Lluís Fernández, advocat laboralista
Ja ha entrat en vigor la nova Llei del Teletreball, i francament penso que s’ha tornat a perdre una oportunitat per a conquerir drets per a la classe treballadora. La realitat d’aquesta nova norma es que regula uns drets que en la gran majoria ja existien abans; l’únic avenç és una major concreció en aquests drets (que de vegades no es poc), però s’ha deixat massa marge a la negociació individual de les condicions de treball, i ja sabem que quan es negocia individualment amb l’empresa, les posicions sempre son desiguals, i en el teletreball no es una excepció.
S’entendrà més gràficament si diem que s’ha construït una teulada sense els fonaments de la casa: de poc serveix poder negociar individualment enfront de l’empresa les teves condicions laborals al teu domicili si l’empresari en qualsevol moment pot acomiadar-te a un preu irrisori derivat de la Reforma Laboral que ens va deixar el Partit Popular i l’actual Govern, incomprensiblement, encara no ha derogat tot i ser un compromís ferm de campanya dels dos partits del Govern Espanyol. Per tant, el gran error d’aquesta norma consisteix en l’enorme llibertat que li dóna a l’empresa per decidir com es fa el teletreball, fins al punt de que si es vol fugir dels pocs drets nous que regula en té prou amb limitar les hores de teletreball a un 30%.
Ara bé, caldrà tenir clar quines son les novetats i les eines legislatives de les que disposa cada treballador/a que està fent feina des de casa. I una d’elles que en un futur pot ser important és la prohibició expressa que fa la Llei conforme el teletreballador no pot estar cobrant menys que el treballador que ho fa presencialment, i això inclou plusos i complements de transport que estiguin regulats al Conveni Col·lectiu, i que alguns patrons al març (amb el confinament sobtat) es van afanyar en treure de la nòmina “perquè jo no t’has de desplaçar a la feina”.
Un altre dret que atorga aquesta Llei és la reversibilitat, és a dir, paradoxalment aquesta norma no concedeix el dret a teletreballar sinó a que si ho estàs fent puguis deixar de fer-ho. A partir d’aquí, si s’acorda fer teletreball es faria un contracte (realment seria un annex al contracte inicial) en el qual s’especificarien les condicions. I aquest és un apartat força interessant, ja que condicions com l’horari, les despeses que té el treballador, i quines eines de treball t’ha proporcionat l’empresa quedaran per escrit en un contracte que obligatòriament s’ha de registrar. Els drets que queden formalment per escrit normalment costa menys fer-los valer davant dels tribunals.
De fet, el tema més espinós i que més ha sortit a la premsa és el de les despeses derivades del teletreball. I la norma és francament decebedora perquè deixa clar que els ha d’assumir l’empresa (que el medis de treball els ha d’aportar l’empresa ja existia abans), però després a l’hora de concretar quines son aquestes despeses i com es calculen es fa una remissió a la negociació col·lectiva, així que caldrà veure com es materialitza això als convenis col·lectius, però a partir d’ara començarem a veure articles als convenis que regularan el teletreball i les seves despeses.
Un altre element important, alhora que reiteratiu, és que aquesta Llei deixa clar que la obligació de registrar la jornada (del que diem vulgarment “fitxar”) continua existint si es fa teletreball. Aquest dret ja existia des del 2019 per a qualsevol treballador/a, i aquest és un risc potencial per a la classe treballadora que s’ha vist sovint: els burgesos solen pensar amb massa freqüència que si estem treballant a casa vol dir que estem disponibles per l’empresa les 24 hores del dia, i això no es així: qui teletreballa té horari, i quan acaba la seva jornada, té dret a la desconnexió digital, es a dir, a no contestar e-mails, trucades, o Whats Apps de la feina.
Acabo comentant el gol per l’escaire que ha ficat la patronal al Govern en la Llei del Teletreball: en un moment de crisis sanitària on el teletreball pot ser un salvavides tant per a les empreses com per a la integritat física de la classe treballadora, van aconseguir colar a l’últim moment de la negociació que els drets que atorga aquesta Llei no fossin aplicats si el teletreball s’està fent com a mesura sanitària per evitar contagis. Seria comprensible que una norma així no fos aplicada amb efecte retroactiu, però regalar normativament a la burgesia que ara pugui dir “estàs fent teletreball pel Covid-19, per tant em desentenc d’aquesta Llei” es un error clamorós. En definitiva, masses escletxes, masses supòsits on no s’aplica la norma i masses derivacions a la negociació individual que em fan pensar (tan de bo m’equivoqui) que aquesta modalitat de treball, tal i com es contempla formalment, acabarà sent residual (que no vol dir que no hi hagi molta gent teletreballant, però ho faran fugint d’aquesta norma). Sense cap mena de dubte, una oportunitat perduda.
