Durant les darreres dècades, Catalunya ha experimentat una transformació profunda del seu sistema alimentari. Tot i que la sensibilitat social cap al consum local, ecològic i de proximitat ha crescut de manera notable, la realitat és que la major part dels aliments que consumim continuen circulant a través de grans cadenes de distribució, grans centrals de compra i xarxes logístiques cada vegada més concentrades. Paral·lelament, milers de pagesos han abandonat l’activitat, el petit comerç alimentari ha anat desapareixent i la capacitat del país per alimentar-se amb producció pròpia s’ha reduït considerablement.
És en aquest context que apareix el projecte Singulars, una iniciativa impulsada per persones i entitats vinculades al sector agroalimentari català i l’Economia Social i Solidària (ESS) entre les quals destaca el Col·lectiu Eixarcolant. El projecte planteja una proposta molt més ambiciosa que una xarxa de consum responsable o un mercat de productors. L’objectiu declarat és crear una infraestructura logística i comercial capaç de portar milers de productes de proximitat a centenars de botigues repartides per tot Catalunya, mantenint preus competitius, reduint intermediaris i garantint una remuneració més justa per a la pagesia.
A primera vista, pot semblar un projecte més dins l’àmbit de l’ESS. Però si s’analitza amb deteniment, es fa evident que l’ambició és molt més gran. Singulars no pretén crear un nínxol alternatiu per a consumidors conscienciats. Pretén intervenir en el cor mateix del sistema alimentari català. I això és el que el converteix en una iniciativa extraordinàriament singular.
Singulars i la sobirania alimentària a Catalunya
La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) té molt ben diagnosticat el problema: Els processos de concentració logística que es viuen a Catalunya els darrers anys en sectors com l’alimentació comporta una sèrie de greuges com les que es viuen en altres fenòmens de concentració capitalistes. A banda de situacions d’injustícia social i econòmica intrínseca en aquests processos, uns dels més greus és la dependència cada cop major del mercat internacional i destrucció del primer sector a casa nostra. Ens hem desconnectat del que sempre ha produït l’agricultura al Mediterrani a cada temporada i ens hem acostumat a consumir de tot i tot l’any. La pèrdua de sobirania alimentària amb una pagesia cada cop més debilitada posa al país en una situació crítica enmig d’un món cada cop més inestable que pot portar a un problema futur d’accés als aliments.
En aquest sentit, és important posar en valor el paper que pot tenir l’ESS per evitar aquest horitzó. La seva idiosincràsia de teixir des de la proximitat i el suport mutu pot reconstruir noves xarxes de distribució d’aliments estables, que contribueixin en col·laboració amb l’administració pública i el finançament comunitari, a recuperar la sobirania alimentària del país i, alhora, garanteixin l’accés de la població als aliments des d’un plantejament just, arrelat al territori i respectuós amb drets socials i climàtics.
Així doncs, la sobirania alimentària no significa únicament produir més aliments al territori. També implica tenir capacitat per decidir com es produeixen, com es distribueixen i qui controla les infraestructures clau del sistema alimentari. Singulars busca reforçar la capacitat d’organització dels actors locals i augmentar el valor que roman dins l’economia catalana.
El projecte
La iniciativa parteix d’una constatació senzilla: el gran problema de la petita i mitjana producció no és tant produir aliments de qualitat com fer-los arribar al consumidor final. Moltes explotacions agrícoles i ramaderes ofereixen productes excel·lents, però sovint tenen dificultats per comercialitzar-los, gestionar la distribució o accedir a mercats amplis. Al mateix temps, moltes botigues de proximitat voldrien ampliar la seva oferta de producte local, però no poden treballar amb desenes o centenars de proveïdors diferents. Catalunya compta amb nombroses cooperatives de consum, mercats pagesos i iniciatives agroecològiques que han tingut un paper molt important en la sensibilització social. Tanmateix, la majoria treballen en àmbits territorials reduïts i arriben a una part limitada de la població.
Singulars vol actuar precisament sobre aquest punt de trobada amb una estructura comuna capaç de competir en eficiència amb els grans operadors. El projecte planteja una gran xarxa compartida que connecti productors, elaboradors i comerços. Mitjançant una logística centralitzada i serveis comuns, busca que milers de productes de proximitat puguin arribar de manera regular a centenars de botigues repartides per tot Catalunya. La idea és que una botiga pugui accedir a un ampli catàleg a través d’un únic interlocutor, mentre que els productors reben una remuneració justa i es poden concentrar en allò que hauria de ser la seva feina: produir els nostres aliments.
És legítim preguntar-se si una iniciativa d’aquest tipus pot competir realment amb gegants com Mercadona, Carrefour o Lidl. Probablement no pretén substituir-los ni ocupar el seu lloc dominant. Tanmateix, sí que intenta disputar-los l’hegemonia, sobretot en una funció essencial: la capacitat de connectar oferta i demanda de manera eficient.
Aquesta aproximació comporta reptes importants. La logística alimentària requereix inversions elevades, una coordinació molt precisa i una gestió professional. Els marges econòmics acostumen a ser ajustats i qualsevol ineficiència es pot traduir en dificultats financeres. Precisament per això Singulars ha apostat per una dimensió considerable des del seu inici, amb l’objectiu d’assolir prou volum per fer viable el model.
A més de comptar amb finançament públic, el projecte també s’ha finançat de forma comunitària. A finals de febrer van obrir una ronda de finançament per aconseguir part dels recursos necessaris per fer realitat Singulars. L’objectiu eren 2 M€, però en van aconseguir més de 2,5 M€, gràcies a la participació de més de 1.500 persones i entitats que van decidir contribuir-hi amb els seus estalvis. Els recursos restants fins a arribar als 9 M€ necessaris per a l’arrencada vindran de crèdit bancari i subvenció.
Més enllà del seu èxit futur, el projecte ja té valor perquè introdueix un enfocament diferent en el debat públic. Durant molt de temps s’ha assumit que la petita pagesia només podia sobreviure en espais marginals o especialitzats. Singulars planteja que és possible mantenir una producció sostenible, diversa i arrelada al territori disposant, alhora, d’eines logístiques modernes i eficients.
En definitiva, Singulars destaca perquè va més enllà de promoure el consum responsable. Aspira a construir una infraestructura econòmica capaç de reforçar la pagesia, facilitar la feina del comerç local i acostar els aliments produïts al país a un nombre molt més gran de consumidors. No es planteja com una experiència de nínxol per a consumidors especialment conscienciats, sinó com una estructura pensada des de l’ESS perquè el consum de productes locals i sostenibles sigui una opció habitual i accessible. Aquesta combinació d’escala, cooperació i vocació transformadora és el que el converteix en un projecte singular dins el panorama agroalimentari català.
