Queden dos dies perquè el poble de Catalunya decideixi amb el seu vot el futur del país. De ben segur, aquestes eleccions no resoldran la governabilitat del país, però sí que poden representar un canvi de cicle, entenent que aquest tipus de canvi, en algunes ocasions, són regressius. I aquesta pot ser una d’aquestes ocasions. Un govern liderat pel PSC no és en cap cas una bona notícia, i a més, si ho fa amb prou força per a imposar la seva agenda, que no és una altra que la de la patronal, i els lobbies del turisme i el vehicle privat. És per això, que en aquest darrer número abans de les eleccions, hem decidit publicar una entrevista a la candidata de Comunistes de Catalunya, que participa en la candidatura d’Esquerra Republicana, i que és regidora a l’Ajuntament de Cornellà. Parlem de per què hem parlat en aquesta campanya de la Catalunya dels 8 milions, què passa quan governa el PSC en solitari o amb força, i per què una persona indecisa hauria de fer el pas per votar ERC.
Abans, però, presentem a la candidata. Actual regidora a l’Ajuntament de Cornellà, la Yasmina Sánchez Oussedik (Barcelona, 1988) és activista antifeixista i antiracista, i ocuparà el número 18 de la llista de Barcelona. És politòloga especialista en relacions internacionals, i va treballar durant anys a l’ambaixada d’Espanya a Algèria i al consolat de França a Alger. A més, és veïna del barri de Gavarra, a Cornellà de Llobregat.
En aquesta campanya has parlat molt de recuperar la fita del PSUC històric del som un sol poble, que avui és la Catalunya dels 8 milions. En què es poden concretar aquestes consignes?
En aquest cas, a la candidatura conjunta que tenim amb Esquerra Republicana, ho estem treballant, i ho tenim molt al cap, perquè és important governar per tothom, però també és molt important saber que hi ha més d’un milió de persones a Catalunya que no tenen dret a vot i que, per tant, malgrat que paguen els seus impostos, viuen i treballen a Catalunya, lloguen el seu pis a Catalunya, no poden decidir com la política després utilitzarà aquests recursos dels quals també són partícips. I, per tant, governar per la Catalunya dels 8 milions implica teixir aliances de veritat amb tothom, tingui dret a vot o no, tingui la seva situació regular o no. Perquè, a més, els 8 milions en realitat són més de 8 milions, perquè hi ha molta gent que no té accés al padró. Aquesta és una lluita municipal que va molt lligada també a la feina que es fa des de la Generalitat, perquè en aquest últim govern de 3 anys s’ha començat a treballar i posar el dit a la ferida de les traves a l’empadronament, que és un problema que no només passa allà on governa l’extrema dreta, sinó que passa a altres espais i a altres municipis amb governs de colors polítics diferents. I, per tant, no només és fer política al servei dels 8 milions, perquè això és segons el padró. I hi ha molta gent que encara no té accés a aquest padró, per tant, som més de 8 milions a Catalunya.
I això s’ha de parlar, s’ha de posar a l’agenda política, i s’ha de concretar amb drets socials, drets d’empadronament. Es tracta de visibilitzar l’invisible, perquè portem massa anys d’invisibilitzar persones pels seus orígens, per la seva situació vulnerable, i això no ens ho podem permetre. Volem una Catalunya diversa, plural i orgullosa de tot aquest teixit i hem de revertir les situacions de vulnerabilitat i invisibilitat. Ho hem volgut ressaltar perquè volem eixamplar la base de la democràcia. La manera de fer-ho és amb aquesta aliança que tenim per les eleccions catalanes i que ja hem començat a treballar també a les últimes municipals amb Esquerra Republicana. El fet de treballar les comunistes en aquest espai és precisament perquè volem tenir aquesta incidència, per treure de la invisibilitat tots aquests col·lectius i treballar per a tothom, ens puguin votar o no. Al final, la majoria de partits polítics només treballen pel seu electorat i això és un problema greu, perquè el que fa és crear divisions, crear desafecció política. Aquesta candidatura és pionera en aquest sentit. Eixamplem la base, governem per tothom, incloem a tothom dins d’aquesta manera de fer política. I és transgressor.
Fa un mes, Salvador Illa va proposar un pacte per “aïllar” l’extrema dreta, però, en canvi, en campanya no ha signat el compromís d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Tu que ets regidora en un ajuntament amb majoria absoluta socialista, ens pots explicar com tracta el PSC a l’extrema dreta en ajuntaments com el de Cornellà? Què fan per combatre-la?
Realment el PSC i el PSOE, fins fa quatre dies, no treballaven l’antifeixisme, ni plantaven cara a l’extrema dreta allà on tenen poder. I en aquest sentit dic que no ho treballaven i, en realitat, segueixen sense treballar-ho. Ara fan un circ per denunciar el lawfare i els atacs de l’extrema dreta, però realment no aterra en res. És cert que avui mateix (NdE l’entrevista es va realitzar dimecres 8 de maig) ha signat el compromís de no pactar amb l’extrema dreta, a iniciativa d’UCFR, però la realitat és que s’ha fet una segona signatura, perquè es va fer una primera en què ni Junts ni el PSC van signar, però a conseqüència de la forta pressió social i política que han rebut, ho han acabat signant.
M’he fet un fart de dir que no ho havien signat, perquè és un símbol que no ho haguessin fet. Avui han fet el pas perquè ja els feia massa vergonya seguir sense signar aquests acords de mínims democràtics, en realitat, perquè no pactar amb l’extrema dreta espanyola o catalana és rebutjar els discursos d’odi, que són un delicte.
Fa pocs dies, el president d’Espanya va fer 5 dies de reflexió, perquè, clar, l’extrema dreta feia atacs i etcètera, etcètera. Però no va proposar res concret. I després, a la realitat dels municipis on governen, i amb majoria absoluta, és clarificadora. Jo soc regidora a Cornellà del Llobregat, i la realitat dels municipis és que no fan cordó sanitari. No ho fan. Nosaltres ens trobem a un consistori municipal on tenim dos regidors de Vox, que a tots els plens municipals fan discursos d’odi, presenten mocions que són redactats de discursos d’odi, i cal recordar que el discurs d’odi és un delicte, i el PSC els hi passa, els deixa fer, normalitzen el debat, i no passa res. Fan discursos i intervencions al ple que atempten contra una part de la població de Cornellà, estigmatitzen col·lectius i generen pors irracionals, alimenten confrontacions a la ciutadania i el govern municipal els deixa parlar, demanant fins i tot silenci a la sala quan els i les veïnes presents s’indignen pel que han d’escoltar. Hem fet diverses crides des de l’oposició, el grup d’Esquerra Republicana i EUiA que tenim a Cornellà, dient que això no és tolerable, que els discursos d’odi no tenen cabuda al nostre ple municipal, i el PSC segueix sense posar barreres.
És més, explicaré un cas concret, que va ser al ple del gener, on vam tractar precisament el tema del padró, que és el que parlàvem en la pregunta anterior. Aquesta moció, que vaig defensar i que vam treballar amb Cornellà Sense Fronteres, que és una entitat local, una associació sense ànim de lucre molt arrelada a la ciutat que treballa aquest tema, i que té casos concrets i coneix molt bé les dificultats d’empadronament, estava basada a més amb les dades facilitades pel govern municipal. En aquesta moció posàvem en evidència el problema del padró sense domicili fix, perquè teníem una taxa de rebuig de més del 75% en els últims dos anys, el que demostra que hi ha un problema de padró a Cornellà. Doncs el debat va ser nul, ens van dir que no hi havia cap problema i que no calia parlar d’aquest tema. Evidentment, quan el PSC es posa així, com té majoria absoluta, no hi ha debat al ple. Va ser molt significatiu, perquè just després d’aquest debat sobre aquesta moció pel dret a l’empadronament, teníem una moció de Vox, que era una moció que no tenia cap contingut, ni cap proposta, però el govern, en lloc de barrar-li el pas i excloure l’extrema dreta del debat, els va normalitzar, i fins i tot el PSC va presentar una esmena, i van votar a favor.
Per tant, van aprovar en ple municipal una moció de Vox, el PSC i, a més, també van votar a favor els comuns. Perquè cal dir que els comuns també van votar a favor d’aquesta moció de Vox esmenada pel PSC, i cal dir que els comuns a Cornellà es posicionen sempre com el PSC. Per què? Perquè, tot i que el PSC té majoria absoluta a Cornellà, fan govern amb els comuns, i, per tant, no s’ha d’enfadar el patró. I són capaços d’anar fins al punt de votar a favor d’una moció de Vox.
És a dir, que aquests partits, que ara signen aquest pacte antifeixista a UCFR, que els comuns el van signar des del minut 1, sempre han estat en aquest espai, en municipis tan grans com Cornellà, amb més de 90.000 habitants, voten a favor de mocions de Vox. Per tant, s’ho haurien de fer mirar. S’ho haurien de fer mirar, perquè no pot ser que des dels partits, les direccions nacionals, se signin acords i es facin discursos, i després als municipis facin el que convingui, en el moment que convingui, per mantenir certes situacions de privilegi, com és estar en un govern on no els necessiten.
I a més, en el cas del PSC de Cornellà, no estem parlant d’un alcalde qualsevol. Parlem d’una persona de primera línia com ho és Antonio Balmón.
Correcte. Correcte. Correcte.
I, a més, se’ns ha recriminat ja diverses vegades, que el grup municipal d’ERC i EUiA parlem massa de drets humans, i que sempre estem donant peixet a l’extrema dreta pels seus discursos d’odi perquè defensem el que defensem. Els drets humans s’han de defensar sempre, sempre, sempre. I mai se’n parla prou. I no és culpa de qui parla en positiu i que fa mocions en positiu en aquest sentit, sinó que s’hauria de tallar la paraula a qui vulnera els drets humans. Això és un conflicte que tenim amb el govern actual.
Seguint amb el PSC. La seva campanya, a més de defensar un model econòmic de dretes, està centrada en la seva capacitat de gestió i de “bon govern”. Parla’ns una mica de l’experiència de governs socialistes al Baix Llobregat.
Mira, aquesta situació que acabo d’explicar de Cornellà es reprodueix a altres municipis del Baix Llobregat. Per exemple, a Esplugues, també hi ha un govern del PSC amb majoria absoluta, i tenen els comuns que entren a govern sense que se’ls necessiti. Al final intenten donar una imatge que, tot i no necessitar pactar, pacten perquè són molt bons, perquè volen fer el millor. La realitat d’això és que s’estan preparant, perquè saben que perdran aquestes majories absolutes, perquè al final són tan bons els seus governs que no estan donant bons resultats, perquè continuen havent-hi moltes mancances. Hi ha coses que s’arrosseguen des de massa temps i quan un partit polític governa des de fa més de 30 anys (39 anys de govern del PSC a Cornellà i 20 anys amb Antonio Balmón concretament) a un municipi, i hi ha coses que no s’arreglen mai, no poden dir que la culpa és que abans governava un altre. Aquesta batalla que es fa ara en la campanya de catalanes “és que no, és que abans no governava jo”, “no, és que això ve d’abans”, als municipis del Baix Llobregat, que és un feu socialista de fa molts anys, això no passa, no li poden retreure un altre partit o una altra persona.
Ara diuen sempre que la culpa és que la Generalitat no posa els diners, cosa que també és falsa, perquè al final són gairebé 40 anys, han tingut governs del seu color i tampoc ho han fet. I poso un exemple molt clar de l’últim ple, del ple aquest del mes d’abril a Cornellà, que vam presentar una moció sobre llibre d’estil, que és una cosa molt bàsica i tècnica, tenir un llibre d’estil dels ajuntaments per fer les coses com toca. Doncs a Cornellà no el tenim, i això és una cosa bàsica d’inici de bon govern, i quants anys portem fent això? I ens ho van tombar! Perquè sempre ho tomben tot, dient que ells ja ho fan. En aquest cas, com no ho podien dir, van dir que just ho havien començat feia dos mesos. Quina casualitat.
És a dir, davant qualsevol evidència que no ho estan fent bé, i que no són un bon govern, que hi ha coses que s’estan fent malament, sempre diuen que just ho acaben de començar. Sempre és complex fer oposició quan un govern té majoria absoluta, però encara més quan qui governa és expert en trilerisme.
I això s’aplica a tots els àmbits. Per exemple, amb la gestió de residus. És una problemàtica que tenim a Cornellà, perquè tenim una taxa de reciclatge molt baixa, de les més baixes de Catalunya, i han posat contenidors intel·ligents que no funcionen. I la ciutadania de Cornellà està molt, molt enfadada per això, perquè realment no estem assolint els resultats. Hem fet una despesa pública molt gran perquè aquests contenidors tenen un cost molt elevat i no funcionen. I a més, per la gent gran són difícils d’obrir, tenen unes bateries que, si s’esgoten, no es poden obrir els contenidors… És a dir, la gestió real, directa, no és la gestió que s’espera d’un partit amb tanta experiència i tants anys governant.
Perquè tothom ens entengui, estem parlant d’uns contenidors que avui dia s’obren amb un botonet. Això és el que tenen d’intel·ligents…
Correcte, correcte. Bé, en principi, ens haurien de donar unes targetes a tots els habitatges, i obrir el contenidor amb la teva targeta per saber quins habitatges els fan servir, horaris, etc. Però aquestes targetes havien d’arribar ja fa uns quants mesos, i no hem arribat al punt que ens les facin arribar, perquè no està funcionant el sistema. És a dir, ens inicien un projecte, que se suposa que és gran, important, i no s’executa, ni tampoc se sap en quin punt està. I quan preguntem, ens diuen que quan sàpiguen el que faran ja ens ho avisen, perquè ni ells mateixos tenen clar què faran.
Llavors, clar, sense generalitzar, però sabent que Cornellà és un exemple paradigmàtic del que és un govern del PSC, són molts casos concrets que veiem en un municipi, i que és ben sabut que això passa a la resta de municipis de la comarca on governen. Per tant, tot això fa que realment aquesta imatge de bon govern i d’expertesa que intenten projectar en aquestes eleccions catalanes no s’assembla gens a la realitat. Sobretot, si veiem el que han fet aquests municipis, i a més sabent que tenen molta experiència, i que els governen gent de primera línia del PSC. En cap cas es pot dir que siguin un exemple de bona gestió i bon govern, justament el contrari. I, per tant, tot el que diuen que faran al govern de la Generalitat queda en entredit, però no perquè ho diguem nosaltres, sinó per l’experiència real.
I per acabar. Què li pots dir a totes aquelles persones d’esquerres que s’ho estan pensant. Per què haurien de votar Esquerra Republicana?
Que hi hagi tanta gent que no sap què votar és la mostra de la gran desafecció política que existeix al nostre país. I aquesta desafecció política, i aquesta imatge que tots els polítics són iguals, és una cosa que s’ha anat construint en els anys precisament d’aquests partits que governaven. De Junts, el que abans era Convergència, però també del PSC. Aquests partits són els que han trencat la confiança de la gent.
Esquerra Republicana, en canvi, és un partit històric – com ho som els i les comunistes- que ha governat amb força en altres temps, i que ara, en els últims tres anys, ha tornat a tenir la presidència de la Generalitat. Evidentment, no tot ha sigut perfecte, s’ha de continuar aprofundint i treballant, però en el balanç cal tenir present que estant en minoria i liderant el govern només tres anys, s’han començat a revertir xacres i polítiques de dretes i neoliberals que s’arrossegaven des de feia dècades. En resum, ha estat l’inici d’un canvi i ha de continuar.
El que li diria a tota la gent d’esquerres que està indecisa, és que tingui present aquesta situació, tot el que s’ha iniciat en aquests tres anys, en termes socials, econòmics i nacionals. I que veient això, votin per consolidar i avançar en tot allò que s’ha començat. Si això no passa, s’esborrarà tot el camí que s’ha iniciat i tornarem enrere. I no ens ho podem permetre, perquè vivim en una situació de crisi econòmica forta per a la immensa majoria de llars, tenim una sequera important, i és fonamental consolidar tots els avenços que s’han fet.
Votar Esquerra Republicana és votar que es governi d’una manera diferent de com s’ha fet en les darreres dècades. A més, és l’única candidatura que no centra la seva campanya en personalismes, i que precisament l’ha centrat en propostes concretes per millorar la vida de la gent. Per tant, si no ens agrada la política tal com s’ha fet fins ara, el que cal fer és votar diferent. A més de com s’està fent la campanya, també cal tenir present la forma unitària i transversal des de la qual s’està treballant, d’una banda, amb l’acord entre Comunistes i Esquerra Republicana, però també sumant persones que venen de tradicions ideològiques diferents. Crec que aquesta suma és engrescadora i és el camí que cal seguir, construir un front ampli de tot el sobiranisme d’esquerres.
