Aquesta setmana s’ha arribat a diversos acords per tancar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya d’enguany. Valorem positivament alguns avenços en la negociació d’aquests, com l’enfortiment de l’Agència Tributària de Catalunya, l’objectiu d’aplicar un nou model de finançament el 2027, la condonació del 20% del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica, el pes més gran de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona al Consorci de la Zona Franca, l’impuls del català (especialment en l’àmbit digital i la intel·ligència artificial), o l’increment dels recursos destinats a habitatge, salut mental, polítiques socials o pla de barris.
De tota manera, aquests pressupostos estan encara lluny del model ideal de país que volem. Patim la dinàmica d’un sistema fiscal regressiu que no permet el desenvolupament dels elements fonamentals de l’Estat del Benestar. Si Catalunya vol ser una nació socialment avançada, és imprescindible aconseguir millores en el finançament autonòmic, però també és cabdal establir un règim fiscal a l’altura dels estats més desenvolupats d’Europa. És necessari incrementar substancialment la pressió fiscal a les rendes més altes i les elits econòmiques que controlen Catalunya i Espanya, per tal de garantir uns drets socials en condicions de dignitat.
Així mateix, demanem que s’incorporin les demandes del personal educatiu mobilitzat. Després de setmanes de protestes, no és admissible que la consellera Niubó continuï instal·lada en la defensa del pacte amb CCOO i UGT, i només plantegi petites millores en la implementació d’aquest. Si volem satisfer les demandes plantejades, ara compartides també pels i les representants de nombroses entitats que agrupen les famílies, és fonamental superar la lògica d’un pacte que a hores d’ara es demostra totalment insuficient.
Respecte a la línia Orbital, saludem la iniciativa de millorar la xarxa ferroviària de manera equilibrada arreu del territori, però destaquem que el projecte s’ha de dur a terme de manera sostenible. I, sobretot, tornem a insistir en el fet que la prioritat rau ara mateix en les necessàries i urgents millores a la xarxa de rodalies, que tants disgustos ha donat a les les persones usuàries del transport públic a Catalunya.
Sobre les eleccions andaluses, destaquem que el PP perd la majoria absoluta, en bona part gràcies a l’avanç de les esquerres amb un tarannà més sobiranista, com és el cas de Adelante Andalucía. Aquesta tendència d’increment dels partits polítics que combinen la defensa dels trets socials i nacionals ja s’ha repetit a nombrosos territoris, com el País Basc, Galícia, Catalunya o l’Aragó. Això demostra, una vegada més, la necessitat que les esquerres d’àmbit estatal reconeguin de manera explícita el protagonisme d’aquestes forces sobiranistes plurals en la desconstrucció del règim del 78.
Reiterem el nostre suport al poble de Cuba i a Raúl Castro. Denunciem l’ofensiva de l’imperialisme nord-americà contra l’illa, que es materialitza en les acusacions contra el govern cubà i, sobretot, en el bloqueig econòmic, una mesura il·legal i profundament lesiva per a les condicions de vida de la població. En aquest context, el paper del senador Marco Rubio i les suposades ofertes d’ajuda econòmica des de Washington no poden deslligar-se d’una estratègia de pressió política i ingerència revestida d’un discurs hipòcrita, orientat a construir un relat que legitimi possibles escenaris d’intervenció o desestabilització interna. Davant d’aquesta situació, fem una crida a la comunitat internacional i als governs democràtics perquè rebutgin qualsevol ingerència i exigeixin l’aixecament del bloqueig, i reafirmem finalment la nostra solidaritat amb Cuba i amb l’antiimperialisme, tot convocant a la participació en la concentració davant del consolat dels Estats Units a Barcelona el 23 de maig, així com en futures mobilitzacions.
