Per què és important celebrar el dia internacional contra la mutilació genital femenina?

Del mateix autor


Coraima Buzón i Beatriz Zapater
El dia 6 de febrer és el Dia Internacional Contra la Mutilació Genital Femenina, segons l’Organització Mundial de la Salut Aquesta pràctica, que consisteix en l’extirpació de part dels genitals externs femenins sense raons mèdiques, és nociva i una violació dels drets humans de les dones i les nenes. Un cop més, el patriarcat s’imposa.
La MGF depèn de les ètnies practicants, tot i que moltes vegades es dóna el cas que addueixen a la religió per justificar-la. Hi ha un debat religiós sobre si és una pràctica que ja estava en la fe musulmana en els seus inicis, però n’hi ha d’altres que diuen que ja estava estesa a l’Àfrica abans que existís l’Alcorà.
Els objectius d’aquesta pràctica són els d’evitar el plaer sexual i fomentar la castedat: es considera que els genitals no són bells i són massa voluminosos, i aquelles dones que no se sotmeten a la pràctica se’ls prohibeix manipular aigua i aliments, i això crea un menyspreu dins de les seves comunitats, i també es creu que no mutilar-se et nega la concepció o, fins i tot, que pot arriscar la vida del nadó si aquest el toca al néixer. Així, es considera que tota noia o dona mutilada és casta, pura i fidel al seu marit i, per tant, apta per la vida dissenyada per a elles, motlle del qual no poden sortir. També cal considerar que la mutilació genital femenina es realitza per raons econòmiques, ja que en ser una preparació pel matrimoni i pel marit, aquest dóna un dot de capital a la família de la noia amb qui es casa.
La MGF suposa un risc per a la salut, creant un trauma físic i psicològic que han de patir milions de dones i nenes a causa de la imposició d’aquesta dins de les seves comunitats. Tot i estar penat als principals països europeus i als cinquanta estats membres d’Àfrica, aquesta pràctica se segueix realitzant creant una problemàtica cap a les dones.
Així, volem ressaltar i donar ressò a diverses associacions i activistes que advoquen i lluiten per la prohibició i la caiguda en desús de la mutilació genital femenina.
D’aquesta manera, és destacable la tasca duta a terme per la Fundación Kirira i la Fundació Wassu-aquesta segona tenint seu a la Universitat Autònoma de Barcelona-, dues organitzacions que treballen per promoure l’educació i la informació respectiva a aquesta problemàtica, realitzant xerrades a diversos espais de la comunitat educativa (entre aquests, visitar escoles d’educació secundària per la realització de dinàmiques, ja que és vital construir una conscienciació primerenca). D’altra banda, en els països on la pràctica de la MGF està més estesa, organitzen la construcció d’infraestructures on lliurement es pot rebre formació per ser partícip de l’erradicació de la mutilació genital femenina. Així també, ambdues organitzacions han establert diverses cases d’acollida on donar refugi i suport a les nenes i noies que han pogut escapar de la mutilació. Una de les altres esferes més rellevants de la seva acció és l’ajuda humanitària (molt necessària en situacions d’emergència), així com realitzen tallers, sessions de teràpia grupal i individual per donar suport i empoderar a les dones afectades tant de forma directa com indirecta per aquesta pràctica.
No ens podem oblidar, tampoc, de la feina realitzada per activistes individuals, entre les que volem destacar a Sewanatu, que va sofrir la mutilació genital femenina als 6 anys en dues ocasions, ja que la primera vegada, en ser practicada per altres dones sense cap mena de  formació, no van realitzar el tall correctament. Amb 10 anys, quan va saber que no era una mesura necessària ni de caràcter mèdic, va decidir treballar amb l’objectiu de posar fi a aquesta pràctica. Avui dia és la coordinadora general del Comitè Juvenil de l’Àfrica Central i Occidental de Plan International, amb incidència a catorze països, on, de mica en mica, s’hi redueix la quantitat de noies que es veuen sotmeses a aquesta pràctica. Un dels seus objectius és també estudiar Medicina per poder ajudar a les víctimes de violència sexual. Sewanatu també realitza activisme per acabar amb els matrimonis concertats i per augmentar l’edat de consentiment de les noies, ja que moltes es casen al cap de poques setmanes d’haver sofert la MGF, convertint-se en esclaves dels desitjos dels seus marits i abandonant la seva educació a una molt primerenca edat.

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles