Ara que ja fa 50 anys de la fundació de la República Sahrauí i del seu conflicte amb el Marroc, sembla que la situació dels i les sahrauís es va complicant per moments. Són complicacions que venen des de diverses perspectives, la primera d’elles és una situació internacional en què pobles com el kurd, el cubà, el palestí o el mateix poble sahrauí són víctimes de l’intervencionisme nord-americà. Una altra és la perspectiva d’Espanya, cal parlar de la posició arrenglerada del govern d’Espanya amb el Marroc —i cal parlar de la posició de tot el govern i no sols d’un sol partit—, que des de l’any 2022, va consolidant unes polítiques que beneficien els interessos geopolítics del Marroc i l’aliança estratègica d’aquest amb Espanya, al mateix temps que es sacrifiquen constantment els drets dels i les sahrauís.
Entrant en temes concrets, és prou conegut per tothom que en el procés de regularització de les persones migrades són excloses les persones apàtrides, gran part d’elles sahrauís, obligades a optar per aquesta opció per poder residir en aquest país. Els i les sahrauís no sols es veuen marginats del procés sinó que pateixen dilacions injustificades en la resolució dels seus expedients, fent que, en tots els casos, tinguin grans dificultats d’accedir al món del treball, a l’empadronament i, a la fi, a tenir una vida digna.
Aquests dies, a més, hem tingut coneixement de l’assassinat de tres sahrauís, un d’ells, Lehbib Mohamed Abdelaziz, membre del Consell Nacional Sahrauí i els altres dos, Ghali Loushaa i Salek Mohsen, combatents que l’acompanyaven. Un atac que no és casual ni aïllat i que cal emmarcar dins d’una guerra ignorada que es desenvolupa des de l’any 2020 i en la que cada vegada és més habitual, per part del Marroc, l’ús de drons armats. L’ús d’aquest tipus d’armament és fruit dels acords militars i polítics entre el Marroc i Israel, que faciliten l’accés als marroquins a tecnologies, que com sabem, els israelians fan servir a Orient Mitjà, per tal d’eliminar a aquelles persones que consideren enemigues.
És molt lamentable el silenci de la comunitat internacional davant del conflicte al Sàhara Occidental i de l’ús d’aquestes tecnologies sobre el terreny, i més quan s’utilitzen quan l’ONU està intentant reactivar el procés de pau, a través de l’enviat especial del secretari general de l’ONU, Staffan Mistura. El Marroc té uns objectius clars: crear un clima de desconfiança i de bloqueig d’un possible procés de pau. El que no entenem, tampoc, és el silenci explícit del govern d’Espanya, davant de l’assassinat dels tres sahrauís i la seva renúncia a condemnar aquests fets. És un silenci que contrasta amb posicionaments més clars i valents com els que es donen davant del genocidi a Palestina.
Malgrat tot, cal destacar la voluntat dels i les sahrauís de lluitar contra tots els contratemps i fer valer el seu dret, reconegut per l’ONU, a l’autodeterminació i d’exigir que Espanya exerceixi el seu paper i assumeixi el seu paper de potència que ha de garantir aquest dret. No podem oblidar, que no hi ha solució a aquest conflicte, sense el reconeixement del dret d’autodeterminació del poble sahrauí. Des de Catalunya cal exigir que la comunitat internacional condemni aquests atacs, la mort dels tres sahrauís i que ho emmarqui dins d’una solució justa per al poble sahrauí.
Cal exigir a l’ONU que la Missió de les Naciones Unidas per al Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) inclogui entre les seves tasques la supervisió i la protecció dels drets humans. Hem exigir al govern espanyol que, en el seu conjunt, condemni aquests fets i actuï d’acord amb el dret internacional, tot assumint les seves responsabilitats històriques.
