El gimnàs roig

Del mateix autor


David Moreno
Ja hem parlat en articles anteriors com l’esport i els hàbits saludables lligats a la pràctica física han estat sempre una part indestriable de la cultura del moviment comunista, malgrat que en els darrers anys aquesta tradició ha perdut força davant plantejaments juvenils que han vinculat l’oci amb expressions més nocives per a la salut i llunyanes de l’esport.
Sortosament, a més de la rica experiència històrica del moviment obrer i popular, ens podem nodrir i orientar les línies estratègiques actuals a partir d’exemples contemporanis. A més d’exemples professionals com el FC Sant Pauli o el PCFR de futsal, trobem espais d’esport popular sorgits de la iniciativa juvenil arreu. En aquest article citarem els gimnasos populars del Regne Unit i d’Itàlia.
Al Regne Unitat trobem els Red Gym. El primer d’aquest amb el nom de Solstar va veure la llum a Londres, però n’han sorgit molts més per tota la geografia britànica, com per exemple a Manchester, Cambridge i Dublin entre d’altres. Alguns d’aquests espais orienten la seva formació no només per a millorar la salut sinó que destaquen el seu paper en l’autodefensa contra les creixents agressions d’odi contra la comunitat LGTBI i els migrants, atacs que s’han doblat des del 2013 fins a l’actualitat.
Les arts marcials i l’entrenament físic formen part prioritària de la proposta dels Red Gym. Els homes i dones que entrenen en aquests espais són majoritàriament de classe treballadora i popular, hi podem trobar britànics de moltes generacions, de primera o segona, així com joves nouvinguts. També al destacar que el nombre de participants d’aquest Red Gym, es troba equilibrat entre dones i homes.
Solstar està dirigit per dones que rebutgen l’etiqueta de club de lluita antifeixista. Plantegen aquest Red Gym com un espai plural i amb voluntat d’establir vincles dins de tot l’espai de l’esquerra, des de persones que s’identifiquen amb el laborisme fins als espais clàssics de l’extrema esquerra. A les parets del Solstar podem veure fotografies del Che Guevara i de dirigents històrics del moviment obrer britànic. L’ambient de classe i antifeixista que es respira en aquest espai connecta amb el fil roig de l’extensa història dels moviments socials a les Illes Britàniques.
A Itàlia també existeix una xarxa important de gimnasos populars (palestra popolare), especialment als barris obrers i de tradició esquerrana.
Un exemple destacat el trobem a La Palestra Popolare Valerio Verbano (antifeixista del barri romà de Tufello assassinat per un comando neofeixisa el 1980) va néixer el 2008 després d’una ocupació al barri de Tufello. Aquest espai com d’altres va anant guanyant en capacitat organitzativa i de qualitat. Disposa d’instructors i preparadors que no només són membres federats sinó que tenen carreres esportives destacables. Res més lluny que un club d’esports dirigit per principiants. Fins i tot l’actual dirigent del Partito Democratico Nicola Zingaretti va situar el Valerio Verbano com un punt de referència indiscutible per als joves al barri de Tufello
Aquests espais situen l’esport com un dret universal de ciutadania i de participació i per millorar la salut i el benestar de la gent, fora de les lògiques del mercat. Un gimnàs lliure de totes les barreres o de prejudicis socials, econòmics, sexistes o racials i que ofereix a tothom la possibilitat de practicar l’esport a preus accessibles per totes les capes socials mantenint la màxima professionalitat i serietat.
Aquest any 2020 va portar una gran notícia per aquesta Palestra Popolare, l’Ater -departament municipal que s’encarrega dels aspectes urbanístics- i el gimnàs popular van firmar un acord per mantenir l’activitat a aquest espai ocupat durant els pròxims 20 anys.

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles