Aquesta és la darrera publicació d’aquesta cronologia dels principals esdeveniments dels 72 dies de la Comuna de Paris de 1871 [1]
DATA | ESDEVENIMENT |
Diumenge, 21 de maig de 1871 | Decret sobre els teatres.Els versallesos entren sense disparar un tret per el Point-du-Jour, que era el seu objectiu des de l’inici de la guerra civil, i ocupen després d’alguns combats el districte XVI i una part del XV. Al capvespre els cossos d’exèrcit dels generals Douay, Cissey, Ladmirault i Vinoy han entrat a Paris i han capturat el Trocadero i l’Arc de Triomf. Proclamació de Delescluze: “Prou militarisme! Prou d’estat majors i de galons… Obriu pas al poble, als combatents de braços despullats”. Aquest manifest és enganxat la matinada del 22 de maig. |
Dilluns, 22 de maig de 1871 | Paris es recupera i s’organitza la resistència, però això es fa d’un forma que s’aboca a la derrota: sobre la base dels barris. L’estructura social sorgida en el procés comunalista esdevé en el moment de la catàstrofe estructura militar. Precisament allò que ella no devia ni podia ser. Els membres de la Comuna, cadascú en el seu districte i en el seu barri es batran de manera heroica i a l’ensems, vana.Els invasors dubten i maniobren. Procedeixen per moviments envoltants, desbordant les barricades pels petits carrers de l’entorn, evitant els atacs de front.Comencen per rodejar Paris a tot lo llarg de les fortificacions del nord i de l’est, malgrat les clàusules de l’armistici els hi prohibien el pas. Els prussians còmplices de Thiers, els permeten el pas, tot mirant a una altra banda. Per la tarda del dilluns 22 de maig, 130.000 versallesos han entrat a Paris. Han ocupat l’oest burgés i oligàrquic de la ciutat: la plaça de l’Étoile, l’Eliseu, l’Escola militar. Amenacen Montmartre pel nord ( Divisió Montandon). |
Dimarts, 23 de maig de 1871 | Resistències esporàdiques, sense unitat de comandament. Els versallesos conquereixen Montmartre, les Batignoles el districte XVIII i el centre de la ciutat. Encara resisteixen: els districtes XIX i XX, la riba esquerra del Sena i l’Hôtel de Ville.Durant la nit del dimarts 23 al dimecres 24 Paris crema. Els primers incendis encesos pels canyons versallesos han estat apagats, però el bombers de la Comuna estan desbordats. Els incendis provenen uns dels soldats versallesos i de les seves armes, altres d’agents provocadors i de sospitosos. Els comuners encenen focs per raons militars a cases i a carreres sencers. Però hi han altres raons: molts volen enterrar-se sota les ruïnes de París. Hèracles encén la seva pira amb les seves pròpies mans. És per això que Pindy farà incendiar l’Hôtel de Ville, i Ferré el Palau de Justícia i la Prefectura.Un decret del Comitè de Salvació Pública enganxat sobre els murs de Paris aquest mateix dia estipula que serà cremat qualsevol edifici des d’on s’obri foc contra els federats. Theisz s’oposa a l’incendi de l’edifici de correus, i el batalló dels artistes a l’incendi de Notre-Dame. |
Dimecres, 24 de maig de 1871 | LA defensa, encara enèrgica en alguns indrets, cedeix lentament. Manquen municions i avituallament.Els versallesos reprenen la Borsa, El Banc de França i el Louvre. Els federats es repleguen cap a el districte XI ( plaça Voltaire) i cap a les altures: Buttes-Chaumont, Butte-aux-Cailles, Belleville on encara es pot oferir resistència. |
Dijous, 25 de maig de 1871 | Els versallesos (Vinoy) avancen cap a la Bastilla i la plaça del Château-d’Eau ( plaça de la República). Per la tarda cauen aquests bastions. |
Divendres, 26 de maig de 1871 | Els federats, reduïts a alguns grapats d’homes, defensen amb el coratge que dona la desesperació alguns reductes que van caient uns després dels altres: Bercy i el faubourg Saint-Antoine, la Bastilla, la Villette. |
Dissabte, 27 de maig de 1871 | Belleville i el cementiri del Père-Lachaise es mantenen. Om lluita a la baioneta en el cementiri. Els defensors supervivents del combat son afusellats en el denominat mur dels Federats. |
Diumenge, 28 de maig de 1871 | Els darrers punts de resistència son derrotats (a Belleville i a Ménilmontant) i “netejats”. Cap al migdia, tot s’ha acabat.El mariscal Mac-Mahon fa enganxar un cartell als murs de Paris que diu:“República francesa, Habitants de Paris, l’exèrcit de França ha vingut a salvar-vos. Paris ha estat alliberat. Els nostres soldats han conquerit en quatre hores les darreres posicions ocupades pels insurgents.Avui la lluita s’ha acabat. L’ordre, el treball, la seguretat renaixeran.En el quarter general, 28 de maig de 1871,El mariscal de França Mac-Mahon, duc de Magenta, comandant en cap. |
A l’entorn de 30.000 afusellats, 100.000 detencions, moltes d’elles a l’atzar de les trobades amb la policia o de les denuncies) més de 36.000 persones “jutjades” per 26 consells de guerra, 13.440 condemnes (270 a mort- 26 executats- les demés a la deportació, als treballs forçats o a la presó). |
Notes
[1] La cronologia dels fets està extreta de la següent bibliografia: 1.- Henri Lefebvre, La proclamation de la Commune, 26 mars 1871, Paris, La Fabrique Éditions, 2018. 2.- Jacques Rougerie, Paris Livre 1871, Paris, Éditions du Seuil, 1971. 3.- William Serman, La Commune, Paris, Presses Universitaires de France, 1971. 4.- P.O. Lissagaray, Historia de la Comuna, Barcelona, Editorial Estela, 1971. 5.- Jean Dautry et Lucien Scheler, Le Comité Central des vingt arrondissements de Paris, (Septembre 1870-mau 1871), Paris, Éditions Sociales, 1960. 6. Reclus, Élie (1827-1904). La Commune de Paris au jour le jour, 1871, 19 mars-28 mai / Elie Reclus. 1908. (Baixat de la Biblioteca Nacional de França). 7. La Commune au jour le jour. Le Journal Officiel de la Commune de Paris, 20 mars-24 mai 1871. Textes rassemblés par Patrick Le Tréhondat et Christian Mahieux, introduction de Michèle Audin, Paris, Éditions Syllepse, 2021.