Fa uns dies vàrem publicar dues cartes de Marx a Kugelmann sobre la Comuna de París [1]. Afegim avui dues cartes més, traduides per Paul Charboneau.
Sobre la correspondencia entre els parisencs membres de l’AIT amb el Consell General d’aquesta organització ubicat a Londres, Michèle Audin [2] escriu:
“El 24 d’abril vam llegir una carta escrita aquell dia per Elisabeth Dmitrieff a Herman Jung [3], per al Consell General de l’Associació Internacional de Treballadors de Londres. Les relacions entre els activistes de la Internacional a París i els seus amics de Londres son força disperses. També vam veure quatre cartes d’Auguste Serraillier a la seva dona Jenny els dies 29 i 30 de març [4], després els dies 12 i 15 d’abril [5]. Hi ha una carta de Leo Frankel a Karl Marx, datada el 25 d’abril (que es conserva a l’IISG d’Amsterdam, el principi i l’adreça de la qual són la portada d’aquest article) i un esborrany de carta de Marx a … Léo Frankel i Eugène Varlin, a qui ningú (crec) sap si va ser enviat i encara menys si es va rebre”. [6]
Carta de Léo Frankel a Marx
“Estaria molt content que d’alguna manera m’assistissiu amb els vostres consells”
Els lectors de Realitat poden re-llegir una presentació de Léo Frankel, publicada el passat 6 de maig. [7]
París, 25 d’abril de 1871.
Molt estimat ciutadà i company,
Ben rebut el vostre honorada carta a través de Serraillier. Es creia autoritzat a publicar aquesta carta; cosa que li he permès fer, però amb la condició que no us molesti amb coses que puguin afectar al vostre nom. Suposo que m’aprovareu.
El portador de la vostra carta [8] em va informar que els diaris anglesos anunciaven que la meva elecció no havia estat ratificada. És fals. D’altra banda, s’afirma que sóc prussià i, per tant, subjecte de Bismarck – lògica dels periodistes reaccionaris– i ara tots els enemics de la Comuna han entonat aquesta cançó. Malgrat que no sóc ni prussià ni alemany, crec no obstant que el millor seria deixar cantar aquests ocells des dels terrats i perseguir el meu objectiu imperturbablement.
Durant els darrers dies, he estat membre de la Comissió Executiva, com a delegat del Departament de Treball i Intercanvi. L’anterior Comitè executiu s’ha reorganitzat per incloure delegats de diferents ministeris. Pyat ja no hi es. Buscava un pretext per dimitir, gairebé de la mateixa manera que havia dimitit a Bordeus, és a dir, establint condicions. Per tant, no és membre ni ha dimitit.
Estaria molt content que d’alguna manera m’assistissiu amb els vostres consells. Perquè ara estic quasi sol, únic responsable de totes les reformes que proposo introduir en el camp del treball. Les poques línies de la vostra última carta demostren que fareu tot el possible perquè tots els pobles, tots els treballadors, i en particular els treballadors alemanys, entenguin que la comuna de París no té res en comú amb la famosa comuna rural alemanya. En qualsevol cas, haureu prestat un gran servei a la nostra causa.
Cordials salutacions del vostre devot,
Léo Frankel
Carta de Marx a Léo Frankel i a Eugène Varlin [9]
“Prússia donarà totes les facilitats possibles als versallesos per accelerar l’ocupació de París”
[Londres] 13 de maig de 1871.
Benvolguts ciutadans Frankel i Varlin,
He tingut entrevistes amb el portador. [10]
No sería útil resguardar els papers que comprometen els canalles de Versalles? Ser precabut no podrà ser mai perjudicial.
Em van escriure des de Bordeus [11] que 4 internacionals van ser elegits a les darreres eleccions municipals [12]. Les províncies comencen a fermentar. Malauradament, la seva acció és localitzada i “pacífica”.
He escrit diversos centenars de cartes a favor de la vostra causa a tots els racons del món on tenim branques de la Associació. La classe obrera ha recolzat, a més, la Comuna des dels seus inicis.
Fins i tot els diaris burgesos d’Anglaterra han reduit la seva antiga ferocitat. De tant en tant, he aconseguit publicar-hi paràgrafs favorables.
La Comuna em sembla que perd massa temps amb nimietats i conflictes personals. Veiem que encara hi ha altres influències apart de les dels treballadors. Tot aixo no importaria si tinguéssiu temps per recuperar el temps perdut.
És absolutament necessari fer ràpidament tot el que voleu fer fora de París, a Anglaterra o a qualsevol altre lloc. Els prussians no lliuraran els forts a les mans dels versallesos, però després de la conclusió final de la pau (26 de maig) [13], permetran al govern envoltar París amb els seus gendarmes. Thiers i companyia havien estipulat, com sabeu, un suborn important en el seu tractat pactat per Pouyer-Quertier, es van negar a acceptar l’ajuda dels banquers alemanys que va oferir Bismarck. En aquest cas, haurien perdut la seva comissió. La condició prèvia per a la realització del seu tractat era la conquesta de París, van suplicar a Bismarck que ajornés el primer pagament fins a l’ocupació de París. Bismarck va acceptar aquesta condició. Prússia, que té una necessitat molt urgent d’aquests diners, donarà, doncs, totes les facilitats possibles als versallesos per accelerar l’ocupació de París. A més, aneu amb compte!
Notes
[2] Michèle Audin és l’autora de cinc llibres sobre La Comuna publicats del 2017 al 2021. Dues ficcions publicades per Gallimard, Comme une rivière bleue (2017) i Josée Meunier, 19 rue des Juifs (2021), a més de tres llibres històrics a Libertalia. A L’última Setmana Sagnant. Maig de 1871. Llegendes i comptes proposa un nou recompte de les morts de la Setmana Sagnant, que puja a “certament 15.000 morts”. Publica un blog sobre La Comuna de Paris, molt recomanable: https://macommunedeparis.com/
[3] Michèle Audin, 24 avril 1871, Elisabeth Dmitrieff écrit à Hermann Jung https://macommunedeparis.com/2021/04/24/24-avril-1871-elisabeth-dmitrieff-ecrit-a-hermann-jung/
[4] Michèle Audin, Ma chère Jenny — Auguste Serraillier, mars 1871
[5] Michèle Audin, Ma chère Jenny — Auguste Serraillier, avril 1871,
[6] Michèle Audin, 13 mai 1871, lettres à – et de – Karl Marx,
https://www.humanite.fr/13-mai-1871-lettres-et-de-karl-marx-707044
[7] Charles Reeve, Contra la momificació de la Comuna. Descobrint Leo Frankel,
https://www.realitat.cat/2021/05/contra-la-momificacio-de-la-comuna-descobrint-leo-frankel/
[8] Per tant, existeix una altra carta de Marx a Léo Frankel anterior a 25 d’abril, que la redacció de Realitat encara no hem localitzat. Si algú té el tom de la correspondència de Marx i Engels corresponent a 1871, li agrairem que ens ajudi en aquesta recerca.
[9] Aquesta carta va ser escrita en francès per part de Marx.
[10] Nota de Michèle Audin: “que probablement li va portar la carta de Leo Frankel publicada més amunt”. Nota de la redacció: Resta per a saber qui fou aquest portador, quin nom s’oculta per raons de seguretat.
[11] Nota de Michèle Audin: “va ser Paul Lafargue qui li va escriure des de Bordeus”.
[12] Nota de Michèle Audin: “veig almenys Vésinier, Serraillier, Durand, Johannard, Longuet”.[13] Nota de Michèle Audin: “la pau es va signar el 10 de maig”.
