Vivim en una societat capitalista. La vida ens presenta aspectes complexos i sovint contradictoris. La realitat és una però es pot mirar des de diferents mirades i perspectives. I això no vol dir que siguem relativistes; les persones comunistes els problemes els hem d’abordar amb debat, analitzar causes i conseqüències i trobar sortides que afavoreixin l’emancipació de la nostra classe. I aquestes sortides sempre es troben quan les persones són subjectes de ple dret. Però com que vivim en una societat de pensament únic, massa sovint abordem els temes que ens preocupen amb desqualificacions cap a qui no pensa com nosaltres i ens limitem al pesament binari “bo/dolent”.
I d’aquest pensament únic, no ens en lliurem ni la gent comunista ni cap ciutatana o ciutadà. Per tant, el moviment feminista (com els altres), per més que faci un esforç per treure’s de sobre el pensament binari, també està impregnat d’aquesta manera d’analitzar la realitat.
Algunes dades sobre la realitat de les dones en aquest món capitalista, masclista i partriarcal al nostre país que ens demostren que no hem arribat a una situació d’igualtat entre dones i homes: la precarietat laboral i l’atur tenen rostre de dona; les dones representen més del 70% dels contractes a temps parcial; els treballs de cura recauen majoritàriament en les dones de la família o en dones que provenen d’altres continents; la “bretxa salarial” al nostre país es troba entorn del 22%.
Les dones ocupen els treballs més desvaloritzats i per tant més mal pagats en aquesta societat. Per si no ho teníem prou clar, aquests dies de pandèmia ens ha fet aquest fenomen més evident: netejadores en hospitals, caixeres de súper, cuidadores en residències de gent gran…
Tenim un mercat laboral que exclou o condemna a la precarietat un gran nombre de grups socials, en especial joves, dones grans, mares soles, persones de més de 45 anys, gent migrada, etcètera. Les persones de classe treballadora venem la nostra força de treball a canvi d’un salari, però en molts casos, com es fa cada cop més evident, aquest salari no ens permet ni satisfer les nostres necessitats més bàsiques.
La majoria de les dones i homes de classe treballadora no escullen el treball que volen fer. Algunes van abandonar els estudis sense obtenir la capacitació més bàsica, d’altres van escollir sortides professionals que ara són obsoletes… Per això és tan important que la formació de persones adultes sigui assequible a tothom, tant la de capacitació bàsica, com les que et permeten un canvi d’activitat laboral, accedir a treballs més qualificats i les permeti millorar les seves expectatives laborals i gaudir de millors condicions de vida.
I un altre element a tenir en compte, en aquest món capitalista, en societats mercantils, tendim cada vegada més que tot un seguit de serveis es comprin: comprem la cura dels infants i de la gent gran, comprem l’atenció de les persones dependents, comprem els aliments que ens alimenten i en ocasions, també la seva elaboració…
I és en aquest context que es produeix el debat treball sexual/prostitució. Debat que ve creuat per postures moralitzants o de la moral catòlica sobre el sexe que ha impregnat la nostra vida i el nostre pensament malgrat ens sembli que ens n’hem alliberat. Un debat que no ens ha de fer por, que és de llarg recorregut, sempre i quan no es produeixin desqualificacons cap a les persones que no defensen les mateixes postures.
A Comunistes de Catalunya vam realitzar al febrer del 2019 una conferència sobre feminisme en el que vam abordar diversos temes: dones i treballs, violències, dones i salut, dones i política coeducació… I també treball sexual/prostitució i vam poder comprovar que, com passa a la societat i per tant al moviment feminista, hi ha postures diverses sobre el tema.
Però vam arribar a uns punts de consens que són els que vull remarcar en aquest article:
– Les i els comunistes lluitem per una societat futura de persones lliure i iguals, en la que cap persona sigui explotada o sotmesa per cap altra.
– Coincidim en que no es pot debatre sobre la qüestió sense tenir en compte les experiències i trajectòries de les dones que es dediquen a aquesta activitat. És un col·lectiu estigmatitzat, tant d’una banda com de l’altra. Tant per la part proteccionista com per la part que les vol eliminar. És a dir, d’alguna manera, sempre se les ha ignorat, sempre uns han parlat “en nom de” i les altres han parlat “per”. Però el propi col·lectiu, que és qui estava al mig, que és qui en realitat té les seves necessitats (sap per què exerceix, etc)… a elles no les ha preguntat ningú.
– Creiem que aquesta activitat (treball sexual/prostitució) no es pot regular des de la vessant de l’ordre públic.
– Reclamem a la Conselleria d’Interior i al Ministeri, contundència en perseguir les màfies que trafiquen amb persones (treballs agraris, tèxtils…) i, especialment, les que tenen com a finalitat la prostitució forçada.
– Reclamem una educació afectivo-sexual al llarg de tota l’escolaritat, en el marc d’una escola coeducativa, que possibiliti tant a homes com a dones viure la seva sexualitat de manera lliure i plaent.
Reclamem una modificació de la Llei d’estrangeria que permeti que les dones que treballen de manera submergida i clandestina adquireixin visibilitat i drets de ciutadania. Regularització, ja!!
I, com a comunistes, manifestem el nostre compromís per treballar per una societat de persones lliures i iguals, on ningú sigui explotat.
