Jo solia pensar que els filòsofs eren els guardians de la coherència ètica i la decència intel·lectual. Atès que aquesta tradició sembla haver desaparegut en l’actual panorama cultural d’Europa, potser estava equivocat.
Tant en els mitjans de comunicació com en el món acadèmic, el conformisme i la complicitat amb la violència han ocupat el lloc del coratge intel·lectual. Fa algunes setmanes, un important filòsof alemany va publicar un text ple de comprensió vers Israel, just en el moment en què Israel llançava una campanya d’extermini massiu que molta gent considera un genocidi. En aquell text, l’important filòsof i alguns dels seus col·legues escrivien que «assimilar el vessament de sang a Gaza a un genocidi supera els límits d’un debat acceptable», oblidant-se d’explicar per quin motiu Israel pot empresonar milions de persones, envair i destruir les llars de milions de palestins, assassinar deu mil nens en un parell de mesos, però no se’ns permet denunciar tot això com a genocidi. Israel colpeja indiscriminadament els palestins que es troben atrapats a la presó infernal de Gaza, però els filòsofs, sobretot a Alemanya, no ho poden anomenar genocidi. Per què?
Quan els intel·lectuals alemanys van pronunciar les paraules «Nie Wieder», jo vaig entendre (potser ingènuament) que això significava «Mai més neteja ètnica, mai més deportacions massives, mai més discriminació racial, mai més camps d’extermini, mai més nazisme». Però ara, havent llegit les paraules de l’important filòsof i de l’elit política europea, i havent escoltat el silenci dels altres, entenc que aquells dos mots tenien un significat diferent. Entenc que, des d’un punt de vista alemany, «Nie Wieder» s’ha d’interpretar d’una altra manera.
Després de matar sis milions de jueus, dos milions de gitanos, tres-cents mil comunistes i vint milions de soviètics, els alemanys prometen que defensaran sempre Israel, perquè els sionistes ja no són enemics de la raça superior, i els reconeixem el privilegi que tenim nosaltres des de fa cinc-cents anys: el privilegi dels colonitzadors, dels explotadors, dels exterminadors. Israel ha estat cooptat pel nostre club supremacista i ha adquirit el dret de fer allò que nosaltres hem fet als pobles indígenes d’Amèrica del Nord i del Sud, als aborígens d’Austràlia, etcètera, etcètera. Nosaltres, la raça blanca, hem decidit que el nostre nou aliat pot construir un camp d’extermini a la costa de la mar Mediterrània oriental: diguem-li Auschwitz on the beach.
Els intel·lectuals europeus estan tan callats que he arribat a la conclusió que la categoria s’ha extingit i cal substituir-la pel Gremi d’Hipòcrites. A França i a Alemanya, les autoritats polítiques semblen disposades a impedir que es digui la veritat sobre el que està passant a Gaza i a Cisjordània: pel que fa als setanta-cinc anys de violència israeliana, pel que fa a les massacres que els Übermenschen duen a terme cada dia contra els Untermenschen, les veus dissidents són marginades, es retiren els llibres dels prestatges i certes paraules o frases queden prohibides. Per protegir la nostra democràcia perfecta, les autoritats alemanyes es comporten com als temps de la Stasi. Per protegir la nostra democràcia perfecta, s’assassinen nens palestins de manera sistemàtica. Aquells nens moren ara de fam, de set, de fred, per malaltia i, òbviament, per acció de les bombes.
Els joves desfilen per ciutats de mig món contra l’ocupació israeliana i contra la neteja ètnica. Bona part de la comunitat jueva d’Europa i dels Estats Units es regira contra la massacre, però els hipòcrites els acusen d’antisemitisme. Jo solia pensar que la raó i els drets humans s’havien d’entendre com a valors universals, però ara comprenc que per als europeus hipòcrites «universals» significa «blancs». La hipocresia ha nodrit l’onada de racisme i d’agressivitat que creix a tots els països europeus. Els intel·lectuals silenciosos d’Europa són còmplices dels assassins i responsables de l’onada de feixisme que preval arreu del continent.
L’any 1941, Horkheimer i Adorno van escriure aquestes paraules:
“El concepte d’Il·lustració […] conté les llavors d’una regressió que es desenvolupa avui per totes bandes. Si la Il·lustració no alberga la consciència d’aquest moment regressiu, signa la seva condemna a mort. Si deixem la reflexió sobre la destructivitat del progrés als enemics del progrés, amb el pensament encegat pel pragmatisme, perdrem la capacitat de pensar.”
Aquestes paraules es poden repetir avui, si seguim tancant els ulls a la realitat de milers de persones que s’ofeguen cada dia al Mediterrani i a la realitat de l’Holocaust infligit al poble palestí.
Article publicat originalment en italià al periòdic comunista Contrapiano. Traducció realitzada per Alejandro Fortuna.
