Des de Comunistes de Catalunya volem, en primer lloc, agrair al Partit Comunista de la Federació Russa la magnífica organització d’aquest esdeveniment. En el context actual, són necessaris espais de trobada entre forces comunistes i d’esquerres com aquest per poder debatre, acostar posicions i cercar estratègies conjuntes. Per a nosaltres també és un honor poder ser a l’antiga pàtria soviètica, el far revolucionari que un dia va il·luminar la classe obrera del món sencer.
Entrant en matèria, al país d’on vinc, Espanya, l’Estat ha intentat històricament vincular sempre la paraula terrorisme i terrorista a l’esquerra i als moviments d’alliberament nacional. Però, què és realment el terrorisme? Segons la Reial Acadèmia Espanyola, terrorisme és la «dominació pel terror» i la «successió d’actes de violència executats per infondre terror».
Segons aquesta mateixa definició, se m’acudeixen dos grans actors de l’escena internacional com a causants de terror per a la dominació, en la nostra història més recent, i aquests són els Estats Units i Israel. O, dit d’una altra manera, el principal patrocinador del terrorisme i el principal terrorista és l’imperialisme.
Repassem algunes de les accions de més rabiosa actualitat d’aquest terrorisme imperialista.
Quan el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, llança amenaces velades contra la Revolució Cubana, amenaçant impunement d’aplicar una intervenció il·legal i un segrest, emulant allò que ja van perpetrar contra el president de la República Bolivariana de Veneçuela, Nicolás Maduro… Tot això si l’indòmit poble cubà no es plega a la voluntat criminal de Washington. O quan s’asfixia econòmicament, mitjançant un bloqueig genocida, la sanitat i l’alimentació d’una illa sencera per doblegar-ne la sobirania… És això terrorisme? La nostra humil opinió és que sí, que ho és.
Quan l’imperialisme negocia amb Veneçuela amb la pistola damunt la taula i amb el seu president segrestat a Nova York, a l’espera d’un judici farsa. És això terrorisme? Nosaltres creiem que sí.
Quan les Forces de Defensa d’Israel fan una trucada a un pare que fuig al Líban i li fan escollir entre dues opcions: o ser assassinat ell per l’ocupant sionista, o ser assassinat ell juntament amb la seva família. És això terrorisme? Si sembrar el pànic psicològic i massacrar civils a sang freda no és terrorisme, jo ja no sé què ho és.
Però el terrorisme imperialista no només es dirigeix contra els blocs declaradament no alineats. També s’exerceix mitjançant la coacció mafiosa i institucional fins i tot contra els seus propis aliats subordinats de la Unió Europea. Ara, les elits de Washington exigeixen als pobles europeus que ens impliquem de ple, amb recursos i vides humanes, en la reactivació de la seva guerra de rapinya a l’Iran. Ens arrosseguen a la seva espiral bel·licista global, arribant a l’extrem de l’absurd colonialista d’amenaçar d’envair Groenlàndia si no es compleixen els seus interessos geopolítics sobre l’Àrtic. I, per si no fos prou, veiem la impunitat dels seus lacais, com quan el ministre israelià Smotrich va amenaçar obertament d’atacar i desmantellar el Tribunal de la Haia si aquest gosava jutjar els seus crims de guerra. Actuen per damunt del bé i del mal perquè saben que estan protegits per l’imperi.
No només han patrocinat el terrorisme, sinó que, hipòcritament, han donat refugi als criminals i han perseguit amb ferocitat aquells que han combatut el terrorisme sobre el terreny. Tenim el digne exemple dels cinc herois cubans, que van patir anys de presó injusta en sòl nord-americà per l’únic delicte d’infiltrar-se en les xarxes terroristes que operaven impunement des de Miami. O, a l’altre extrem, veiem el suport descarat que Washington i l’OTAN han brindat a personatges com Al-Jolani a Síria, antic membre d’Al-Qaida, reconvertit convenientment en «opositor moderat» per destruir un estat sobirà.
I si mirem cap a casa nostra, en el cas d’Espanya, la història ens demostra que l’Estat no té lliçons per donar. Des del govern de Felipe González —el mateix president que va trair el seu poble i va introduir Espanya a l’estructura de l’OTAN— es va patrocinar, finançar i participar directament en el terrorisme d’Estat contra el moviment d’alliberament basc. O, més recentment, com ha utilitzat totes les seves clavegueres de l’Estat per reprimir el moviment sobiranista català.
Camarades, en aquesta trobada ens reunim delegacions de pobles de tot el món que han patit en la seva pròpia pell, d’una manera o altra, les terribles conseqüències del terrorisme imperialista. L’han patit a través d’invasions militars directes, de bloquejos econòmics asfixiants o mitjançant el patrocini, el finançament i l’empara directa de grupuscles terroristes sobre el terreny per desestabilitzar governs legítims.
L’imperialisme, avui dia, es troba en una fase de franca decadència hegemònica. En ser ja incapaç de sostenir per la via diplomàtica o econòmica aquell cínic «ordre liberal internacional basat en regles» que ells mateixos van crear a la seva mida després de la Segona Guerra Mundial, ara exerceix el poder de l’única manera que li resta: de manera nua, grollera i desesperada, amenaçant la humanitat sencera a través del terror i la guerra.
Davant aquesta barbàrie, no podem quedar-nos de braços plegats. És un imperatiu polític, històric i, sobretot, moral de tots els comunistes del món plantar-hi cara. Hem de ser capaços de teixir i construir àmplies aliances antiimperialistes a escala global. Aliances que empenyin decididament cap a la consolidació d’un món multipolar en pau, un món que respecti la sobirania i que constitueixi una base sobre la qual els pobles del món es puguin desenvolupar lliurement.
Creiem fermament que aquest fòrum és un pas endavant en aquesta direcció.
