Les reunions en curs a la ciutat egípcia d’El Alamein entre les faccions palestines, en particular Hamàs, mostren un important canvi conceptual en l’enfocament del tema de les armes. Aquest canvi consisteix a passar del marc del “lliurament d’armes” a un enfocament més complex basat en la “recollida d’armes” i la seva organització dins d’una estructura palestina centralitzada. Això es produeix en el context de la discussió d’un document titulat “Full de ruta per completar la implementació del pla integral de pau a Gaza del president estatunidenc Donald Trump”, que inclou quinze punts per finalitzar la implementació de l’Acord de Sharm el-Sheij signat el 9 d’octubre de 2025.
El vuitè punt d’aquest document constitueix el principal eix de desacord. Tot i això, una anàlisi detallada dels debats revela que el nucli del conflicte no es limita a la qüestió del desarmament en si mateixa, sinó a la naturalesa de l’entitat que supervisarà les armes i als mecanismes per reorganitzar-les dins d’un marc sobirà palestí. En aquest sentit, destaca l’enfocament de les faccions que busquen concentrar les armes en mans d’un “comitè nacional”, o el que es podria anomenar un Comitè d’Administració de Gaza, en lloc de transferir-les a actors externs.
Aquest enfocament parteix del principi de preservar el dret palestí a posseir armes, al mateix temps que es reestructuren i organitzen d’acord amb les exigències polítiques i humanitàries de l’etapa actual. En conseqüència, la proposta no planteja un desmantellament total de les capacitats de la resistència, sinó un procés gradual de recollida d’armes pesants i obsoletes, integrant-les en un sistema de gestió centralitzat sota lideratge palestí, excloent-ne les armes individuals.
El document en discussió estableix que el procés de recollida d’armes es durà a terme per etapes, conforme a un calendari definit, sota supervisió internacional a través de l’Oficina de l’Alt Representant, el Comitè de Verificació de la Implementació i la Força Internacional d’Estabilització. Tot i això, l’element decisiu d’aquest procés és que estarà dirigit pels propis palestins, transferint-se les armes a un comitè nacional encarregat de la seva supervisió, sense cap obligació de transferir-les a Israel, la qual cosa constitueix una diferència fonamental en la definició del procés.
Les deliberacions indiquen que les faccions palestines, malgrat rebutjar el principi del desarmament, han mostrat disposició a tractar aquest enfocament a causa de les deteriorades condicions humanitàries a la Franja de Gaza, sempre que el procés sigui gradual i estigui sincronitzat amb mesures recíproques per part d’Israel. Aquestes mesures inclouen el cessament de les operacions militars, el desmantellament de milícies recolzades per Israel, la retirada de l’exèrcit israelià fins a la “línia groga”, la introducció d’un comitè tecnocràtic per governar la Franja, el desplegament d’una força internacional i l’obertura dels passos fronterers.
Les faccions també subratllen que la reorganització de les armes ha d’estar vinculada a un horitzó polític clar que inclogui tant Gaza com Cisjordània, garantint que el procés no es converteixi en una eina per debilitar la posició palestina, sinó en un pas dins d’un procés polític més ampli. Des d’aquesta perspectiva, la concentració de les armes en mans del Comitè d’Administració de Gaza s’entén com un mecanisme per reconstruir l’autoritat de seguretat palestina, i no com una renúncia als instruments de poder.
En aquest marc, la insistència de les faccions en el principi de “pas a pas” es pot interpretar com un intent de garantir un equilibri en els compromisos, evitant que el procés de recollida d’armes es converteixi en una mesura unilateral. Aquest equilibri resulta especialment necessari davant l’absència de garanties vinculants per part dels mediadors, els quals busquen al seu torn una posició clara de les faccions sobre aquest punt per utilitzar-la com a element de pressió sobre Israel i els Estats Units.
Aquest enfocament adquireix una importància addicional en el context regional i internacional, ja que alguns mediadors assenyalen que la preocupació mundial per la guerra entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha atorgat a Israel un marge de maniobra més ampli a Gaza. Al mateix temps, algunes parts aposten per possibles canvis polítics dins d’Israel, especialment amb la proximitat d’eleccions, que podrien contribuir a redefinir les seves posicions.
En conclusió, l’enfocament de la “recollida d’armes i la seva concentració en mans del Comitè d’Administració de Gaza” reflecteix un intent de redefinir l’equilibri de poder dins de la Franja, traslladant les armes d’un estat de fragmentació faccional a un marc institucional palestí unificat. Això busca aconseguir un equilibri entre les exigències de sobirania i les pressions internacionals, al mateix temps que obre la porta a la reconstrucció del sistema polític i de seguretat palestí sobre noves bases.
