Notes d’un pare preocupat

Del mateix autor


A mesura que es confirma que el tercer trimestre no començarà presencialment i cal fer docència a distància, la preocupació de les famílies creix. Avui hem parlat amb un pare perquè ens expliqui exemples pràctics. En Roc comenta que “el problema, no només rau en els equips tècnics per a seguir les classes en línia, que són relativament fàcils de solucionar, sinó les condicions de la llar de l’infant, que són desconegudes per la majoria”. Per il·lustrar-nos, ens comenta un cas que posa de manifest la importància de les condicions econòmiques i socials que es troba la canalla: “Imagineu la cara que se’ns va posar quan, l’altre dia, el nostre fill va fer una videoconferència amb els i les de la classe i una companya els explicava que estaven en un pis compartit. Que estaven els quatre (pare, mare, la nena de nou anys i una germana petita) tancats en una habitació i només sortien els grans per torns per anar a comprar.”

Per a en Roc no tenir en compte tot això és pretendre obviar les evidents complicacions per a concentrar-se que tindrà la quitxalla i “les dificultats de les famílies amb baixos/nuls coneixements informàtics”. Ens explica “un exemple ‘tonto’, el drama d’una videoconferència també del nano amb els de l’equip de futbol, on ningú apagava el micro, se sentia una germana tocant el piano, l’altre el germà petit apareixia a mitja explicació del germà gran, a l’altre el pare per darrere li anava puntualitzant el que el xic anava explicant…. Imagineu.”

Parlant de com ho porten a casa seva, ens comenta que tant ell com la mare compten amb ordinador portàtil i impressora però ressalta les dificultats de fer classe en un pis. “La mestra de música ens demana que quan facin classe per videoconferència la criatura estigui sola a l’habitació”, i afegeix: “quina habitació a la de la seva germana, on no arriba el wifi? A la seva? I si els dos tenen classe a la vegada? A doncs, queda el menjador… llavors, el resta dels membres ens tanquem durant una hora i mitja a la nostra habitació a mirar el sostre?”

En Roc posa sobre la taula quan coincideix amb qüestions laborals, “el moment que els dos petits han de fer feines i videoconferències a la vegada, també nosaltres hem de fer gestions de feina amb l’ordinador…” o quan mares i pares han de donar suport amb els continguts acadèmics, “quan la nostra filla ens pregunta temes que han tractat a la classe i que segons el departament ara han de seguir des de casa” i afegeix, bromejant, “quants dels presents estan en situació d’explicar amb claredat les paraules planes, esdrúixoles… o la superfície d’un polièdric… per citar alguns exemples ‘tontos’”.

Com a conclusió “deixo aquí la meva humil opinió i experiència…. si no tens una casa de 100 metres quadrats amb wifi correcte a tots els racons, 4 habitacions i uns pares amb tots els coneixements científics i tècnics necessaris que algú m’expliqui com es pot fer educació a distància o supervisió dels progenitors…”

Redacció

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles