El beisbol i la revolució cubana

Del mateix autor


Adel Pereira
En cada societat existeix la necessitat vital i imperiosa de canalitzar o abocar les seves aspiracions, reivindicacions, identitats i lluites mitjançant alguna activitat que permeti condensar aquestes expressions en forma de catarsi col·lectiva. En la majoria d’elles, o en la majoria dels casos, aquesta funció sol trobar-se en l’esport, més concretament aquell que té un pes rellevant en les capes populars. En el cas de Cuba aquest esport és el beisbol o “la pelota”, com vulgarment se’l coneix.
Ja durant les guerres d’independència del país en el segle XIX el beisbol es va convertir en símbol de les aspiracions de futur d’una Cuba moderna, desvinculada ja del colonialisme. Raons per les quals, en 1869, les autoritats colonials espanyoles van prohibir la pràctica de l’esport que havia estat introduït a Cuba cap a 1860 per cubans que havien estudiat als Estats Units i per mariners d’aquest país que arribaven a l’illa. Però el camí perquè “la pelota” es convertís en l’esport nacional era ja imparable.
A penes cinc anys després de la seva prohibició, en 1874, ja s’havien creat els dos primers equips, un de L’Havana i un altre de Matanzas, que van jugar per primera vegada al desembre d’aquest mateix any. Va ser el 1879 quan se celebra el primer campionat d’aquest esport. L’any 1914 es funda la Lliga Nacional de Beisbol Amateur del país, una lliga que va celebrar els seus campionats durant més de quaranta-cinc anys sense interrupció.
L’any 1929 s’inaugura l’estadi La Tropical (avui Pedro Marrero). Aquest terreny va servir de seu als Segons Jocs Centreamericans i del Carib, celebrats a Cuba l’any 1940. En el període de 1939 a 1944, el beisbol a Cuba va tenir moments de gran relleu dins de les primeres sèries mundials de beisbol aficionat del continent americà que es van efectuar en la capital de l’illa.
En la barriada del Turó, l’any 1946, s’inaugura el Gran Estadi de l’Havana (avui Estadi Llatinoamericà) amb capacitat per a 35 000 afeccionats, actualment amb capacitat per a 55 000 afeccionats. En aquest terreny es van iniciar els Havana Cubans de la Lliga Internacional de la Florida. Els campionats de la Lliga Cubana de Beisbol, que acollia també als jugadors de les Grans Lligues i d’altres cercles “beisboleros”, així com a figures destacades de la “pelota” nacional d’aquella època, van encoratjar el desenvolupament de la “pelota” amateur i professional cubana.
Amb el Triomf de la Revolució, es produeix un canvi en els estatuts professionals de “la pelota”, instituint-se oficialment el joc de beisbol amateur que dura fins als nostres dies. D’aquí ve que es reiniciessin les Sèries Mundials de Beisbol Amateur que estaven en recés des de l’edició de Caracas en 1953. No hi ha cap dubte de la transformació profunda del beisbol llavors, sobretot quant al caràcter revolucionari que adquireix la seva perspectiva i projecció fins a l’actualitat. Emblemàtica d’aquest gir crucial va resultar la imatge de Fidel, Camilo i altres guerrillers del M-26J jugant uns partits de “pelota” sota una equipació que brodava el nom de “Barbudos”.
Les dades són bastant il·lustratives sobre aquest tema. Abans del triomf de la revolució en 1959, la situació de l’esport era ben diferent. Prop de 15 mil persones practicaven amb regularitat esports. Existien 951 instal·lacions esportives, la majoria dedicada a esports d’elit, exercitats pels burgesos i els seus grups afins. Només el 2 per cent de l’alumnat rebia serveis d’educació física per 609 professionals de la matèria – 1 per cada 100.000 habitants-, dels quals només el 60 per cent va romandre al país després de la fi de la dictadura. Cuba va participar en set Jocs Olímpics per mitjà de 114 esportistes i la conquesta de 14 medalles, d’aquestes cinc d’or. En aquest període de més de 50 anys l’Illa només va inscriure a una dona, sense cap guardó, que ho va fer en 80 metres amb tanques, a Melbourne ’56.
Després del 1959 aquestes xifres van canviar notablement. Entre els Jocs de Roma-60 i Atenes ’04, amb l’excepció de Los Angeles ’84 i Seül ’88 als quals Cuba no va assistir, es compten 10 participacions cubanes, amb 1.433 atletes, 334 dones, l’assoliment de 158 metalls amb 60 d’or, a més de la privilegiada inclusió entre els deu primers del quadre de països des de Montreal’76. S’han format 43.000 llicenciats en cultura física, que en sumar-se amb els de nivell mitjà superior, arriben a 82.000 professionals en la branca de la cultura física i l’esport – el que equival a 1 per cada 342 habitants, 64 professionals per cadascun que existia en 1959-. S’han format 152 doctors en ciència de la cultura física i l’esport i 587 amb la categoria de màster. 4.2 milions de cubans i cubanes practiquen esports sistemàticament, per pròpia iniciativa, la qual cosa en conjunt representa un 60 per cent de la població. El moviment d’activistes voluntaris compta amb més de 112.000 contribuents al país. Al país existeixen més d’11.500 instal·lacions esportives -12 instal·lacions noves per cadascuna existent en 1959-, la qual cosa li permet al poble cubà a accedir a totes les formes possibles de pràctiques esportives. S’han obert 240 seus universitàries al país per a la formació de llicenciats en educació física.
En general, Cuba està situada, des de fa més de tres dècades, entre els 10-11 millors països del món en el camp de l’esport mundial, i ocupa els primers llocs en l’hemisferi americà i la zona de Centreamèrica i el Carib. Té, en tota Iberoamèrica, la segona taxa en percentatge per la quantitat de medalles aconseguides en Jocs Olímpics, en relació amb la quantitat d’habitants, a raó de 2,52 per cada cent mil habitants. És encoratjador també el 0,556 per cent que presenta, en relació amb la quantitat de medalles obtingudes per la quantitat de treballadors existents a l’illa.
L’impuls i l’atenció prestats al beisbol per obra dels esforços de la revolució han possibilitat que “la pelota” es faci d’una hegemonia universal, perquè en diversos moments s’han posseït de tots els títols posats en disputa internacionalment. D’aquí ve que la política hostil dels Estats Units, també, hagi posat una diana sobre l’esport cubà en general.
Ara com ara l’estrella de l’esport nacional cubà continua sent el beisbol, que no para de recollir títols mundials i de crear jugadors i professionals a l’altura dels millors i més grans de totes les lligues del món, i que són a més requerits per a l’entrenament d’equips d’altres països. Tot això malgrat les campanyes constants de suborn que els EUA practica sobre els i les atletes cubans, així com en altres àmbits professionals, i els greus danys que ocasionen els efectes del bloqueig sobre aquest i la resta de les diferents disciplines esportives a Cuba.

Articles relacionats

Darrers articles