“No és només anar a comprar, sinó tota la xarxa que estàs creant.” – Entrevista Super Coop Manresa

Del mateix autor

Arriba la Festa Realitat 2021

4 sèries per aquest estiu

4 pel·lícules per aquest estiu

4 llibres per aquest estiu

 

Ricard Ribera Llorens
A la ciutat de Manresa s’està tirant endavant un projecte de supermercat cooperatiu que pot suposar una alternativa de consum de proximitat molt interessant. Per això, hem entrevistat a la Marina Casas i Ricard Galvan, membres de la Comissió de Comunicació de Super Coop, perquè ens parlessin de la idea que estan implantant i la situació en què es troben.
Comencem pel principi, com va néixer la idea d’un supermercat cooperatiu?
Ricard: El mercat Puigmercadal està passant per hores baixes i l’ajuntament, a l’any 2017, contacta amb Mengem Bages, que és una cooperativa que ja existeix fa 10 anys, i li planteja com podrien revitalitzar aquest espai. Aquí ja hi havia hagut un supermercat, llavors hi ha un petit grup motor, de 10 o 15 persones que estan interessades en aquest tema i decideixen agafar la idea. Es parteix del fet que a Manresa i al Bages ja tenim un nivell de teixit associatiu de cooperatives de consum de productes ecològics, ja hi ha una experiència, no partim de 0. Tot aquest bagatge fa que això s’engresqui i tiri la gent endavant, amb la idea de crear un supermercat, anant més enllà de les cooperatives de consum, arribar a molta més gent.
Expliqueu-nos una mica més el projecte que esteu tirant endavant, com funciona un supermercat cooperatiu.
Marina: El mercat és una sociocràcia, una manera de decidir les coses de forma horitzontal. Nosaltres estem dividits en cercles, que serien com una mena de comunicacions. Hi ha per exemple el cercle de comunicació, on estem nosaltres, el cercle de finances, el de processos, comunitats, etc. Cada cercle són un grup de gent voluntària que s’encarreguen de gestionar el tema que els correspon. Això és la gent que ho està movent ara per engegar el supermercat. Una vegada s’hagi engegat, els cercles continuaran fent feina però llavors també entra el rol de les sòcies usuàries, que són la gent que vol comprar al supermercat.
La condició per ser soci del supermercat és que hi dediquis 3 hores mensuals al supermercat. Aquestes 3 hores hi ha gent que els costa una mica perquè pensen que estan associades a posar productes a les estanteries o fer de caixer, però hi ha moltes altres funcions que es poden fer que potser no estarien relacionades només amb el concepte que tenim de supermercat. Per exemple, volem que hi hagi una paradeta a l’entrada on unes sòcies voluntàries facin la benvinguda a les noves persones que hi van, o fer de cangur als nens mentre les persones compren, o acompanyar a les persones grans a casa amb la compra si els pesa massa. HI ha molta diversitat de tasques que es poden fer
Ricard: A nivell de sociocràcia, nosaltres ens organitzem horitzontalment a nivell del que és l’acció política del supermercat, però també és cert que hi ha una organització vertical en el que és l’operativa diària. Per escollir els productes o cap on ha d’anar el supermercat és fa de forma assembleària, però a l’hora de la gestió diària, de les vendes, serà a partir d’una estructura professional. A nivell de cercles, el que és interessant, és que si entra més gent i es vincula a participar d’aquest procés de creació del supermercat, els que estan de portaveus aniran canviant cada mig any, és rotatiu.
És una idea innovadora, a Catalunya o a l’estat tenim altres projectes que s’hi puguin equiparar? 
 
Marina: Sí, a Catalunya s’està fent un supermercat a Barcelona, però diria que a Manresa estem més a prop d’obrir. A Madrid hi ha el supermercat que es diu La Osa.
Ricard: La Osa van més endavant, després hi ha el Supercoop de Lavapiés. A Catalunya, a més, a Mataró tens La Feixa, que no té la magnitud que tindrà Super Coop de Manresa, i a la Garrotxa també n’hi ha un de més petit format.
Un projecte d’aquest abast necessita d’un bon finançament, on trobeu els recursos per tirar-lo endavant? 
Ricard: El Pla d’Empresa parla de què per poder obrir persianes necessitem un mínim de 700 persones, que vol dir que si cada soci aporta 50€ al capital social, ens anem a una xifra d’uns 35.000€, que conjuntament amb aportacions voluntàries, arribem a cobrir el 20% del capital, que és el mínim que necessitem per demanar un crèdit. Haurem d’anar a la banca ètica, a FIARE i Coop57, es demanarà el 80% del total, que són uns 250.000€.
A hores d’ara ja teniu el local, per què al mercat Puigmercadal al centre de Manresa?
Ricard: El local del mercat Puigmercadal era el nostre primer objectiu, el vam guanyar al concurs de l’ajuntament i hem rebut el suport per unanimitat del Ple de l’Ajuntament. A més, és un punt de dinamització del barri antic i del propi mercat, això també ens interessa molt.
Us ha afectat la pandèmia de la covid-19 en l’evolució del projecte, ja teniu data d’obertura?
Ricard: La covid-19 ens ha afectat moltíssim, tot el procés d’obertura comença el 2017, es van fent passos, els permisos, burocràcia, però la covid ens agafa en un moment on ja teníem estipulat que volíem obrir a finals d’aquest any. S’havia plantejat el 2019, després el 2020, però la covid ens matxaca una mica. Hem tingut capacitat de reaccionar, hem creat el Mini Super Coop, que és un projecte que els productors que s’han quedat sense canals de distribució, que venien a restaurants, a escoles, etc., aquí els oferim la possibilitat de què portin els seus productes i fer un punt de recollida per als socis, utilitzant una parada del mateix mercat Puigmercadal. A nivell organitzatiu és més difícil perquè totes les trobades les hem de fer per internet.
Marina:  S’anul·len totes les xerrades, s’anul·len tots els esdeveniments que es volien fer. Volíem fer la festa dels primers 500 socis, tot això queda anul·lat perquè no ens podem reunir. En aquest sentit ens ha afectat molt negativament.
En aquest sentit, la data d’obertura de 2020 ja no deu ser factible?
Marina: Pel 2020 no, l’obertura està pensada al llarg del primer trimestre de 2021.
Ricard: La covid ens ha fet veure a tots que això ha d’anar endavant, que projectes d’aquestes característiques tenen més sentit que mai. En part, també és un revulsiu.
L’obertura d’un format supermercat facilita la compra a les persones treballadores, donant accés a productes de proximitat.
Ricard: Les cooperatives de consum abans era un cop a la setmana, poques persones, havies de fer la comanda un cop a la setmana i no podies comprar tots els productes. Aquí podràs anar-hi quan vulguis, serà molt més fàcil.
Marina: Aquí tenim com a exemple el supermercat de Brooklyn, el Park Slope Food Coop, ells el que volien era arribar a molt públic de manera que no fos com una cooperativa de consum de productes ecològics, que són més cars, que només hi pot accedir un perfil concret de persones, sinó que el que ells feien era oferir els 2, intentar oferir el màxim de productes ecològics i de proximitat, però no tots havien de tenir aquests estàndards perquè també hi poguessin accedir gent que no disposa de tants recursos econòmics. Nosaltres ens emmirallem una mica en aquesta idea, perquè sigui un supermercat accessible per a tothom.
Els socis són una peça clau d’aquest projecte. Quin volum de socis es necessita per tirar endavant un projecte com aquest? Quants en porteu? 
Ricard: En portem 600, que és el mínim. Per ser sostenibles necessitem augmentar fins a 700, el Pla d’Empresa parla de que el primer any hem de pujar fins a 800 i després 1.000 socis. Per a poder guanyar diners per reinvertir, es calcula que al final caldran 1.200 socis.
En la cerca de socis s’ha de fer èmfasi en el documental Food Coop, sobre el supermercat cooperatiu de Brooklyn. Que hi hagi un projecte que porta 40 anys, que neix el 1973, això ha sigut clau per engrescar a la gent, haver projectat el documental i haver tingut una afluència de públic massiva ha sigut clau. Si no s’hagués tibat d’aquí hagués sigut més difícil, tot i tenir Mengem Bages i les cooperatives de consum al darrera. Veure aquest supermercat en funcionament des de fa tant temps, que va tenir els seus problemes al principi, que van haver de tancar per la manca d’implicació de la gent i després ho poden solucionar i arriben a ser 17.000 socis. D’aquí bevem, ens engresca molt.
Marina: Tenint l’exemple d’un supermercat, que ja saben els errors que van cometre. Al principi no era tan obligat que es fessin les tasques però després si que ho van haver de fer, o per exemple, ells deien que si tu comparties pis amb dues persones més, tots havien de ser socis del supercoop perquè no era just que una persona treballés però que se’n beneficiessin totes les altres. La idea de supermercat és que sigui com una comunitat. Ara sembla com que hagis de fer 3 hores de feina, però aquestes hores són una manera de conèixer la gent del barri i de la ciutat, de crear xarxes entres els usuaris. Al Supercoop de Brooklyn explicaven com a partir del supermercat havien nascut moltes altres iniciatives, com tallers, documentals, etc. No és només el fet d’anar a comprar, sinó tota la xarxa que estàs creant.
Per comprar-hi caldrà ser soci del supermercat? Hi podrà comprar tothom?
Marina: Sí. Però la primera o la segona vegada que vinguis a comprar es podrà fer una compra, però tal com et deia abans, hi haurà un punt d’acollida on t’informaran de tot el que has de fer per ser soci.
Els socis han de comprometre’s a aportar unes hores al projecte, com funciona això? Quines feines faran els socis?
Marina: Des de repostar estanteries, fins a caixer o manteniment, anar a rebre els productors, descarregar les caixes… Però també pot ser feina que no estrictament relacionada amb el treball presencial al supermercat. Si tu ets dissenyador gràfic i tens molta habilitat en fer cartells, les teves 3 hores les pots dedicar a fer-nos cartells. O també el què dèiem, fer de cangur o acompanyar a la gent gran amb la compra. Hi haurà molta diversitat de tasques.
Ricard: També hi haurà la possibilitat de formació, per exemple, si ets caixer, se’t farà un curs de formació. Hi haurà cursos de manipulació d’aliments, perquè hi haurà productes a granel. S’intentarà que ens formem en les tasques que realitzarem.
Marina: Hi ha un altre tema sobre les sòcies. El públic majoritari al què ens adrecem són les sòcies usuàries i consumidores, que són les que han de fer aquesta aportació de 50€ i han de col·laborar amb les 3 hores mensuals. Però també tindrem altres sòcies, com les sòcies col·laboradores que són entitats que ens fan una aportació d’entre 100 i 300€ per ajudar-nos a tirar el projecte endavant. També hi ha les sòcies de treball, que són les persones que contractarem en nòmina, però també tenen dret a decidir. Totes les sòcies han de fer una aportació i tenen dret de vot a les assemblees, totes tenen un percentatge de vot depenent del tipus que siguin. Llavors també hi ha les sòcies de serveis, que són els productors que també tenen vot. En cas que una sòcia usuària, les que venen a comprar i han de fer les 3 hores, no puguin venir per algun motiu (maternitat, que se n’ha anat a viure fora de Manresa, etc.), també hi ha la possibilitat de ser sòcia en excedència, no se l’obliga a fer les 3 hores mensuals però tampoc queda fora del projecte.
Hi haurà una part de l’estructura que seran persones contractades?
Ricard: Sí, hi haurà 4 persones professionals. Hi haurà un gerent, hi haurà responsable de botiga de cada torn, etc. Hi ha d’haver perfils professionals que estiguin al cas de la gestió.
Com definireu la política de productes que vendreu? 
Marina: Un dels cercles és el de compres, són les persones que decideixen aquests criteris. Volem que siguin respectuosos amb l’entorn per minimitzat la contaminació i prioritzar el producte fet al nostre territori. Volem un contacte directe amb els productors que siguin ells mateixos els preus dels seus productes per col·laborar amb l’economia local i que no hi hagi intermediaris o siguin els mínims. També busquem l’envàs mínim, que es redueixin el mínim els envasos. Busquem un model que estigui basat en una economia social i solidària, una producció ètica, amb treball digne. I pel que fa al preu busquem que el productor cobri el que mereix però que a la vegada els clients s’ho puguin permetre.
Com lliga el projecte de supermercat cooperatiu amb el producte de proximitat i l’agricultura de la comarca del Bages?
Ricard: Com que hi ha Mengem Bages involucrat, no partim de 0, ells ja tenen un coneixement dels productors del territori i ens ajudaran a cercar. Això no implica que hagin de ser aquests proveïdors, perquè hi ha uns barems estipulats amb els criteris que ha explicat la Marina.

Articles relacionats

Darrers articles

Arriba la Festa Realitat 2021

4 sèries per aquest estiu

4 pel·lícules per aquest estiu

4 llibres per aquest estiu

4 podcasts per aquest estiu