Fa uns dies vàrem comptar amb la presència de la fotoreportera i documentalista cubana Yaimí Ravelo, periodista del mitjà argentí Resumen Latinoamericano. Vam poder compartir una estona per parlar del documental Culpables. Aquest film relata l’experiència del Tribunal Internacional contra el Bloqueig, que es va celebrar el novembre de l’any passat a Brussel·les.
Explica’ns una mica, pensant en el públic català que no és tan proper a la realitat cubana, de què va el documental. Quin és el fet entorn del qual gira?
El documental Culpables registra el que va succeir el 2023 al Parlament Europeu, al Tribunal Internacional contra el Bloqueig. Aquest documental, en una hora, documenta les principals intervencions que van testimoniar com el bloqueig afecta el poble cubà en les diferents esferes de la societat. I no solament al poble cubà, sinó que un dels principals aspectes que es va tractar al Tribunal, i també es reflecteix en el documental, és el caràcter extraterritorial del bloqueig. Això vol dir que no només afecta el poble cubà, sinó que també a la resta de ciutadans del món. Per exemple, si vostè, ciutadà europeu, vol atendre’s a Cuba, té una afecció i sap que el seu tractament és a Cuba, si vostè va a l’illa, no podrà anar als Estats Units. També hi va haver empresaris que van donar el seu testimoni sobre que els van tancar les seves empreses, van quedar en fallida, perquè els bancs no permetien cap dipòsit, els tancaven els comptes del banc per tenir vincles comercials amb Cuba, violant el dret a tenir comerç amb qualsevol part del món. D’això va el documental Culpables.
Al Tribunal es dicta un veredicte de caràcter simbòlic, però amb tot l’argument jurídic en l’ordre del dret internacional, sota la Carta de les Nacions Unides i la Convenció de Ginebra, i tipifica el bloqueig econòmic, comercial i financer que imposen els Estats Units contra Cuba com un genocidi.
Seria interessant que ens expliquessis com va ser el funcionament d’aquest Tribunal
Hi van participar més de 300 delegats de diverses parts del món (Estats Units, Europa, Amèrica Llatina…). Es va organitzar a través dels moviments de solidaritat, de partits d’esquerres d’Europa i de l’Associació Internacional de Juristes, ells van fer possible que se celebrés el Tribunal. Els moviments de solidaritat i juristes d’alt prestigi internacional van coordinar i van fer la crida, van localitzar els testimonis. També des de Cuba van anar a donar el seu testimoni científics cubans, persones vinculades a l’art, a l’economia, juristes… persones que podien donar fe de com incidia el bloqueig a l’àrea on ells actuen. Això va fer possible que el grup de fiscals i juristes tinguessin un gran expedient d’evidències, moltes de les proves que no van ser exposades van ser registrades i analitzades per aquest grup.
Tornant una mica al documental que has estat elaborant, com ajuden productes culturals com el teu per plantejar la batalla ideològica que tenim al davant?
És important perquè si no ho fem, qui sap que es va celebrar a Brussel·les un Tribunal Internacional contra el Bloqueig, al si del Parlament Europeu, on s’han dictat moltes mesures anticubanes? Qui sap que es va celebrar un Tribunal denunciant aquest bloqueig? Qui sap que el veredicte condemna els Estats Units per crims de genocidi? No ho sap ningú, la gent ho desconeix, llavors perquè això no quedés en l’oblit i per poder divulgar-lo, l’Institut Cubà d’Amistat amb els Pobles va impulsar aquest documental.
De fet, vaig participar en el Tribunal com a testimoni, amb un documental que relata la història d’una nena cubana que pateix de càncer en Cuba, jo vaig fer el documental conjuntament amb Iriana Pupo Serrano, que es diu La gota de agua, com a testimoni gràfic perquè servís per mostrar els efectes del bloqueig a l’àrea de salut.
Si no diem que es va celebrar el Tribunal, si no registrem i no documentem el veredicte d’aquest tribunal compost per jutges de gran prestigi internacional, com Norman Peach, el jutge principal de la sala, que va ser un dels que demandà als Estats Units per la guerra de Vietnam, contesa que va guanyar. Persones amb molta experiència que estan dient que el bloqueig dels Estats Units cap a Cuba és genocidi. Ho hem d’informar i ho hem de dir perquè la gent s’eduqui en l’ordre jurídic i el dret internacional, per aprendre quins aspectes del dret internacional i de la Carta de les Nacions està violant els Estats Units amb aquesta política unilateral cap a Cuba. Crec que és important que la gent ho sàpiga i la gent conegui, que sàpiga que Avall el bloqueig no és un eslògan ni una campanya per defensar Cuba, sinó que el bloqueig és una realitat, és un crim.
Quina és la situació actual del bloqueig, com està afectant l’illa?
Ens afecta en tot en el dia a dia, els cubans patim l’impacte del bloqueig des que ens aixequem fins que ens acostem. Sobretot després que els Estats Units ens inclogués en una llista d’Estats patrocinadors del terrorisme. Aquesta llista, més el bloqueig i les 243 mesures que Donald Trump va prendre una setmana abans de deixar de ser president per fer que el bloqueig fos més asfixiant. El bloqueig està afectant l’àrea de la salut, l’energia —estem patint apagades—, l’alimentació, l’educació, en tots els sectors de la societat cubana està incidint. És molt fàcil culpar el govern de Cuba d’incapaç perquè no pot alleujar la situació, és molt fàcil dir que no és capaç de resoldre el problema econòmic del país, quan tenim una bota a sobre i una guerra econòmica frontal, no podem ni comprar ni comerciar, ni fer cap mena d’intercanvi.
Imaginem, per fer una analogia del que estic comptant, que som un grup de persones que vam construir una casa. La casa de totes les persones va avançant maó a maó i a la seva, cada dia, tots li tiren una pedra o una bola de ferro, les altres persones avancen i jo no puc. Al cap d’un temps vostè dirà que jo soc incapaç, per què casa meva no està com la de la resta de la comunitat? Pel que fa a Cuba, el bloqueig i la seva economia, passa el mateix. El govern de Cuba no està en igualtat de condicions que la resta de països del món, que es pot plantejar un pla de desenvolupament econòmic amb total llibertat.
Ara mateix, la crisi econòmica que estem travessant és una de les pitjors que hem passat els cubans i les cubanes. Però amb totes les penúries i dificultats que estem travessant, Cuba manté vigents els principals pilars de la revolució, la salut i l’educació. Som una potència en el desenvolupament de la biotecnologia, com ho vam demostrar durant la covid-19.
Com afectarà el resultat de les eleccions als Estats Units a la situació cubana? Preveus alguna modificació sobre el bloqueig?
Penso que republicans o demòcrates és igual, la postura dels Estats Units cap a Cuba no canviarà, els interessos continuaran sent els mateixos. De fet, en temps de l’Obama hi va haver un intent d’acostament, però sabíem que el que va fer va ser canviar l’estratègia, però l’interès és el mateix. L’interès de totes les administracions dels Estats Units és derrocar la revolució cubana i annexar Cuba als Estats Units. I sabem ben clar que aquest és el bloqueig, i per això no treuen el bloqueig. Tenim el dret de continuar-lo denunciant i trobar nosaltres les vies i els mecanismes perquè nosaltres els cubans trobem una alternativa per treure Cuba d’aquesta crisi econòmica, estigui o no el bloqueig. En la nova geopolítica, Cuba pot sortir molt beneficiada i aconseguir grans avenços en aquest sentit.
M’has donat pas a l’última pregunta. Les relacions internacionals estan en un procés de canvi, amb la decadència dels EUA i el sorgiment dels BRICS. Això pot portar a trobar nous aliats?
Tenim molt bones relacions amb la majoria dels països del món, quan a les Nacions Unides presentem la resolució per condemnar el bloqueig, la votació és aclaparadora, tota la comunitat internacional votant a favor de Cuba i en contra dels Estats Units. Això es veu reflectit en què, malgrat el bloqueig, hi ha països que s’arrisquen a una sanció per l’interès de cooperar amb Cuba. Tenim molt bones relacions amb tots els països que integren els BRICS, que són un mecanisme que s’imposa i que ha de marcar un nou ordre econòmic i polític mundial. Que Cuba integri els BRICS en un futur, aviat, pot ser molt bona via de millora per als cubans, una molt bona alternativa, a la qual Cuba pot aportar molt. Potser no som una gran potència econòmica com els altres països que integren els BRICS, però realment som una potència de professionals, som un poble culte i capaç, obra de Fidel i de la revolució. Tenir Cuba als BRICS seria un símbol, som l’únic país que està davant dels Estats Units, a 90 milles, dient No, l’únic país que ha suportat durant seixanta anys un brutal atac, una guerra de més de seixanta anys, amb bloqueig però també sabotatges, intents d’invasió i epidèmies provocades.
Cuba que, essent un far antiimperialista, de solidaritat, d’internacionalisme i de lluita per la pau, integri els BRICS, és un símbol per a aquest nou mecanisme polític i econòmic internacional.
Imatge de portada de Raúl Corrales.
