Anna Usart, Adelina Escandell, Yasmina Sánchez, Rosa Bofill
Març comença; preparem el 8 de març. Sentim parlar que a Xina, a Itàlia, un virus… I, de cop i volta la societat catalana també es va trobar confinada. Es va trobar que les criatures havien de quedar-se a casa perquè es tancaven els centres educatius, moltes dones i homes havien de treballar des de casa, amb els centres de treball tancats. Amb el confinament desapareixia també la possibilitat de l’ajuda familiar, la xarxa de cures habitual.
Potser en un primer moment, això de treballar des de casa podia semblar una bona solució perquè així es podria tenir cura de les criatures. Ara, dos mesos després, veiem el que ha comportat, especialment per a les dones.
El teletreball és una novetat per a gran part de les treballadores: Abans de la pandèmia teletreballava un 4,5% de la població ocupada, que s’ha convertit en un 22% d’aquesta. Especialment greu ha estat per les cases on només hi ha una persona adulta, famílies monoparentals, que en la majoria de casos, la persona adulta és dona.
Com a novetat que és, durant les primeres setmanes van aparèixer per tot arreu consells i recomanacions sobre treballar des de casa sense perdre la productivitat ni la salut mental. La majoria sobre el paper semblen bastant lògics: marcar un horari clar, si es pot tenir un espai concret per treballar, respectar els descansos… Els hem pogut complir?
Mantenir horaris sense interrupcions, per qui tingui criatures pot resultar impossible. Necessiten atenció, ajuda amb les tasques de l’escola i que se’ls faci cas. Tot això acostuma a recaure de manera desproporcionada en les dones. Sense criatures també és un problema: si bé abans del confinament ja dedicaven de mitjana moltes més hores a tenir cura del treball reproductiu, ja sabem que el capitalisme i el patriarcat responsabilitzen les dones de les cures, en temps de confinament, aquesta dedicació ha augmentat. Tot això implica interrupcions que se sumen al final de la jornada.
Perquè estar a casa vol dir tenir cura i neteja dels espais (i això és difícil quan tothom està tancat a casa), de la roba, planificar tots els àpats, anar a comprar, cuinar, entretenir la canalla, estar al cas de les videoconferències amb l’escola, dels diferents deures i activitats que els centres educatius han proposat, vetllar per la bona convivència entre totes les persones que conviuen a la llar. Això no té horari, és una dedicació a temps complet. Doncs ara hi hem d’afegir les diferents tasques que es deriven d’això que anomenem “teletreball”.
Però l’incompliment dels horaris no és només per la dinàmica de la llar: Hem passat moltes setmanes tancades a casa, i el “si igualment ets a casa” s’ha convertit en una excusa per allargar la jornada, rebre peticions, consultes i feina a qualsevol hora, no respectant aquests horaris. Si la interdependència de la nostra feina és alta, si depenem de les tasques d’altres persones amb el mateix problema amb els horaris, tot això pot empitjorar. El dret a la desconnexió, ja difícil de garantir habitualment, s’està convertint en un impossible.
En la majoria d’ocasions, les empreses que han aplicat el teletreball no han proporcionat material a treballadores i treballadors i aquests han realitzat les tasques laborals amb el material informàtic domèstic. Material, que s’ha hagut de compartir entre tots els membres de la família, amb el que comporta de pactar franges d’horaris, espais…
Ens trobem, per tant, amb famílies senceres tancades a casa, amb menys dispositius dels necessaris per la feina dels adults i l’escola de la canalla.
Durant aquest confinament l’aïllament ha estat un problema emocional molt greu per a molta gent. El teletreball, si es fa habitual, pot allargar-lo i fer-lo insostenible. El contacte amb companys i companyes de feina no només facilita que les tasques surtin millor i més ràpidament, sinó que pot ser un espai de socialització importantíssim, per no parlar de l’organització de les treballadores.
El teletreball pot ser una molt bona eina, en unes altres condicions fins i tot pot facilitar la conciliació. Per facilitar-ho hem d’assegurar que l’empresa té les mateixes responsabilitats cap a tots els seus treballadors, tinguin el seu lloc de treball a una oficina o a casa seva.
Les empreses han de facilitar el material necessari, tant equipament informàtic com la millora de les connexions a internet i línies telefòniques. Els costos extra, com l’electricitat i la calefacció també s’han de cobrir, de la mateixa manera que es cobreixen en un lloc de treball tradicional.
El control horari, que recordem que és obligatori, s’ha de reforçar pel teletreball, garantint el compliment dels horaris laborals i la conciliació.
Aquesta experiència ens ha de servir per plantejar el teletreball amb drets com a una possibilitat real, que ens faciliti conjugar la feina amb la vida.
