Editorial de juliol: orgull!

Dimarts va ser el dia de l’orgull LGTBI+, una jornada de lluita i reivindicació molt necessària en un moment on l’avenç en els drets...

Irene Ortiz: “El conflicte de les cambreres de pisos serveix de guia per a la lluita sindical”

La teva trajectòria organitzativa dins de Comissions Obreres és molt llarga i reconeguda, tot i ser una persona molt jove. Com descriuries el teu...

La política de l’amor i del soc perquè som

La política de l'amor és una de les idees-força de Gustavo Petro. El soc perquè som és el contingut i el nom del moviment...

El Tribunal Suprem acaba amb el dret a l’avortament i situa una diana sobre la igualtat matrimonial i l’anticoncepció

Com era d'esperar, la Cort Suprema dels Estats Units ha votat a favor de l’anul·lació de la  “Roe contra Wade”, la sentència històrica que...

La maledicció de la resiliència

Aquest mes de juny, el Govern central ha aprovat un paquet de 110 milions d'euros destinat a la resiliència turística de les regions extrapeninsulars,...

Dretans i nazis… units!

U. A Brussel·les, un tribunal va dictar el veredicte final sobre Antony Givoine, el qual va tractar de calar foc a la porta de...

De mi no se’n va

Del mateix autor

Juan Navarro a l’acte d’homenatge a Josep Miquel Céspedes l’any 2014


Fidel Lora
De mi no marxa. Estarà sempre amb mi, sempre ho ha estat. El conec des que vaig néixer. És part de la meva infància, de la meva joventut i de tota la meva vida.
Era el meu veí, vaig jugar amb els seus fills, menjava a casa seva  i el veia marxar tots els matins cap a la fusteria amb la seva vespa, aparcada sempre a sota de casa. Aguantava estoicament les gamberrades que el seu fill i jo fèiem als veïns. Vaig veure, com al costat del meu pare, al costat del Canario, del Molina i molts altres, van organitzar i van fundar l’Associació de Veïns del barri.
Sempre seriós, militant comunista, rebel dins i fora. Amb ell vaig aprendre una cosa important i que per a mi el caracteritzava, escoltava sempre als altres. Mai va perdre les ganes d’aprendre i lluitar. Poques persones tenen la resistència i la capacitat de lluita d’en Navarro. El vaig veure lluitar en la seva vida quotidiana i resistir a embats importants de la vida. 
Per a mi un exemple, una gran persona. Sincerament, mai retornarem el que aquesta generació de comunistes va fer per nosaltres. Només podem respectar, recordar i fer-los el millor regal que es mereixen: construir el partit comunista del segle XXI. Així que cadascun a la seva tasca, a treballar. Això és el que va fer el meu veí, el meu amic, la meva família, el meu camarada NAVARRO.

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles