Radomir Antic, un partisà del futbol iugoslau

Del mateix autor

Arriba la Festa Realitat 2021

4 sèries per aquest estiu

4 pel·lícules per aquest estiu

4 llibres per aquest estiu


Aquesta setmana ha mort Radomir Antic, un clàssic de les banquetes de la lliga espanyola. El seu pas pels terrenys de joc com a futbolista i entrenador ha coincidit amb la progressiva conversió d’un esport popular en un negoci: el futbol modern. Malgrat tot, el que fou entrenador de clubs com el Barça, l’Atlètic de Madrid o el Reial Madrid mai s’ha amagat dels seus orígens iugoslaus i els valors socialistes en el que fou educat: “la filosofía de mi pueblo siempre ha estado enfocada hacia lo colectivo, no a la individualidad, tanto en la cultura como en el deporte, como en cualquier otra cosa. Aquí siempre hay que sacrificarse a favor del grupo.”

Segons el seu biògraf, el periodista basc especialitzat en escacs Leontxo García (guardonat, entre d’altres, amb el Premi a la millor cobertura del Campionat del Món d’escacs de 1986 a Leningrad atorgat pel Comitè d’Esports de l’URSS), Antic era un enamorat dels escacs, un joc sens dubte molt estès als països socialistes. Segons García, per a l’entrenador iugoslau “Esa conexión entre el fútbol y el deporte mental por excelencia no se veía solo en su actitud profesional, sino en aportaciones muy concretas; algunas, revolucionarias y emuladas después por numerosos colegas: el portero muy adelantado para achicar espacios, y encargado de ejecutar los saques de puerta para evitar que un defensa rompiera el fuera de juego”.

Darrere de la figura d’un exfutbolista del Partisan de Belgrad, entre altres clubs, i entrenador de multitud d’equips, trobem el fill d’uns partisans ioguslaus “Mis padres eran de Bosnia, se conocieron en la II Guerra Mundial, fueron partisanos. Mi tío fue héroe de guerra. Yo nací en un pueblo, Zitiste, en 1948, porque mi madre quiso dar a luz cerca de su madre, pero no viví allí nada, solo algún verano”. Després de la II Guerra Mundial, els seus pares eren militars de l’Exèrcit Popular Iugoslau, les forces armades de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, i per la seva feina canviaven sovint de domicili.

Antic va créixer i passar la joventut a Uzice, que segons explica: “fue la primera ciudad de Europa liberada de los nazis por las armas en 1941. Los partisanos establecieron una república que duró seis meses, pero ahí quedó la hazaña”. Els partisans van proclamar la República d’Uzice mentre Sèrbia era controlada pels nazis, aquesta República fou presidida per Dragojlo Dudic i el vicepresident va ser Josip Broz Tito.

Durant la seva infància, recorda Antic: “en mi casa siempre se hablaba de los sacrificios que se realizaron durante la guerra en defensa de unos valores y unas ideas. Valores, los del socialismo, que me siento muy orgulloso de haber recibido.” i afegeix “en el colegio un profesor nos hizo una vez un cuestionario sobre qué queríamos ser de mayores y qué no. Yo puse que quería ser ingeniero mecánico y que no me gustaría barrer la calle. En la siguiente clase vino enfadado y gritó: «Sentaos todos menos tú, Radomir». Pensé: «¿Qué habré hecho?». Y me explicó: «Puedes llegar a ser ingeniero mecánico porque eres inteligente y buen alumno, pero lo que has dicho sobre que no quieres limpiar las calles es una vergüenza. Cada trabajo honesto hay que valorarlo, y lo único que no deberías querer ser es un criminal»”.

A mesura que es feia gran, Antic destacava en diferents esports com la boxa, els escacs o el bàsquet, disciplines que va deixar per dedicar-se al futbol, de la mateixa manera que no va continuar els estudis d’enginyeria mecànica. Fitxa per l’equip Slovoda d’Uzice i com a mostra de la conceptualització de l’esport en aquella societat, lluny del futbol modern, és bo recordar l’anècdota que explicava Antic: “Cuando empecé como profesional di una entrevista al Vesti, que es un periódico de Uzice, en la que salía mi foto. Cuando salió publicada, compré dos periódicos y los tiré sobre la mesa al llegar a casa. Le dije a mi madre: «Mira, mamá, a dónde ha llegado tu hijo». Ella lo miró, lo remiró y me contestó: «Hijo mío, has llegado muy lejos. Ahora todo el mundo puede limpiarse el culo con tu cara»”.

Com a entrenador i esportista ens podem quedar amb una frase de Leontxo García. “Mi sensación junto a él era la misma que cuando acompañaba al campeón del mundo de ajedrez, Gari Kaspárov: mentes en jaque continuo, muy autocríticas, en porfía de cómo mejorar, de quién aprender, analizando meticulosamente cada detalle”. Radomir Antic serà recordat com un entrenador innovador i pels títols aconseguits, però també pot ajudar a redescobrir la societat iugoslava i el seu model econòmic i social del qual en va ser fill.

Redacció

Nota: les cites de declaracions de Radomir Antic són extretes de l’entrevista que li va realitzar el mitjà Jot Down

Articles relacionats

Darrers articles

Arriba la Festa Realitat 2021

4 sèries per aquest estiu

4 pel·lícules per aquest estiu

4 llibres per aquest estiu

4 podcasts per aquest estiu