Aquest dimarts ha estat la primera vaga general d’educació del nou cicle de mobilitzacions que es duran a terme al llarg d’aquests mesos de maig i juny. Novament, el seguiment ha estat massiu i s’ha posat en relleu el descontentament de la major part dels i les treballadores amb l’insuficient acord signat amb CCOO i UGT. La consellera Niubó sosté que les demandes dels sindicats convocants són de màxims i que no disposen de recursos. Aquestes afirmacions no se sostenen, ja que precisament ara s’han d’aprovar els nous pressupostos, i és indigne qualificar de maximalistes les exigències de tractar adequadament la diversitat de l’alumnat i la recuperació del poder adquisitiu perdut. Potser és que la consellera considera excessives les polítiques educatives dels països del nostre entorn, on el finançament arriba a la mitjana del 6% del PIB, xifra acordada en successives ocasions al nostre país, però incomplerta sistemàticament. Si tenir un sistema educatiu digne és una exageració, potser la consellera Niubó no està a l’altura del seu càrrec i hauria de deixar pas a alguna persona més competent i sensible amb un tema cabdal a Catalunya.
Malgrat això, el Departament d’Interior sí que ha trobat els recursos adients per infiltrar mossos d’esquadra a les assemblees docents, fet que atempta contra l’estat de dret i la democràcia. Es tracta d’una greu vulneració de drets polítics i civils, especialment del dret d’organització, reunió i protesta, en una clara dinàmica de criminalització de la protesta educativa i sindical. Aquesta pràctica va en coherència amb la vigilància política en moviments socials i espais no violents, genera una enorme desconfiança i normalitza els mecanismes de control policial sobre conflictes socials i laborals. És surrealista que la consellera Parlón parli de professionalitat en un cas en què les dues agents van ser descobertes, i cal exigir una investigació pública sobre l’abast de les operacions policials i la consegüent assumpció de responsabilitats polítiques al Departament d’Interior i al Govern.
Nissan acaba de plantejar un ERO que podria afectar a 211 treballadors, aproximadament un 37% de la seva plantilla catalana, afectant el centre tècnic de la Zona Franca, al centre de recanvis del Prat de Llobregat i al centre d’àrees funcionals del Prat. Aquesta proposta és inadmissible, ja que suposa una destrucció massiva d’ocupació i un gran impacte social sobre el territori. A més, la regulació no es produeix per inviabilitat productiva immediata, sinó per l’estratègia global de l’empresa, i no va acompanyada de mesures adequades de recol·locacions, formació i indemnitzacions. Critiquem la falta de resposta contundent per part de les administracions, i alertem del risc d’efecte dominó sobre empreses auxiliars i indústries vinculades. Davant d’aquests abusos empresarials, tornem a denunciar un model econòmic basat en decisions corporatives unilaterals i defensem intervenció pública per preservar l’activitat industrial.
Aquesta setmana ha finalitzat la gratuïtat dels abonaments a rodalies, però el servei continua acumulant incidències, retards i problemes estructurals de gran abast. La mesura es va posar en vigor després de la darrera gran crisi de rodalies, com a compensació pel lamentable estat del servei, que no ha millorat prou per a retirar-la, i així ho han assenyalat els grups de defensa del tren. Les seves reivindicacions no són, però, mantenir sempre la gratuïtat, sinó comptar com més aviat millor amb un servei que funcioni a ple rendiment. Cal avançar cap a un model de transport públic accessible i universal, gratuït si cal per a alguns col·lectius en funció de la seva renda, però sobretot que sigui de qualitat, que doni resposta a les necessitats de les classes treballadores. El dret a la mobilitat no pot quedar sotmès ni a la lògica pressupostària ni a la degradació del servei, sinó que ha de ser un pilar central de les polítiques públiques.
