La bandera de la Commune, de les barricades de Belleville al mausoleu de Lenin

Del mateix autor

Corentin Lahu [1]

En ocasió de la mort de Lenin l’any 1924, els comunistes de la secció del 20è districte de París decideixen confiar al Soviet de Moscou la custòdia  d’una autèntica ensenya de la Comuna, bandera sense inscripció « feta d’una simple tela vermella – bandera d’insurgents – [que] ha vist el foc de les barricades » i al voltant del qual s’han reagrupat « els últims defensors de la Commune  en els barris de Belleville i del Pare-Lachaise» [2]. A través d’aquest gest, els comunistes reivindiquen una afiliació directa entre la insurrecció parisenca de 1871 i la revolució d’Octubre del 1917.

La bandera de la Comuna sota la custòdia de Lenin tot esperant la revenja

Abans de separar-se d’aquest símbol dels combats de la classe obrera per a la seva emancipació, els comunistes parisencs organitzen el 24 de maig del 1924 una gran cerimònia, [3] a la vigília de la tradicional manifestació al Mur dels Federats que commemora cada any la terrible repressió dels communards en el moment de la Setmana sagnant. Reunits a la gran sala de la Bellevilloise, més de 2.000 revolucionaris presten « jurament sobre la bandera de la Commune de consagrar tots els seus esforços a la defensa de la revolució russa i a la preparació de la Revolució comunista en tots els països ». [4]

L’ Humanité, 25 de maig de 1924.

Un telegrama és enviat per a l’ocasió a Moscou, en el qual és seguida la història d’aquesta bandera, « conservada per un communard avui desaparegut, confiat a Édouard Vaillant, antic communard, que en va fer donatiu a la 20a secció del Partit socialista obrer (PSO)». «Propietat de tots els socialistes del 20è districte » després de la fundació de la SFIO (1905), els comunistes de la 20a secció en guarden la possessió després de l’escissió de Tours (1920) – « perquè la bandera no caigui en les mans dels qui traïen el proletariat » – i l’exposen en el seu local des de 1921, per tal de recordar als comunistes « que havien de trencar amb les tradicions democràtiques si volien realment ser els continuadors dels revolucionaris de 1871».

A continuació el missatge posa cap endavant el dinamisme i l’ardor de la 20a secció de la SFIC, a les avantguardes de la lluita i defensora obstinada de la bolxevització del Partit. La secció recorda que s’ha situat sempre políticament en el corrent d’esquerra a l’interior del PFC i que ha seguit constantment « la línia justa de la Internacional ». Per consegüent, « la 20a secció confia [als moscovites] la custòdia d’aquest símbol de les lluites del proletariat amb la voluntat d’apressar pel seu treball constant, metòdic, l’hora on [els seus] germans de Moscou podran portar aquesta bandera al París de la Commune, finalment venjant crims versallesos ». Entre les firmes d’aquest telegrama es troba la de l’antic communard Fourcade, que hauria hagut d’arribar a Moscou per portar la bandera amb la delegació inicialment prevista si el govern no li hagués impedit el pas.

L’endemà de la cerimònia a la Bellevilloise, la bandera és portada pels veterans de la Commune  en el moment de la manifestació al Pare-Lachaise. És exposat a prop del Mur, i « dels milers de parisencs que presten jurament, la mà aixecada, passant davant ». [5]

Les autoritats, havent rebutjat de lliurar passaports a la delegació en un primer moment per portar-la a Moscou, és a la delegació del PFC al V congrés de la Internacional Comunista a Moscou (del 17 de juny al 8 de juliol de 1924) que toca aquesta missió. La bandera és entregada als russos el 6 de juliol, en el moment d’una festa major sobre un camp d’aviació al nord de Moscou, en  la qual participen unes 400.000 persones. És Alfred Costes, secretari de la Federació del Sena, que, després d’un discurs i la lectura del jurament de la 20a secció parisenca, confia l’ensenya a Antipov, el secretari del Comitè de la Federació de Moscou del Partit Comunista de Rússia. A continuació, a la clausura del Congrés del IC el 8 de juliol, el Comissari del poble de la Defensa, Frounzé, afirma al final d’una gran desfilada militar: «aquesta bandera és posada en mans segures ».

D’altra banda, després de la festa del 6 de juliol, el Comitè de la Federació de Moscou ha adreçat un telegrama d’agraïment al PCF acusant recepció de la bandera i posant l’accent sobre l’internacionalisme de la Commune [6]. Els comunistes russos recorden també que « les idees i  el record de la Commune de París són particularment cars » als seus ulls, perquè « ha estat la primera temptativa de govern proletari, el precursor del govern soviètic, una lliçó històrica de lluites revolucionàries que ha obert la via a l’emancipació de la humanitat de tota explotació ».

El seu missatge es prolonga amb una crida als obrers i pagesos francesos a seguir l’exemple rus: « quedeu fidels a la Commune, venceu la burgesia, instaureu, en vosaltres el govern dels Soviets, el govern dels treballadors, apropeu l’hora de la revolució mundial ».

La bandera communarde és a continuació dipositada per Antipov i Costes a l’interior del mausoleu provisional on descansa Lenin, al costat de les ensenyes del Partit Comunista Bolxevic i de la IC. Serà transferit més endavant al museu Lenin.

Intercanvis d’ensenyes entre el PFC i els soviètics

El 27 de juliol, en ocasió de la manifestació organitzada pel PFC per al desè aniversari de l’assassinat de Jaurès i del desencadenament de la Primera guerra mundial, una bandera oferta pels soviètics als comunistes francesos és arborada per Pierre Sémard, nou secretari general del PCF, així com pel secretari general de la CGTU i els pupils de Boulogne [7]. Aquesta ensenya ha estat concebuda pels treballadors de la Krasnaïa Presnia (« Presnia la Roja», nom donat al barri obrer de Presnia a Moscou). La bandera de seda vermella conté un missatge brodat en lletres d’or que fan referència a la Commune de París: « Proletaris de tots els països uniu-vos./ Els treballadors de la Krasnaiapriesnia (Moscou)./ A la valenta i gloriosa avantguarda del proletariat francès./ Als treballadors de París./ Proletaris de París sigueu de dignes hereus de la Commune de París./ Aixequeu l’ensenya de la Commune francesa victoriosa. » [8].

L’Humanité, 27 de juliol de 1924.

Una altra bandera és donada a canvi de l’emblema communard als treballadors francesos alguns mesos més tard. El 28 de setembre, en ocasió d’una gran manifestació comunista celebrant el seixantè aniversari de la fundació de la Primera Internacional, diverses banderes són donades a les organitzacions obreres franceses. Una  d’entre elles, concebuda pels obrers de Bakú, porta la inscripció en lletres d’or: « Als obrers, als comunistes de França, seguiu l’exemple de la Commune de París de 1871. Lluiteu pel comunisme ». [9]

Finalment l’any 1928, una segona ensenya de la Commune,  la del 67e batalló dels federats, unit a ell també Moscou, però « de manera infinitament més discreta ». [10]  Comprada  per  la suma de 2.000 francs per Léon Borissovitch Bernstein, és exposat a l’Institut Marx-Engels, que reuneix materials de tot el món sobre els moviments revolucionaris. És avui conservat a l’Arxiu d’Estat rus per a la història social i política (RGASPI).

De la Commune de París màrtir a la Comuna russa triomfant

Durant tot el període d’entreguerres, el record de la Comuna de París és regularment mobilitzat  pel PCF i és l’objecte de poderoses demostracions commemoratives. És part integrant de la identitat i de la cultura comunistes que es construeixen, des del congrés de Tours, a partir d’un doble moviment d’herència i de ruptura amb la tradició obrera francesa encarnada fins llavors per la SFIO. Així, organitzant cada any la manifestació al Mur dels Federats, el Partit comunista només fa perpetuar una pràctica antiga instituïda l’any 1880 i apropiada per la jove SFIO l’any 1908. Reprèn igualment al seu compte la imatge del combatent heroic i de la Commune màrtir, transportada i erigida en mite des del dia següent a la Setmana sagnant en el moviment obrer.

Però el PCF ha nascut de la voluntat d’una majoria de delegats socialistes al Congrés de Tours d’inspirar-se d’un model nou, el dels bolxevics fundadors de la III Internacional a Moscou. En conseqüència, el PCF adopta una lectura marxista-leninista de la Commune de París, elaborada pels revolucionaris russos (en particular Lenin i Trotski), que s’alimenta de l’experiència soviètica. Establint una afiliació directa entre la insurrecció parisenca de 1871 i la revolució d’Octubre 1917, renova en profunditat el mite existent abans de guerra: de crepuscle, la Commune de París esdevé aurora. És per als bolxevics anunciadora de la Commune victoriosa russa, que ha aconseguit construir l’Estat de tipus nou que esperava Marx extraient les lliçons dels errors de 1871, començant per l’absència d’un partit revolucionari per organitzar la classe obrera.

Per anar més lluny:

  • FOURNIER Éric, La Commune n’est pas morte. Les usages politiques du passé de 1871 à nos jours, Libertalia, 2013.
  • GRADOV K., « Deux drapeaux de la Commune de Paris à Moscou ! », in La Commune. Bulletin de l’Association des Amis de la Commune de Paris – 1871, n°19, 3e trimestre 2003.
  • LAHU Corentin, Le PCF et la mémoire de la Commune de Paris. Commémorations et usages politiques de 1920 à la veille de la Seconde Guerre mondiale, Mémoire de Master 2 dirigé par J.-C. Daumas et J. Vigreux, 2014.
  • TARTAKOWSKY Danielle, Nous irons chanter sur vos tombes. Le Père-Lachaise, XIXe- XXe siècle, Aubier, 1999.

Notes

[1] Corentin Lahu, Le drapeau de la Commune: des barricades de Belleville au mausolée de Lénine 1 https://anrpaprika.hypotheses.org/3901  et 2 https://anrpaprika.hypotheses.org/3917 . Reprès a: https://gabrielperi.fr/commune-de-paris/le-drapeau-de-la-commune-des-barricades-de-belleville-au-mausolee-de-lenine/   . Consulta d’ambdós webs: 28 d’abril de 2021. Traducció de Miquel Àngel Sòria.

[2] RGASPI 517/1/194, La 20e section communiste de la Seine aux communistes de Moscou, 1924 En línia a: https://pandor.u-bourgogne.fr/img-viewer/PAPRIKA/000517/000001/000194/viewer.html?ns=0517_0001_0194_0017.jpg

[3] « Le serment au drapeau de la Commune », in L’Humanité, 25 mai 1924.

[4] RGASPI 517/1/194, op. cit. 

[5] GRADOV K., « Deux drapeaux de la Commune de Paris à Moscou ! », in La Commune. Bulletin de l’Association des Amis de la Commune de Paris – 1871, n°19, 3e trimestre 2003. 

[6] RGASPI 517/1/163, Le Comité de la Fédération de Moscou du PCR au Parti Communiste Français, 6 juillet 1924. En línea a: https://pandor.u-bourgogne.fr/img-viewer/PAPRIKA/000517/000001/000163/viewer.html?ns=0517_0001_0163_0001.jpg 

[7] « Vingt mille prolétaires défilent devant le buste de Jaurès et le drapeau des Soviets », L’Humanité, 28 juillet 1924.

[8] « Le salut des Travailleurs de Moscou à leurs frères de Paris », L’Humanité, 27 juillet 1924.

[9] TARTAKOWSKY Danielle, Nous irons chanter sur vos tombes. Le Père-Lachaise, XIXe-XXe siècle, Aubier, 1999, p. 107. Mais selon L’Humanité du 28 septembre 1924, la dernière phrase de l’inscription est « Luttez pour la dictature du prolétariat comme l’ont fait les millions d’ouvriers et de paysans russes ! P.C. Russe, Comité de Moscou ».[10]  GRADOV K., « Deux drapeaux de la Commune de Paris à Moscou ! », op. cit.

Author

Articles relacionats

Darrers articles