L’actual sistema alimentari és incapaç de dur a terme la seva activitat sense convertir-se en una amenaça pública per al planeta. Les Nacions Unides alerten d’una necessitat imperant de “canviar els sistemes alimentaris”.
Davant d’un col·lapse ja anunciat dels sistemes de producció, comercialització i consum d’aliments, cada cop som més els que pensem que la solució exigeix crear estructures comunitàries i descentralitzades que ens assegurin allò tan senzill i bàsic per al nostre desenvolupament: una alimentació sana, saludable, justa i respectuosa amb el medi ambient. En el marc de les economies socials i solidàries els mercats de pagès s’erigeixen en una alternativa real que alineen les formes de producció i comercialització alimentàries a allò que necessiten els consumidors, els pagesos i el territori.
Els mercats de pagès garanteixen una producció agroecològica diversificada i a petita escala, i un circuit de comercialització curt. I, a més, ho fan respectant els cicles de la terra, contribuint a la cura del sòl, l’aigua i la biodiversitat.
Els circuits curts de comercialització dels mercats de pagès no només garanteixen aliments bons, nets i justos per a la ciutadania; són també una necessitat per a la seguretat alimentària del nostre territori. Aquest 2022 ja hem vist com les cadenes de subministrament globals han trontollat a causa de tensions geopolítiques, i també climàtiques. Davant un futur climàtic gens esperançador, la sobirania del nostre model alimentari només la garantirem si compten amb circuits estrets entre la producció dels aliments (els pagesos) i el consum (la ciutadania).
No recuperarem la sobirania de la nostra alimentació sense els nostres pagesos
Catalunya ha perdut prop de 5.000 pagesos en els últims deu anys. Ells millor que ningú saben com és de difícil exercir la pagesia al nostre país, sobretot si s’aposta per l’agroecologia i per models alineats amb l’economia social i solidària. Les administracions públiques eviten un suport decidit a què els projectes agroecològics i els consumidors conscients puguin gestionar directament les seves relacions mitjançant la venda i els mercats de pagès. Sembla paradigmàtic que justament aquell model que ens pot garantir un futur més sostenible estigui obstaculitzat per aquells que ens governen.
Sovint, l’Ajuntament confon els mercats de marxants (empreses o persones que venen mercaderies) amb els mercats de pagès (elaboradors i pagesos que venen directament el seu producte). Tant és així que des de l’Ajuntament de Barcelona ens arriben propostes d’utilitzar la mateixa normativa per als mercats de marxants que per als mercats de pagès. Una anomalia històrica que genera enormes problemes per als pagesos. Justament la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona va demanar explícitament al consistori que es creï una normativa pròpia i adequada a la realitat diferenciada dels elaboradors i productors d’aliments agroecològics dels mercats de pagès.
Des de les ciutats podem pensar que ens trobem lluny de poder actuar per revertir aquesta situació. Però els mercats de pagès han demostrat que no és així. Consumir als mercats de pagès és una eina de transformació social que fa viables nombrosos projectes agroecològics d’arreu del territori.
Un mercat de pagès a cada barri i ciutat: ara és el moment
En l’àmbit ciutadà, els mercats de pagès han demostrat ser més que un simple espai on omplir el cistell de la compra. Als set mercats de pagès existents a la ciutat de Barcelona (i en altres de l’àrea metropolitana) hi trobem quatre actors diferenciats: les productores d’aliments, les consumidores, les entitats de barri i les entitats que impulsen aquests mercats. Aquesta cooperació entre diferents actors socials creen un sistema de garantia participatiu al voltant de l’alimentació.
Els mercats de pagès també esdevenen una eina per a la recuperació d’un espai públic, que sovint veiem inaccessible per a la ciutadania i regalat als interessos del sistema econòmic. Són en punt de trobada del veïnat, creant una comunitat oberta que propicia la creació d’altres espais i iniciatives comunitàries del barri. L’autoorganització del teixit associatiu de la ciutat ha demostrat ser forta i proactiva, però resulta evident que també es necessita l’administració pública per facilitar allò que demanen les seves veïnes. Per aquest motiu encara s’entén menys que no hi hagi una proposta decidida dels ajuntaments per impulsar un dels pocs projectes que garanteix un model alimentari saludable, sostenible i, sobretot, que treballa per recuperar la sobirania del nostre sistema alimentari.
Des de la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona, que aglutinem totes les entitats que organitzen els mercats de pagès de la ciutat, creiem que ha arribat el moment de tenir un mercat de pagès a cada barri i a cada poble. Sabem que l’agroindústria fa esforços per mantenir intacte el seu control absolut sobre la cadena agroalimentària. I per aconseguir-ho fins i tot s’han apuntat al greenwashing mostrant-se sostenibles i verds quan l’únic que fan és apuntalar un sistema alimentari del tot insostenible.
Conscients de la seva força per continuar dominant els cistells de la compra dels ciutadans, des dels mercats de pagès ens mostrem decidits a consolidar les nostres fortaleses i a buscar aliances que dilueixin les nostres debilitats. El teixit associatiu del qual formem part, l’aliança amb els pagesos i la bona rebuda de les veïnes ens porten a redoblar la nostra aposta: volem un mercat de pagès a cada barri per fer accessible el consum conscient a tota la població.
El nostre exemple ha demostrat ser un model més ecològic, més comunitari, més just i integrador, més feminista i més sostenible. Un model que és el nostre, i que creiem que haurà de ser el de tothom si no ens volem veure abocats a un abisme climàtic i social. I per això demanem a tots els actors, polítics i associatius, econòmics i socials, que apostin per aquest model. Ha arribat el moment de dir prou a les falsedats de l’agroindústria. Ha arribat el moment dels mercats de pagès!
