“Les dones sahrauís organitzen i protagonitzen la resistència en la darrera colònia africana” – Entrevista a Wahba Ahmed Mohamed

Adelina Escandell

En ocasió del monogràfic de la Realitat sobre el 8 de març, dia de la dona treballadora, hem volgut conèixer d’aprop la situació de la dona al Sàhara. Per aquest motiu hem hem entrevistat a Wahba Ahmed Mohamed, jove sahrauí crescuda a Girona i que participa activament a l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí.

Wahba, si et sembla, fes-nos una breu presentació sobre qui ets.

Sóc una dona sahrauí, nascuda als campaments de refugiats sahrauís situats al sud d’Algèria. Vaig néixer durant la primera guerra entre el Marroc i el Front Polisario (legítim  representant del poble sahrauí i que lluita per la independència del nostre país: Sàhara Occidental) que va durar fins a la signatura de l’alto al foc l’any 1991. En aquesta guerra  hi va perdre la vida el meu pare.

Fins als 11 anys, vaig viure en el campament de refugiats de l’El-Aaiún, enmig del desert més inhòspit del planeta, l’Hamada.

Amb motiu del projecte de Vacances en Pau, vaig ser acollida per una família gironina durant l’estiu del 1995. L’any següent vaig venir a viure a Girona amb la idea de tornar a casa quan es celebrés el referèndum d’autodeterminació del Sàhara, que estava previst per l’any 1998. 

Durant aquests anys per terres gironines, he sabut treure profit de l’oportunitat que se’m va presentar per estudiar i formar-me professionalment. Sóc llicenciada en dret per la Universitat  de Girona i actualment  estic exercint com a advocada.

Sóc  una persona optimista i crec que la  independència del Sàhara Occidental serà una realitat, i com a dona i sahrauí espero poder-hi contribuir.

Participes en el moviment de solidaritat amb el Sàhara? 

Sí, participo en el moviment de solidaritat amb el meu poble. Encara que porti més de la meitat de la meva vida residint a Catalunya, segueixo essent sahrauí i la causa del meu país sempre ha format part de la meva vida, i ho seguirà essent. Mai he renunciat ni fugit de les meves arrels.

La meva  família, com la majoria de famílies sahrauis, es troba vivint separada des de la famosa “marcha verde” o més ben dit “marcha negre” del 1975, quan el Marroc va ocupar el Sàhara Occidental. Una part de la meva família viu als campaments de refugiats sahrauís i l’altra als territoris ocupats. La família que viu als territoris ocupats només la conec per fotografies  o per haver-hi parlat per telèfon per culpa de l’invasor de la terra dels sahrauís.

Per la meva família  i la resta de famílies sahrauís, participo en aquest moviment tot desitjant el dia en què podem tornar, conèixer i  viure en el nostre Sàhara lliure.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Si no m’equivoco, formes part de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí, quines són les activitats principals que porteu a terme?

Sí, fa anys que en formo part. El principal projecte que organitza l’ACAPS és el programa de vacances en pau. Aquest programa permet a molts infants sahrauís d’entre 9 i 12 anys de passar l’estiu a Catalunya i a altres llocs d’Espanya durant els mesos d’estiu, i així esquivar els 50 graus de temperatura que hi ha als campaments de refugiats; i a més a més, s’aprofita per fer revisions mèdiques.

L’ACAPS promou el suport polític i humanitari al poble sahrauí, i divulga la causa a la societat catalana. A més a més, treballa en diversos projectes, com són la col·laboració amb l’administració dels camps de refugiats: escoles bressol, escoles d’educació especial, dispensaris mèdics, ajuntaments….

Actualment, l’ACAPS està fent una gran tasca de divulgació de la causa, fent visible el conflicte bèl·lic i les represàlies que pateix la població dels territoris ocupats del Sàhara Occidental.

Quina és la situació actual del Sàhara? El Front Polisario va donar per trencat l’alto al foc per agressions del govern marroquí?

Actualment, el Sàhara es troba en estat de guerra motivat per la vulneració per part del Marroc de l’acord de l’alto al foc de 1991.

El passat 13 de novembre, el Marroc va violar l’Alto al foc, quan va entrar a la zona del Guerguerat i va atacar a civils que es trobaven protestant de forma pacífica per reclamar la celebració del referèndum d’autodeterminació, tal com va establir l’ONU amb la signatura de l’alto al foc el 1991.

Amb aquesta greu actuació per part del Marroc, el Front Polisario va donar per trencat l’alto al foc i va decretar l’estat de guerra, després d’haver-ho posat en coneixement de l’ONU. Actualment, les dones sahrauís s’han vist obligades a acomiadar-se dels seus  homes i fills donat que aquests s’han allistat a l’exèrcit i es troben al front combatent contra les forces marroquines.

En aquest context polític i social, quines són les principals problemàtiques de les dones al Sàhara?

Els problemes que pateixen les dones, i en general la població sahrauí, és la falta de recursos econòmics i socials. En els camps de refugiats es viu de l’ajuda humanitària que arribi i als territoris ocupats no se’ls permet accedir als llocs de feina  pel simple fet de ser sahrauís.

Tot i la mancança de recursos i la situació de guerra, la dona sahrauí no permet que la cultura o la religió siguin un obstacle  pel seu empoderament.

Fins a quin punt l’ocupació marroquí afecta el desenvolupament econòmic i social? Com impacta això en les dones?

L’interès del Marroc pel Sàhara Occidental no és casual. Durant aquests anys d’ocupació, el Marroc ha vingut espoliant els recursos sahrauís: grans reserves de fosfat i un dels bancs de pesca més rics del món. El fet que els sahrauís no podem disposar dels nostres propis recursos, implica que estiguem en una situació econòmica i social greu i deplorable.

Tota la societat sahrauí ha vist i veu frustrada el seu desenvolupament econòmic i social amb la invasió del Marroc. No ens agrada haver de dependre de l’ajuda humanitària i viure en un camp de refugiats, quan el nostre vertader país té recursos suficients per a tot el nostre poble.

Els sahrauís fa molts anys que estem denunciant l’espoli que s’està produït al Sàhara Occidental. Les empreses europees, i especialment les espanyoles, no poden continuar tractant amb el Marroc sobre els recursos que són dels sahrauís.

Quina és la participació de la dona sahrauí en el moviment d’alliberament? 

Des de fa més de 40 anys, les dones sahrauís organitzen i protagonitzen la resistència en la darrera colònia africana. Durant tot el conflicte sahrauí, les dones han estat i segueixen participant de forma activa.

Durant la primera guerra, varen participar de forma activa en el conflicte bèl·lic. A més a més, les dones sahrauís varen tenir un paper molt import en la construcció dels campaments de refugiats i actualment, són les protagonistes en la creació de les estructures polítiques, econòmiques i socials amb una configuració administrativa específica. Mentre els homes estaven al front, les dones sahrauís es varen encarregar de la creació de les escoles, llars d’infants, centres sanitaris, etc.

La participació activa en tot el procés ha influït en el paper que ha tingut la dona sahrauí a la vida política, ocupant llocs de responsabilitat pública i han format part de totes les estructures polítiques i administratives creades als campaments de refugiats.  Convé destacar el paper que ha desenvolupat i desenvolupa la Unió Nacional de Dones Sahrauís.

Actualment, la tasca de la dona sahrauí  segueix essent importantíssima. Sense la dona sahrauí, els camps de refugiats, la resistència i la lluita per la independència del Sàhara Occidental, no serien viables ni es mantindrien en el temps.

La dona sahrauí té empenta i és lluitadora.

Imagino que és diferent la situació de les dones que viuen en territori ocupat o les que viuen en campaments de refugiats. Pots fer-ne un breu resum?

La situació que viuen les dones que es troben en els territoris ocupats és molt i molt greu. En els territoris ocupats pel Marroc, la societat civil sahrauí lluita contra l’ocupació i es troba exposada a una constant i contínua repressió amb una vulneració sistemàtica dels drets humans.

La població civil sahrauí dels territoris ocupats viu amb risc de tortura, segrest, empresonament injustificat, sense tenir accés a llocs de feina, etc. simplement a exercir com a societat civil davant del poder marroquí, i reclamar els seus drets i els del seu poble.

Aquests no són afirmacions gratuïtes, només fa falta veure el que està patint l’activista sahrauí  Sultana Khaya, que es troba retinguda i patint tortures a casa seva per part d’agents de la policia marroquina des de fa més de 3 mesos. A les xarxes socials s’hi poden trobar vídeos i fotografies.

Molts joves, noies i nois, han fet estudis superiors a altres països; com viuen el retorn al Sàhara i s’adonen que no poden exercir per allò que van estudiar?

Per la població sahrauí és molt important la formació i existeix l’educació obligatòria. De fet, podem presumir de ser una societat a on la taxa d’analfabetisme és baixíssima, i som el segon país més alfabetitzat del continent africà. Per aquest motiu, i donades les limitacions en què viu la població sahrauí als camps de refugiats, molts nois i noies sahrauís marxen a estudiar a altres països com són Algèria o Cuba.

El fet de no poder exercir allò que has estudiat és frustrant perquè realment són poques les professions que es poden exercir en un camp de refugiats. Tot i això, la formació és important i tots sabem que la finalitat és poder servir al nostre poble quan siguem un país lliure.

Què plantejaries a la societat de Catalunya per pressionar perquè el referèndum pugui realitzar-se?

Ara més que mai, necessitem la solidaritat i empatia de tota la societat i institucions catalanes, perquè  segueixin donant suport i visibilitat al conflicte sahrauí, com ha vingut fent durant tots aquests anys; i que pressionin a l’ONU perquè es compleixi amb el seu mandat i que es fixi data perquè se celebri el referèndum d’autodeterminació del poble sahrauí.  

A més a més, necessitem el poble català perquè exigeixi a la comunitat internacional que intervingui, aturi la guerra i vetlli pel respecte dels drets humans en els territoris ocupats del Sàhara Occidental, obligant el Marroc a cessar en la seva repressió constant i sistemàtica contra la població civil  sahrauí.

La causa sahrauí és legítima i justa, i durant tots aquests anys hem demostrat tenir paciència i que som un poble pacífic.

Author

Previous articleImagini’s
Next articleEl 8 de març sense la Lídia

També a feminisme

Monogràfic 8M