Array

Per la ruptura amb el règim del 78

Del mateix autor


Antonio López
Vaig fer el servei militar en el primer reemplaçament després de la mort del dictador al 1975, essent destinat a les Illes Canàries. El govern feixista de llavors va treure una llei perquè els nous soldats féssim la mili fora de la nostra regió militar, imagino que amb la intenció de dispersar-nos davant la possible rebel·lió democràtica, tal i com va succeir amb la “Revolució dels Clavells” a Portugal.
Allà vaig ser obligat a votar la reforma democràtica que impulsava el règim, que era canviar alguna cosa per a què res no canviés. Els comandaments militars ens vigilaven per a veure que votàvem, el “Sí” era la consigna, mentre l’oposició democràtica propugnava el boicot, ja que no hi havia garanties democràtiques mínimes. I per a més inri, el principal partit amb el que jo simpatitzava (PSUC/PCE) estava il·legalitzat. Fins i tot, aquells comandaments ens revisaven les taquilles per a requisar-nos revistes de caire progressista com Triunfo o Interviu.
La situació en aquella època era complicada, el règim s’ensorrava, però l’oposició democràtica no tenia prou força per a tombar-lo, pel qual es va arribar al pacte que va donar lloc a la coneguda Transició i que va desembocar en la Constitució de 1978. I vet aquí que ara estem pagant el resultat d’aquell pacte: El Règim del 78.
Estem pagant per un pacte cap a una democràcia tutelada en el que no va haver-hi cap tipus de depuració, ni a l’Exèrcit, ni a la Policia, ni a la Guàrdia Civil. Això va quedar palès amb l’intent de cop d’estat del 23F, i ho segueix quedant avui en dia amb les cartes i els xats de Whatsapp de militars en la reserva o jubilats, demanant l’afusellament de 26 milions de persones d’esquerres.
Però es que encara hi ha més: la protecció incondicional de la corona tot i estar presumptament barrejada amb casos delictius, la resposta excessivament violenta pels fets de l’1 d’Octubre, la posterior condemna desproporcionada als seus líders, l’entrada al Congrés de l’extrema dreta amb 52 diputats, la qual es declara obertament admiradora del dictador i acusa a l’actual govern d’esquerres d’il·legítim i “Social-Comunista”, creant així un clima guerra civilista i colpista.
Tot plegat em fa arribar a la inequívoca conclusió de que es fonamental una ruptura amb el Règim del 78, que doni pas a un nou Procés Constituent, aquest cop sí lliure del soroll de sabres. Un procés cap a una República que reconegui el dret a l’autodeterminació i que porti a terme la necessària depuració democràtica a les institucions, forces armades i cossos de seguretat de l’estat.

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles