Héctor Sànchez: “L’amnistia marca un retorn a la política”

Autor

  • Periodista francès, cobreix notícies a escala europea. Autor del llibre Squatter le pouvoir, Les mairies rebelles d'Espagne.

    View all posts

Del mateix autor

Entrevista realitzada pel periodista francès Ludovic Lamant. L’entrevista es va dur a terme a Barcelona el 5 de desembre, en castellà, i va ser publicada en francès al mitjà Mediapart.

La llei d’amnistia a favor dels independentistes divideix Espanya i provoca remor fins a Brussel·les. En aquesta entrevista, el senador i secretari general de Comunistes de Catalunya, Héctor Sànchez, en fa una defensa des de l’esquerra crítica. 

En el paisatge molt fragmentat de la política catalana, el senador comunista de 45 anys, nascut a Figueres, ocupa un espai difícil de copsar amb les lents de lectura franceses: és alhora comunista (és secretari general dels Comunistes de Catalunya, hereu del PCC) i proper als moviments independentistes (defensa la celebració d’un referèndum oficial sobre la independència). Al Senat de Madrid, aquest antic cofundador de Catalunya en Comú, la confluència d’esquerres que dona suport a Ada Colau a la regió –estructura amb la qual ha pres distància–, se situa al si del grup “d’esquerres per la independència”, al costat de Bildu i d’ERC. Amb el pas dels anys, el partit comunista de Catalunya s’ha radicalitzat en la qüestió de l’autodeterminació, convençut que aquesta qüestió és encara la clau per respondre a la urgència social. Mentre Pedro Sánchez es disposava a explicar-se dimecres 13 de desembre al Parlament Europeu d’Estrasburg sobre la seva política, i en particular sobre la llei d’amnistia dels independentistes catalans que crispa Espanya i fins a Brussel·les, Héctor Sànchez explica, en una entrevista a Mediapart, per què aquest text és, als seus ulls, indispensable. 

Ludovic Lamant: Per què votarà la llei d’amnistia quan arribi el seu examen al Senat? 

Héctor Sànchez: Fa anys que pensem que aquesta llei és essencial, que és l’única manera de tornar al fons del debat polític. Líders sobiranistes han estat empresonats per voler exercir el seu dret a l’autodeterminació. Més de 3.000 persones estan immerses en procediments judicials per haver-se mobilitzat en aquesta ocasió. La llei d’amnistia no ha de marcar un punt final, sinó un retorn al terreny polític, que mai no hauríem d’haver abandonat. 

Els opositors del text argumenten que Pedro Sánchez no l’havia anunciat durant la seva campanya i que el consent només per mantenir-se al poder. Consideren que maltracta la democràcia. Què en diu? 

Però Espanya ja és una democràcia de baixa intensitat. Cal recordar que la Constitució de 1978 procedeix de pactes polítics amb les elits de la dictadura, després de quaranta anys de franquisme. Aquests pactes inclouen una part progressista, però també garanties donades als segments més conservadors. Aquest any, en commemorar els 45 anys d’aquesta Constitució, no hem respectat la seva part progressista: estipula, per exemple, el dret a l’habitatge, mentre que el problema de l’habitatge és immens en aquests dies a Espanya; en canvi, totes les salvaguardes obtingudes pels conservadors estan en vigor, per bloquejar qualsevol avanç social. 

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) deia fins ara: gràcies, sí, però sense amnistia, per no esborrar els delictes. 

La posició del PSOE és interessada: aprova un text sense el qual no podria mantenir-se al poder. El PSOE s’ha vist obligat a prendre una decisió. Fins ara, el seu paper ha estat fonamental en el manteniment del “règim del 78”. Ha servit de frontissa entre les dues Espanyes, la de la guerra civil, conservadora, catòlica, i l’altra, plurinacional, progressista. Davant d’aquest dilema, Sánchez ha entès que el seu partit no tornarà a tenir mai més una majoria absoluta al Congrés, que sempre necessitarà aliats per governar: no només de Sumar sinó també de forces sobiranistes i independentistes d’esquerra. I que no té més opció que enfrontar-se a l’Espanya conservadora. 

Els opositors del text també diuen que la llei d’amnistia no és compatible amb la Constitució.

Això és mentida. La Constitució permet tot el que no prohibeix explícitament. I en el passat, ja hi ha hagut moltes amnisties a Espanya, especialment sota governs de dreta, que han beneficiat, per exemple, persones que eludien els impostos. 

La paradoxa del moment és que els independentistes catalans es revelen decisius per a la formació del nou govern a Madrid tot i haver obtingut uns resultats menors a les eleccions legislatives de juliol, quan el Partit dels Socialistes de Catalunya, que advoca per la calma, en va sortir reforçat. 

Certament, però aquesta és una anàlisi molt superficial. Sempre ha existit un vot dual a Catalunya: la gent votava per un partit més catalanista o independentista a les eleccions autonòmiques que a les espanyoles. Aquest vot dual va desaparèixer amb l’aparició del 15-M i l’acceleració del Procés. A les eleccions de juliol, vam veure el retorn d’aquest vot dual, que es va fer especialment a costa d’ERC. Però aquells que interpreten les eleccions de juliol com a senyal que ha acabat la independència estan totalment equivocats. Espereu les eleccions catalanes.

Un dels arguments de l’esquerra independentista catalana era que no es podien obtenir victòries socials vista la configuració de l’Estat espanyol. Després de quatre anys del govern PSOE-Unidas Podemos, que ha aprovat lleis sobre l’habitatge o el feminisme, aquest argument encara té validesa? 

Però gràcies a qui s’han aconseguit aquests avanços? El PSOE només fa una política d’esquerres si se l’obliga. La llei d’amnistia n’és la millor prova. Sense els vots d’ERC o de Bildu, no hi hauria llei d’amnistia. I el mateix per molts altres textos de la legislatura passada. 

La llei d’amnistia és una llei d’esquerres? 

Sense cap mena de dubte. 

També ha estat –i sobretot– negociada amb Carles Puigdemont i el seu partit, que són independentistes de dreta. 

Sí, però obeït a un principi d’esquerres: un principi democràtic, segons el qual les coses han de resoldre’s amb el diàleg i la política, i segons el qual no és just que la gent vagi a la presó per haver defensat les seves idees. És una altra cosa com ho presenta el PSOE. Escoltant-los, aquesta llei d’amnistia arriba quan els independentistes han estat derrotats: ja està, se’ls perdona, se’ls reintegra en el consens nacional. Però la gent no és ximple i sap que no és veritat. Les fallades a la democràcia persisteixen, així com immensos problemes socials. No és cert dir que tot anirà bé en aquest front. 

De quines fallades democràtiques parla? 

Hi ha lleis catalanes que han estat en part anul·lades per tribunals afins al bàndol conservador. Penso en la llei de l’habitatge, o bé en la llei coneguda com “només un sí és un sí”, posada en marxa per Podemos. Aquesta última podia tenir certes deficiències, però la manera com la justícia espanyola, a partir d’aquest text, ha decidit reduir les penes de certs presos per delictes sexuals ha permès, per extensió, debilitar el poder de la ministra de Podemos encarregada del tema, Irene Montero. En el nou govern, ha estat substituïda per una ministra socialista. Cal reformar el poder judicial a Espanya, la seva estructura està encara àmpliament influïda per l’herència franquista. 

Considera que el moviment independentista a Catalunya és intrínsecament d’esquerres. Però sembla que la crisi de 2017 al voltant de la independència va posar fi al cicle obert pels Indignats el 2011. 

Penso, de fet, que la conjunció entre el moviment dels Indignats i el procés cap a la independència va empènyer Catalunya cap a l’esquerra. Ho demostra el fet que Convergència i Unió (CiU), el partit dels interessos de la burgesia catalana, no ha sobreviscut a aquests darrers deu anys. Pel que fa a la resta, com a marxista, estic convençut que la història està feta de cicles. Tant el del 15-M com el de l’1-O han acabat. Això ha acabat amb una derrota: els objectius que ens havíem fixat no s’han aconseguit. El preu de la repressió ha estat molt alt. Però això ha modificat comportaments en profunditat. Catalunya ha canviat, Espanya també. La lluita no ha acabat. Al País Basc, l’esquerra independentista de Bildu probablement guanyarà les eleccions basques aquest any per primera vegada en la seva història. Fins i tot al nivell d’Espanya i de la Unió Europea, avui estem en una fase de contraofensiva conservadora. 

Com a comunista, com ho fa per treballar amb els independentistes d’ERC que, en matèria econòmica, són uns socialdemòcrates molt pragmàtics? Predomina la batalla institucional sobre la urgència social? 

La feina dels comunistes és fer avançar la transformació social i colpejar on les contradiccions dels nostres adversaris de classe són més importants. Quin és l’obstacle principal per a l’avanç dels drets socials a Espanya? Tornem al “règim del 78”. Cal fer avançar la plurinacionalitat i reformar els poders de l’Estat, començant per la justícia. L’única manera d’aconseguir-ho és que Sánchez s’hi vegi obligat, que hagi de comptar amb els vots dels sobiranistes i independentistes per avançar en aquest camí.

Imatge de portada de Dani Codina/Òmnium Cultural.

Articles relacionats

Darrers articles