“La violència que es relaciona amb els esports de contacte és l’extrem oposat al clima dels gimnasos de barri” – Entrevista a Cristina Garcia del Gimnàs Popular Rukeli

Del mateix autor

Arriba la Festa Realitat 2021

4 sèries per aquest estiu

4 pel·lícules per aquest estiu

4 llibres per aquest estiu


Ricard Ribera Llorens
Avui us presentem entrevistem a Cristina Garcia, una de les ànimes del Gimnàs Popular Rukeli. Aquest projecte sabadallenc situa els esports de contacte com un element de transformació social i per enfortir la col·lectivitat.  
Per la gent que no ho conegui, què és L’Obrera?

L’Obrera és un centre social situat al barri de l’Eixample de la ciutat de Sabadell. Va ser okupat l’1 de maig de 2015 per una plataforma veïnal anomenada Recuperem l’espai comú, posant fi a la situació d’abandonament i degradació als quals l’immoble portava sotmès des de feia pràcticament 10 anys. La propietat legal correspon a Cajamar, i alhora al fons voltor Haya Real Estate. Des que l’edifici va okupar-se, va ser posat a la disposició del veïnat de la ciutat per desenvolupar-hi, sense ànim de lucre, els projectes populars dels quals es tingués necessitat. 
Fa un temps vàreu tenir problemes amb Cajamar, us volia desallotjar. Com està aquesta situació?

Actualment som encara en ple procés judicial.
Quin tipus de projectes troben el seu espai a L’Obrera? 

Hi trobem el Gimnàs Popular Rukeli, un hort urbà, un menjador social, una escola d’idiomes i repàs escolar, un bar amb agenda cultural, classes de ball…
Tu ets una de les persones que impulseu el Gimnàs Popular Rukeli. Quan va néixer el gimnàs? 

El gimnàs va néixer poc després d’okupar-se l’edifici, aprofitant un garatge de grans dimensions. La passió per aquest tipus d’esports que existeix actualment entre tota mena de públic (adolescents, dones…) i la possibilitat de practicar-los de forma gratuïta i en un entorn de comunitat respectuosa va fer que, des dels seus inicis, el gimnàs fos un projecte d’èxit. 
D’on sorgeix la idea d’organitzar un gimnàs popular? A Gran Bretanya podem trobar els Red Gym i a Itàlia els Palestra Popolare, us vau inspirar en alguna altra experiència com aquesta?
El grup que va impulsar-lo inicialment va inspirar-se en projectes propers d’esports de contacte com l’Escuela deportiva Atalaya i La Fábrika (Madrid) o el Ximnasiu Popular Ochobre (Gijón), entre d’altres. Amb tots aquests gimnasos (també amb gimnasos anglesos!) hem celebrat vetllades i trobades amistoses. 
Quin tipus d’activitats feu o quins esports treballeu al Rukeli?

Actualment oferim classes de boxa per diferents nivells i edats, kick boxing, grappling i kung fu.
Què aporten els esports de contacte respecte a altres disciplines esportives a la gent que els practica?

Per començar, aporten una experiència intensa sobre la pròpia fortalesa i les pròpies possibilitats corporals. També ensenyen valors importants com la constància o el creixement personal gràcies al perfeccionament d’una activitat. En tractar-se d’esports de contacte, la violència sempre és contrarestada per un gran respecte i cura dels companys durant els entrenaments, fent néixer entorns de gran comoditat i amistat.
En el cas del Gimnàs Popular Rukeli comptem, a més, amb el vessant organitzatiu: tasques com la compra de material, la cura del gimnàs, la neteja, les propostes de millora o el tractament de conflictes es duen a terme de forma col·lectiva i assembleària. Els integrants del gimnàs no són mers clients sinó que desenvolupen un sentiment de responsabilitat comunitària poc habitual a la resta de les nostres vides quotidianes.  
Des de fora, esports com la boxa potser els envolten massa clixés. Què els diries a la gent que no els coneix de prop? Per exemple, quin espai ocupa l’esport femení en el vostre gimnàs?

En molts dels nostres entrenaments, el nombre de dones supera al nombre d’homes, i considerem que això és un bon senyal pel que fa a la ruptura d’estereotips o a la comoditat real que es respira al gimnàs. Més enllà de la qüestió del gènere, els esports de contacte ofereixen valors positius reals pel que fa a l’autoestima pròpia i a les relacions que s’estableixen amb els companys en un entorn. Al cap i a la fi són esports, com tants d’altres. Ajuden a millorar la salut i la condició física, la concentració i l’autocontrol. 
Pel que fa a la violència televisiva i salvatge que sovint es relaciona als mitjans de comunicació amb aquests esports, tan certa en entorns professionals, és l’extrem oposat al clima de companyonia i cura que es respira als gimnasos de barri.  
De fet l’esport, tradicionalment des de l’esquerra s’ha treballat l’esport com un element que aporta salut i potencia la col·lectivitat entre la classe treballadora. Creus que s’ha deixat massa oblidat aquest plantejament?
Sí que penso que el culte al cos actual dóna molt valor als selfies i a l’obtenció ràpida i individual d’un cos ideal. A més, sovint hi ha grans despeses econòmiques o perjudicials per la salut en aquest desig: gimnasos amb quotes elevades, menjars i substàncies insanes, obsessions malaltisses…
Espais com el Gimnàs Popular Rukeli són l’extrem oposat a totes aquestes circumstàncies. Sovint, l’estima cap a l’esport, cap a l’espai i cap als companys és tan fonamental que els individus obliden les obsessions personals fruit de la soledat. El treball col·lectiu, el nosaltres, obre un món totalment diferent i de possibilitats noves i sanes. 
Per conèixer una mica millor el Rukeli, quina relació té el gimnàs amb el barri i la ciutat? Quin tipus de públic teniu?
Com ja he dit, el gimnàs va ser un projecte d’èxit des dels seus inicis. Mai han faltat entusiasme ni alumnes, i a cada nou curs ens hem vist obligats a buscar nous entrenadors per ampliar classes, horaris i disciplines. També hem tingut la sort de comptar amb una pila d’esportistes voluntaris que s’han ofert com a entrenadors de forma gratuïta.  
Hi ve gent de totes les edats, procedències i gran varietat de sensibilitats. Els esdeveniments puntuals que hem organitzat, com per exemple tallers d’autodefensa femenina o vetllades de combats, han sigut tot un èxit, omplint completament el gimnàs de veïnes del barri i de la ciutat. També hem col·laborat amb entitats locals i associacions que treballen amb infants i adolescents en risc d’exclusió social oferint-los tallers esportius.  
Entenc que el projecte és autoorganitzat, com se’n fa la gestió?

Existeix un grup, obert a tothom, que té la responsabilitat de crear els horaris a principi de curs i d’anar convocant assemblees públiques periòdicament, amb un ordre del dia. És en aquest òrgan on, entre tots els integrants del gimnàs, alumnes i entrenadors, es prenen totes les decisions que afecten l’espai (jornades d’adequació, viatges, conflictes, modificacions logístiques, vetllades i altres esdeveniments, neteja, compra de material…).   
Qui són els monitors del gimnàs, com funciona això? 

Comptem amb un equip d’entrenadors de diferents disciplines. Els entrenadors som persones que, durant anys, hem practicat esports de contacte en entorns de competició o en altres gimnasos, i que actualment posem a disposició de qui ho desitgi els nostres coneixements i el nostre temps. Al llarg dels anys, hem vist com persones que començaven de zero al Rukeli finalment acabaven competint i mantenint un ritme d’entrenament alt en altres espais, i després retornaven per oferir el que havien après. Això significa que el Rukeli, d’alguna forma, ha creat escola, i no només esportivament sinó humanament!

Articles relacionats

Darrers articles

Arriba la Festa Realitat 2021

4 sèries per aquest estiu

4 pel·lícules per aquest estiu

4 llibres per aquest estiu

4 podcasts per aquest estiu