Política i Covid-19, una relació mal avinguda (o no).

Autor

Del mateix autor

Fawzía Abu Jáled

Roque Dalton

Vladimir Maiakovski


Joan Josep Nuet
Des del mes de març la pandèmia de la Covid-19 ha acaparat el debat públic i privat, tant a Madrid com a Barcelona; ha passat de forma semblant en molts altres països d’Europa, Àsia o Amèrica. El debat ha mostrat aspectes positius de la nostra comunitat però, alhora, ha permès que s’expressin alguns dels monstres que habiten aquests temps de transició entre velles i noves formes de viure i de fer política.
Abans de la pandèmia, el conflicte polític entre l’Estat i Catalunya copava els titulars al costat d’aquells vinculats a la governabilitat d’aquesta fase de fi de cicle, que és com hem anomenat la crisi del 2008; a Madrid, s’ha donat com a novetat del Govern de Coalició entre PSOE i UP i, a Barcelona, com l’esgotat govern del President Torra.
La Covid ha sacsat el panorama polític, provocant noves i inquietants perspectives en l’àmbit de la salut i l’economia de la majoria social treballadora, però amb respostes ben dispars. Hem tingut unes dretes polítiques i judicials embrutides i, fins i tot, enaltides per la seva acció repressiva contra allò que ells han denominat el “desafiament separatista”. Unes dretes que no han dubtat en fer servir aquests mateixos mètodes antidemocràtics contra Podem i l’acció del Govern Central, judicialitzant la política i deslegitimant la representació democràtica per equiparar-la al colpisme. De fet, s’ha passat de titllar als independentistes de colpistes a parlar d’un govern “il·legítim” i “social-comunista”, pel fet de ser d’esquerres o dialogar amb sectors sobiranistes a Galícia, Euskadi o Catalunya.
A Amèrica Llatina la ultradreta ha aconseguit notables victòries fent servir la guerra judicial -lawfare- i, ara a Espanya, amb la causa general contra el sobiranisme com a precedent, s’està emparant aquesta mateixa tàctica per intentar derrocar el Govern. Recordem que el PP va anar acumulant actius al Poder Judicial per poder, per una banda, sortejar el seu camí d’espines als tribunals, vinculat a la corrupció; i, per l’altre, per poder preveure el final de cicle, de consens entre els constitucionalistes, amb la irrupció de la crisi i el final de chicle quien començà el 15-M. Les dretes s’enorgullien de “controlar el Tribunal Suprem per la porta del darrere”, fet que va ser clau per aconseguir, en el seu dia, la majoria conservadora i centralista al Tribunal Constitucional i tombar, així, l’Estatut català. Aquestes mateixes dretes, durant i després de la pandèmia, han estat a punt de portar al Gobierno a la banqueta dels acusats, fent servir la crisi sanitària de la Covid com a argument. Les declaracions del fiscal Luis Navajas han mostrat com són de profundes les arrels d’aquesta colonització conservadora. Aquesta majoria segueix fent servir el seu domini del Consell del Poder Judicial, caducat des de fa més de dos anys, per a mantenir el setge antidemocràtic al sobiranisme i amenaçar el govern central. La moció de censura de Vox o les crides de la Presidenta Ayuso a què la ciutadania manifesti als carrers el seu rebuig a l’acció del President Sanchez formen part del manual de desestabilització, un manual que bé podria seguir Trump als EUA o Bolsonaro a Brasil.
Però la Covid-19 també ha provocat una altra resposta no controlada per la dreta, la de l’enfortiment moral del paper dels serveis públics i els seus treballadors. Això crea un enfortiment necessari a aquest sector i actua contra les ànsies de privatització d’aquestes mateixes dretes: A la Comunitat de Madrid hi tenim un clar exemple. Aquesta situació ha d’aprofitar-se i traduir-se, tant a Madrid com a Barcelona, en una col·laboració entre les esquerres i el sobiranisme republicà, les mateixes que representen la majoria política, social i institucional que va fer fora de la Moncloa al PP, el govern més corrupte d’Europa. Aquesta majoria pot articular, alhora, una resposta social per la crisi i una resposta democràtica pel conflicte entre l’Estat i Catalunya.
Només amb la col·laboració del sobiranisme i l’esquerra s’aconsegueix aïllar a les dretes, impedint que aquestes colonitzin encara més la part de l’esquerra que fa massa temps que no té un model d’Estat alternatiu al conservador. Sé que sona dramàtic i que, veritablement, ho és, però no podem fer una altra cosa que convertir l’adversitat de la Covid en una oportunitat.


Articles relacionats

Darrers articles

Què pot la poesia?

Joana Raspall i Juanola

Gabriel Celaya

Àmal Yarrah