, per altra banda, es fa evident que en l’àmbit educatiu el conflicte continua, tot i el final de curs, es preveu un retorn calent després de vacances. Hi ha qui ha volgut acusar a mestres i professorat de lluitar per cobrar més (reivindicació laboral totalment legítima i necessària, per altra banda), però ens demostren dia a dia que al davant de tot posen abaixar ràtios, consolidar la inclusiva, el 0-3 i les condicions generals de l’educació, en definitiva: dignificar l’educació!
Enguany commemorem el 50è aniversari de les Jornades Catalanes de la Dona, que es van celebrar a Barcelona el 1976 i van suposar un gran pas endavant pel moviment feminista i, de retruc, de les forces democràtiques i d’esquerres. La setmana passada, els dies 12, 13 i 14 de juny, a la capital del país varen fer-se les jornades “Feminismes en revolta”, tot agafant el testimoni d’aquella fita d’ara fa cinquanta anys. Des de la Realitat celebrem l’èxit d’aquesta nova trobada del moviment feminista i la riquesa dels debats que es van produir. Així mateix, el dia 13 de juny va ser el 80è aniversari del naixement de Montserrat Roig, periodista i escriptora de referència del nostre país, autora d’obres com Els catalans als camps nazis, El temps de les cireres o L’agulla daurada; demà dissabte la Fundació Neus Català organitza una jornada per commemorar la seva vida i obra, conjuntament amb el Museu d’Història de Catalunya.
A escala internacional, trobem com el comportament de Trump en la guerra de l’Iran i en altres conflictes continua demostrant que l’imperialisme consolida una nova fase més agressiva en què busca apoderar-se dels seus àmbits d’influència de manera agressiva i sense dissimular. A la vegada, però, veiem com no és capaç d’imposar el seu parer en un món de caràcter multilateral, i com l’Iran es manté ferm davant de l’escomesa, com ho demostra l’acord d’ahir que suposa una derrota històrica pels EUA. Malgrat tot, els Estats Units segueixen imposant el patiment a pobles d’arreu, com també segueix la barbàrie imposada per Israel a la zona, continuant amb els bombardejos al Líban.
A la vegada, s’ha iniciat el Mundial de futbol, que en aquesta ocasió se celebra als EUA, a Mèxic i Canadà. L’esport és quelcom que permet cohesionar societats i és capaç de representar els valors socials i republicans, però a la vegada també l’han convertit en un negoci des de fa molt temps; el que no és gens innovador, és que l’esport serveix per presentar una imatge pública i representar models polítics i socials. Ho era fa 90 anys, el 1936, en els Jocs Olímpics del Berlín nazi i ho és ara amb aquest mundial liderat pels Estats Units de Trump, mentre consolida un model social que avança de forma ràpida cap al feixisme. Aquest any, però, també és el 90è aniversari de l’Olimpíada Popular que s’havia d’inaugurar a Barcelona el 19 de juliol com a demostració antifeixista amb milers d’atletes vinguts d’arreu i que no va poder iniciar-se per l’explosió de la guerra la nit anterior. Tant ahir com avui, l’esport és un element en disputa, al qual no podem renunciar des de les classes populars.
En el context de l’avenç de l’extrema dreta a escala global, a finals de la setmana passada vam veure com el turbes lleialistes atacava a veïnes i veïns de Belfast d’origen migrant. Això va despertar onades de solidaritat i de mobilització, bolcant al moviment republicà irlandès i les forces socialistes en la defensa de les víctimes i de les persones migrants. Per acabar amb l’àmbit internacional i en relació amb el mateix Donald Trump i la seva família, a Albània hi ha fortes protestes contra el projecte impulsat per Jared Kushner i Ivanka Trump, que persegueix construir un complex turístic de luxe a l’illa Sazan i a la costa albanesa, impactant de ple al parc nacional Vjosa-Narta, espai amb un elevat valor ecològic. Aquest projecte especulatiu i depradador està provocant les majors mobilitzacions al país desde la restauració del capitalisme.
