Els terratrèmols que han colpejat Veneçuela aquests dies han provocat una situació d’emergència humanitària que mereix tota la nostra solidaritat amb les víctimes, les famílies afectades i el conjunt del poble veneçolà. Davant d’una catàstrofe natural d’aquesta magnitud, el primer ha de ser el suport internacional immediat, la posada en marxa de tots els recursos possibles de socors i reconstrucció, i la garantia que l’ajuda arribi sense condicionants polítics ni interessos geoestratègics. En un context global marcat per desigualtats profundes, la resposta davant de tragèdies com aquesta torna a evidenciar la necessitat d’una cooperació internacional basada en la solidaritat i no en la subordinació dels pobles.
El resultat electoral de Partit Comunista d’Àustria a Graz, amb un 35,6% dels vots i una victòria àmpliament significativa, torna a evidenciar que les polítiques centrades en la millora real de les condicions de vida de la gent, l’accés a l’habitatge i la defensa dels serveis públics poden traduir-se en suport social massiu quan s’apliquen de manera sostinguda i coherent. En un context europeu marcat per l’avenç de l’extrema dreta i la desafecció política, aquest resultat apunta també a la possibilitat de reconstruir una alternativa d’esquerres amb arrelament popular. Des d’aquí, fem arribar les nostres felicitacions al KPÖ i al seu treball a Graz, que es converteix en un referent de què és possible quan la política torna a posar al centre les necessitats materials de la majoria social.
L’estudi de la World Weather Attribution aporta un element clau per entendre l’onada de calor que aquests dies afecta França i gran part d’Europa: no es tracta només d’un episodi extrem, sinó d’un fenomen que els científics atribueixen de manera “inequívoca” al canvi climàtic. Segons aquesta anàlisi, les temperatures i nivells d’humitat registrats “haurien estat pràcticament impossibles” fa només 50 anys, fins al punt que el que abans era impensable “ara s’ha tornat possible” a conseqüència directa de les emissions fòssils. Aquesta constatació reforça la idea que no estem davant d’una anomalia meteorològica, sinó d’un patró cada vegada més freqüent i intensificat per l’escalfament global provocat per l’activitat humana. La conseqüència és clara: el que fins fa poc es consideraven rècords excepcionals s’estan convertint en la nova normalitat climàtica, amb impactes creixents sobre la salut, el treball i les condicions de vida de milions de persones.
La resposta del Govern espanyol davant la nova escalada de preus energètics vinculada al conflicte a l’Orient Mitjà combina la prolongació parcial de mesures de suport amb una retirada progressiva dels mecanismes de protecció. La reducció escalonada de la bonificació dels carburants i el retorn de l’IVA al 21% es justifiquen sobre la base de la moderació dels preus internacionals, però traslladen de nou la pressió sobre les classes treballadores i els sectors més dependents del transport i l’energia. Tot i mantenir ajudes específiques per a agricultors, pescadors i transportistes, aquestes mesures tenen un caràcter temporal i condicionat, mentre es consolida un model on la protecció social depèn de cicles de crisi i desescalada. En paral·lel, la retirada de bonificacions i la normalització fiscal s’inscriuen en un context de dificultats persistents per a les famílies treballadores, en què el cost de la vida continua sent elevat i desigual. Aquesta gestió gradual de la crisi torna a posar sobre la taula els límits d’unes polítiques econòmiques que actuen de manera reactiva, sense abordar les causes estructurals de la vulnerabilitat energètica ni el paper dels grans actors del mercat en la formació dels preus.
