Vivim en l’imperi de la immediatesa, en un ecosistema digital dissenyat per a l’estímul permanent i la fragmentació de l’atenció. En aquest escenari, en què el capitalisme de plataforma ha colonitzat fins i tot el nostre temps d’oci profund, podria semblar que la lectura de llibres —un acte que per definició exigeix pausa, silenci i continuïtat— està abocada a esdevenir un residu del passat o una excentricitat elitista. No obstant això, l’aparició i consolidació de fenòmens com «BookTok», la comunitat literària de la xarxa social TikTok, ha capgirat els diagnòstics més apocalíptics. Els llibres es venen més que mai, les llistes de més venuts s’omplen de títols impulsats per adolescents i joves, i les llibreries viuen una paradoxal joventut daurada.
Però sota aquesta efervescència s’hi amaga una tensió profunda que val la pena analitzar des d’una mirada crítica: som davant de la mercantilització definitiva de la literatura o davant d’una escletxa de transformació cultural i feminista inesperada?
La cultura en l’era del fast-reading i la desmaterialització del clàssic
La lògica interna de TikTok és la lògica del capitalisme tardà en el seu estat més pur: consum ràpid, caducitat programada, obsolescència emocional i dependència absoluta de l’algoritme i, en aquest context, l’objecte cultural corre el risc d’esdevenir una simple mercaderia de trànsit. BookTok, igual que els frenètics ritmes del fast-fashion, ha generat una dinàmica en què els llibres s’acumulen a les prestatgeries com a part d’una estètica visual determinada —el que a les xarxes s’anomena book aesthetic— i es consumeixen a una velocitat vertiginosa per poder participar en la conversa digital de la setmana. El text passa de vegades a un segon terme; el que es ven és l’experiència de consum, el sentiment de pertinença ii el «repte» de llegir cinquanta o cent llibres l’any.
Aquesta sobresaturació de novetats i de consum instantani obre un debat de fons sobre la mateixa naturalesa de la història cultural: quins seran els clàssics del futur? Tradicionalment, el concepte de «clàssic» anava lligat a la noció de permanència, a la capacitat d’una obra de transcendir el seu temps històric gràcies a una vàlua sedimentada per dècades de crítica i lectura pausada. Avui, la permanència és un luxe que l’algoritme no es pot permetre: una novel·la que és tendència global durant un mes pot caure en l’oblit absolut el mes següent, substituïda per la nova recomanació viral. En definitiva, estem construint una cultura sense memòria a llarg termini, un present continu on l’acumulació de títols substitueix la profunditat de la recepció.
La indústria editorial, lluny de resistir-se a aquesta dinàmica, l’alimenta, tot publicant a un ritme industrial que impossibilita la consolidació de qualsevol obra en l’imaginari col·lectiu.
L’oportunitat de la trinxera: la col·lectivització de l’experiència lectora
Ara bé, una anàlisi exclusivament catastrofista pecaria de reduccionisme idealista. El capitalisme absorbeix les pràctiques culturals, però mai de manera absoluta; sempre es generen contradiccions i contratendències. La gran paradoxa de BookTok es troba en el fet que, a partir de l’ús d’una eina dissenyada per a l’aïllament i l’individualisme hiperconnectat, milions de joves (sobretot en femení) han aconseguit crear una comunitat col·lectiva sòlida en la qual llegir, que històricament s’havia conceptualitzat com un acte íntim, solitari i sovint associat a l’aïllament social, s’ha transformat en un fet profundament comunitari i compartit de manera massiva.
Aquesta socialització de la cultura té un marcat biaix de gènere, com insinuàvem, que no és cap casualitat. Històricament, les dones han estat les encarregades de teixir les xarxes de suport mutu i de socialització, i això també s’ha traslladat històricament a l’àmbit cultural mitjançant els clubs de lectura, els intercanvis de llibres o la literatura epistolar. TikTok ha multiplicat aquestes xarxes tradicionals a escala global, i ara són majoritàriament les dones joves les qui comparteixen les seves reaccions emocionals davant d’una història, debaten sobre els arcs de transformació dels personatges i construeixen un espai segur on expressar la seva passió intel·lectual i afectiva. Estem assistint, doncs, a una autèntica revitalització de la literatura adreçada a les dones, gestionada, recomanada i defensada per les mateixes dones, al marge de les institucions legitimadores tradicionals —com l’acadèmia o els suplements culturals dels diaris burgesos—, que sempre les havien mirat amb condescendència.
La venjança de la «baixa cultura»: el trencament del cànon patriarcal
Aquesta irrupció de la comunitat lectora femenina posa en qüestió un dels pilars de la crítica cultural clàssica: la divisió classista i patriarcal entre l’alta i la baixa cultura. Durant segles, tot allò etiquetat com a «literatura per a dones» —des de les novel·les sentimentals del segle XIX fins a la novel·la romàntica contemporània o la ficció juvenil— ha estat sistemàticament denigrat; el cànon literari, construït històricament per homes blancs i de classes benestants, decretava que la literatura de qualitat era aquella que tractava els «grans temes universals» (sovint sinònim dels conflictes masculins o l’existencialisme abstracte), mentre que les obres centrades en els vincles afectius, els sentiments, la intimitat o el desig femení eren despatxades com a subliteratura de «baixa qualitat» o pur escapisme comercial.
El que estem presenciant avui és un canvi d’hegemonia cultural sense precedents. Aquelles històries menystingudes per la vella guàrdia de la crítica no només dominen les llistes de vendes de llibres, sinó que s’han convertit en el motor principal de la indústria audiovisual global: les grans sensacions cinematogràfiques i de plataformes de streaming actuals són obres escrites per dones, protagonitzades per dones, adaptades per guionistes dones i dirigides al públic femení. L’èxit massiu de sèries com Els Bridgerton (basada en l’univers literari de Julia Quinn) o el boom de les adaptacions de novel·les de ficció jove romàntica demostren que el desig i la mirada de les dones ja no demanen permís per ocupar el centre de l’escenari cultural; el col·loquen per la via dels fets, subvertint de soca-rel els vells criteris d’autoritat i qualitat establerts.
Més enllà del text: la transformació de les masculinitats i l’efecte «escrits per dones»
Aquest canvi no és purament formal ni es limita al volum econòmic de vendes; té conseqüències polítiques i ideològiques en la construcció dels nostres imaginaris col·lectius. Dins d’aquestes comunitats de lectura digital, un dels conceptes més repetits i utilitzats com a categoria d’anàlisi política informal és el d’històries «escrites per dones», una etiqueta que serveix per contraposar la representació clàssica que els autors masculins han fet de les dones i de les seves relacions, i per exigir noves narratives on les dinàmiques de poder es capgirin del tot.
L’impacte més evident d’aquesta subversió es pot observar en la reconfiguració de les masculinitats que es proposa en aquestes obres virals, i un exemple claríssim és el fenomen literari de gènere new adult o universitari (com la cèlebre saga Kiss Me, Off-Campus en la seva adaptació televisiva, d’Elle Kennedy, entre d’altres). En aquestes novel·les, que consumeixen milers de joves, els personatges masculins s’allunyen conscientment del model d’home tòxic, distant i violent que havia dominat la literatura de masses patriarcal anterior; així, els nous herois literaris de la generació BookTok són homes que expressen la seva vulnerabilitat de forma oberta, que validen els sentiments de les protagonistes, que busquen el consentiment explícit i que situen les cures en el centre de la seva existència. Fins i tot en ficcions d’època com Els Bridgerton, els arcs de transformació dels personatges masculins passen necessàriament per la pèrdua de la seva supèrbia patriarcal i per l’aprenentatge de la igualtat afectiva. Hi ha, per tant, una tasca de coeducació informal a través de la cultura de masses; les joves utilitzen aquestes lectures per fixar els seus estàndards relacionals en el món real, rebutjant la violència romàntica tradicional.
Conclusió: la paradoxa com a espai de lluita
En definitiva, l’anàlisi de la literatura en els temps de TikTok no es pot resoldre amb un veredicte unívoc ni simplista. Seria ingenu ignorar la seva superfície absolutament capitalista: la dinàmica de la immediatesa, la mercantilització del llibre com a mer objecte estètic de consum i la submissió als capricis d’un algorisme opac dissenyat per al benefici exclusiu d’unes poques multinacionals tecnològiques de Silicon Valley.
No obstant això, caure en una mena de cinisme aristocràtic de menystenir aquest fenomen seria un error polític imperdonable. Sota la closca del consum ràpid batega una comunitat de dones que està democratitzant el dret a decidir què té valor cultural, esquerdant la muralla classista entre l’alta i la baixa literatura, i impulsant una transformació cultural profundament feminista en els relats de masses. La trinxera lectora del segle XXI no es troba en els vells i polsegosos despatxos de la intel·lectualitat burgesa, sinó en el desordre, la passió i la xarxa col·lectiva que inunda les nostres pantalles.
