Una manera de fer memòria dels dos períodes republicans que ha tingut l’Estat Espanyol pot ser fer-la des d’un apropament iconogràfic. És a dir, fer memòria de les seves representacions més icòniques. I és que, girant la mirada cap a la iconografia, podrem retrobar-nos amb gran part de l’ideari republicà.
Recordem doncs, en primer lloc la imatge icònica de la I República : Una dona jove, alada, coronada de llorer. Una autèntica Marianne a l’espanyola. No hem d’oblidar que l’himne que van cantar inicialment els republicans i les republicanes espanyoles va ser La Marsellesa. Un teixit vermell cobreix el seu cos fins als peus, deixant el seu pit esquerre nu (a l’estil Delacroix, que a la seva obra de 1830 “La Llibertat guiant al poble” havia establert una iconografia que es repeteix fins als nostres dies). Un pit nutrici, de dona, capaç d’alimentar. Una clara demostració de l’actualitat que encara conserva aquesta imatge és una cançó recent de Rigoberta Bandini (Paula Ribó), Ay, mamá, on ens diu:
Mamá, mamá, mamá
Paremos la ciudad
Sacando un pecho fuera al puro estilo Delacroix
Mamá, mamá, mamá
I, més endavant:
No sé por qué dan tanto miedo nuestras tetas
Sin ellas no habría humanidad ni habría belleza
Y lo sabes bien.
I, la cantant i compositora té tota la raó. Després d’aquesta digressió musical, si tornem a la iconografia, ens trobarem que un barret frigi, símbol de llibertat, cobreix el cap de la dona. Calçada amb unes sandàlies, també de color vermell, descansa sobre un pedestal en el qual podem llegir “11 de febrero de 1873”, la data de proclamació de la I República, que ha fet aquest any el seu 151 aniversari. A la mà dreta, unes taules de la llei, on es pot llegir “Ley” i les sigles RF (República Federal) encerclades per una corona de llorer, en aquest cas de color daurat. Les tables de la llei descansen sobre una mena d’altar al qual s’hi ha gravat un triangle, clara referència maçònica. A cadascú dels costats del triangle es poden endevinar les paraules de la trilogia republicana: Llibertat, Igualtat, Fraternitat, els tres preciosos pilars de la societat per als i les republicanes.
El braç esquerre de “La República” està elevat i amb la mà sosté una balança absolutament equilibrada, símbol de la justícia, però també de la igualtat. Al costat de la seva cama esquerra, una paleta de pintor, un llibre, un bust, de marbre o escaiola, que volen recordar-nos la importància de l’educació i la cultura. Darrere, un globus terrestre i el símbol alat del déu Mercuri, perquè pensem en la importància de les comunicacions i el comerç. Al darrer pla d’aquesta part dreta, dues xemeneies, segurament d’un vaixell de vapor, fumegen reafirmant també el poder de les comunicacions i el comerç. Un port, al fons, al que fondeja un gran vaixell de vela, tanca aquesta part.
A l’altra banda, al costat de la cama dreta de la imatge de la dona, un gall (arribat també aquest de la simbologia republicana francesa). Al seu costat, un fes de blat amb una falç, símbol del treball i la riquesa agrícola. Al costat d’aquest fes, el que podria ser un rusc, símbol de la laboriositat. Darrere d’aquest primer pla, un sorprenent pal de la llum elèctrica, sorprenent per la cronologia de la imatge, que sosté tres fills conductors d’aquesta novadora energia en aquells temps. Darrere el pal, un home llaura la terra amb l’ajut d’un parell de bous. Al fons de tot, un conjunt de xemeneies fabrils, símbol de la indústria del vapor. Un arc de Sant Martí incomplet, amb els colors de la bandera espanyola, que no és tricolor encara, dona sostre a tota l’escena.
La imatge que va representar la Segona República guarda similituds amb la de la Primera, però s’ha simplificat. La República manté el barret frigi, però la seva túnica ha canviat el color, que ara és blanc i cobreix els dos pits, desapareixent la referència a Delacroix. Manté la balança perfectament equilibrada, però el gall francès que feia referència als gals, ha estat substituït per un pacífic lleó, guardià de les institucions, que acompanya amb tranquil·litat a la imatge de la dona. El triangle on es podien llegir les tres paraules republicanes per excel·lència, ha sigut substituït per un escut, al que tornem a llegir: “Libertad, Igualdad, Fraternidad”. I, tot el darrer pla queda omplert amb una gran bandera, en aquest cas ja tricolor: vermell, groc i morat. A la part dreta de la imatge, alguns dels símbols que acompanyaven la imatge de la I República es mantenen, el fes de blat per exemple, metre que d’altres són nous i adaptats a les novetats que s’havien aportat durant el mig segle que va separar una república de l’altra. El més evident, l’avió.
El record de la iconografia republicana és una altra manera de retre homenatge a les dues repúbliques, i recordar que, com volen transmetre les seves icòniques imatges, van ser dos importants intents de modernització política i social de l’Estat espanyo. Dos intents, als que, desgraciadament, no se’ls va permetre comptar amb el temps necessari per quallar.
