L’associació Dret a Morir Dignament-Catalunya defensa els drets en final de vida de les persones. L’any 2021 vam aconseguir que, finalment, després de molts anys de lluita, s’aprovés la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia, la LORE, un dret llargament reclamat i absolutament necessari.
Però els últims mesos hem assistit a un espectacle molt preocupant: dues persones que tenien l’eutanàsia autoritzada, la Noèlia i en Francesc, han vist com el seu pare recorria la seva decisió i aconseguia mantenir-la suspesa durant gairebé dos anys.
Tenint en compte que quan ens autoritzen una eutanàsia és perquè estem en un context d’extrem patiment, allargar aquesta situació més de 500 dies és quelcom molt proper a la tortura.
Han confluït en aquests dos casos diferents circumstàncies que han permès aquesta barbaritat.
En el cas de la Noèlia, la responsabilitat d’aquesta salvatjada és d’una associació d’advocats que no anomenarem perquè viu de la propaganda que li fan els seus propis excessos. Ha perdut davant de totes les instàncies judicials on ha presentat el recurs, però ha continuat recorrent perquè el que volia era impedir que la Noèlia exercís el seu dret. De fet, el que voldria seria que ningú no el poguéssim exercir.
En el cas d’en Francesc, el procediment encara està enredat als tribunals.
Però, com és això possible?
La llei d’eutanàsia que regula aquest dret al nostre país té característiques particulars que la diferencien de les d’altres països.
Potser una de les principals diferències és que l’eutanàsia no és un procés purament mèdic, com una operació d’apendicitis o un tractament de quimioteràpia. Qualsevol decisió relacionada amb la nostra salut la prenem en l’àmbit sanitari, de forma autònoma, amb l’assessorament de la nostra metgessa o infermera. Així decidim si ens cal posar-nos una pròtesi, si volem operar-nos del menisc o si prenem determinats medicaments.
Però l’autorització per realitzar l’eutanàsia necessita, a més de l’acord de dues metgesses, el vistiplau d’una comissió, la Comissió de Garanties i Avaluació, òrgan administratiu, compost per metgesses, juristes, infermeres, treballadores socials i representants de la societat civil, que valoren si les sol·licituds compleixen tots els requisits que marca la Llei.
Aquesta característica de la LORE explica per què algú pot recorre en contra d’una decisió tan personal com demanar l’eutanàsia. Aquesta decisió pertany al món de l’administració i pot ser tractada com qualsevol altre procés administratiu, com la reclamació d’una multa.
A l’Associació Dret a Morir Dignament ens agradaria que això no fos possible, que ningú no pogués recórrer contra una decisió tan personal com és l’eutanàsia.
Però ja hem vist que el Tribunal Suprem ha considerat que familiars amb un vincle estret i efectiu podran recórrer contra les decisions de les comissions de garantia i avaluació. Per això, des de Dret a Morir Dignament hem decidit proposar una modificació que, si bé no resol el problema de les terceres persones legitimades, sí que el redueix de forma significativa.
En què consisteix aquesta modificació de la llei processal administrativa
Ja hem dit que les decisions que prenen les comissions de garantia i avaluació, encarregades de valorar quines sol·licituds compleixen els requisits de la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE) i autoritzar-les o denegar-les, estan sotmeses a la jurisdicció contenciosa administrativa. Els casos de la Noèlia i del Francesc s’han allargat tant perquè han anat passant d’instància en instància, de tribunal en tribunal i, tenint en compte la lentitud exasperant amb què poden actuar els tribunals en aquest país, han necessitat més de 20 mesos per resoldre’s.
Nosaltres, des de DMD-Catalunya, hem proposat modificar la part de la Llei que tracta dels recursos i establir un procés extraordinari per als casos d’eutanàsia: aquests s’haurien de resoldre en un màxim de 25 dies i en una sola instància, la del tribunal superior de justícia competent territorialment.
Així, si alguna persona amb un vincle estret recorre una eutanàsia autoritzada, el tribunal està obligat a decidir en aquest període de temps i no pot anar recorrent sine die, de tribunal en tribunal. Aquesta excepció que proposem no és única dins de la jurisdicció contenciosa administrativa, també n’hi ha, per exemple, per decidir sobre el dret de reunió i manifestació.
Aquesta modificació de la llei processal agilitzaria també els recursos que la persona interessada presenta quan la comissió li denega una sol·licitud d’eutanàsia.
Vam presentar la proposta de modificació al Parlament, que la va acceptar amb 105 vots a favor el dia 29 d’abril i la van portar al Congrés el dia 11 de juny que la va admetre a tràmit. Ara caldrà seguir la seva tramitació.
Aquests dos casos travats als tribunals, si els comparem amb la quantitat d’eutanàsies realitzades a Catalunya, no representen una xifra gran, però, tenint en compte que afecten persones en context eutanàsic, és a dir, persones que tenen una malaltia incurable, greu i que els causa un patiment insuportable, suposen un abús que no podem tolerar.
Dilatar els processos legals, fer-los anar amunt i avall, de tribunal en tribunal, suposa un intent de buidar els drets, convertir-los en paper mullat.
L’eutanàsia no va de xifres, va de drets. Si mirem, per exemple, quantes persones s’han beneficiat de l’ajuda a morir durant l’any 2024, últim any de què tenim xifres oficials, veurem que només han estat 142. Tenint en compte que a Catalunya van morir 67.564 persones, no arriben a un 0,2%. És a dir, de cada 1.000 persones que moren a Catalunya, 2 ho van fer per eutanàsia i 998 no.
Però el que compta no és quanta gent decideix sol·licitar l’ajuda a morir. El que compta és que tota la població tenim aquest dret. Sabem que si ens trobem en context eutanàsic i volem, podem morir de la manera que considerem digna per nosaltres.
L’eutanàsia no va de xifres, va de llibertat, llibertat també per decidir com volem acabar la nostra vida.
