La resistència popular davant de l’agressió israeliana

Autor

Del mateix autor

El Líban, Palestina i tot Orient Mitjà, al llarg de la història, són el punt de mira de les potències colonials i imperialistes. La dominació de la zona ha estat sempre l’objectiu de les potències colonials, aquesta dominació ha pres i pren actualment diverses formes: les ocupacions militars directes, bases militars, dependència econòmica, divisions i desmembraments dels estats, la creació i la divisió artificial de la regió des de la Primera Guerra Mundial i els anomenats acords de Sykes – Picot el 1916, la promesa de Balfour del 1917, i posteriorment la creació de l’entitat sionista i colonial d’Israel, com estat gendarme que defensa els interessos imperialistes a la regió.

L’imperialisme sempre ha considerat a Orient Mitjà com a zona crucial per a la seva estratègia de dominació a escala mundial, per les seves riqueses naturals, la seva importància geopolítica, els seus passos marítims i la seva diversitat i riquesa cultural. En aquest cas, actualment, l’imperialisme dels EUA i de l’OTAN, veuen amenaçat el seu ordre unipolar davant l’avanç d’una nova realitat i la configuració d’un nou ordre multipolar; utilitzen les agressions, les amenaces militars, les guerres, la carrera armamentista, l’ocupació, les sancions i les divisions i el desmembrament d’estats nacionals per a conservar el seu domini i la seva ordre unipolar.

La lògica d’existir de l’estat sionista d’Israel, el seu paper, és ser un instrument per a protegir els interessos de l’imperialisme a la regió. Des d’abans de la creació de l’estat sionista el 1948, els pobles àrabs, sobretot Palestina i el Líban, han sofert les repetides matances dels grups terroristes sionistes, com les matances de Kfar Yassin a Palestina, la Nakba, i les matances als pobles del sud del Líban, com la coneguda matança de Houla el 1936. La història d’Israel aquesta tacada de sang, és un estat colonial, d’apartheid, genocida i expansionista. Israel té en els seus gèrmens existencials dominar i ocupar, dominar militarment i econòmicament, ocupar més territoris, annexionar-los, destruir i provocar terres cremades, i aniquilar a la població autòctona àrab. És la història de l’estat sionista d’Israel.

En aquesta trajectòria, Israel contínua amb la mateixa política de sempre, liquidar qualsevol moviment de resistència als seus plans i els plans de l’imperialisme, tant a Palestina, com al Líban, com a Síria i en altres països àrabs. Actualment, el govern feixista de Netanyahu, viola totes les convencions internacionals, comet diàriament crims contra la humanitat, crims de guerra i genocidis, a Gaza, Cisjordània, Jerusalem, i en tot el territori del Líban, assassinant a civils, a dones, ancians i nens, destruir totalment els llogarets i les ciutats, hospitals, escoles i equips de defensa civil. Les seves metes són destruir, cremar terres, aniquilar a la població civil, pensant que així aconsegueix anul·lar o afeblir el potencial de la resistència.

L’estat sionista s’equivoca, l’imperialisme dels EUA i l’OTAN s’equivoquen, en les seves mentalitats d’assassins i de prepotència no són capaces d’entendre que a Palestina i al Líban existeix una història de resistència, una cultura popular de resistència que és impossible doblegar. Malgrat la destrucció, els assassinats col·lectius i selectius, malgrat els crims i els genocidis, el bombardeig amb armes prohibides, com les bombes de fòsfor, de fragmentació, de buit, la resistència dels pobles palestí i libanès continua.

Al Líban, el govern sionista comet diàriament crims contra la humanitat. El resultat d’un mes d’agressió, més de 3.500 civils assassinats, prop de 14.000 persones ferides, i 1.500.000 persones desplaçades en centres d’acolliment, en escoles, en cases de familiars i amics, i també lamentablement als carrers. El govern libanès no és capaç de donar respostes, el règim de l’aliança de l’oligarquia financera i el poder polític confessional i corrupte ha portat el país a la fallida, a un estat fallit, sense el mínim de serveis i d’infraestructura, un règim que complementa les agressions d’Israel a privar al poble libanès de les condicions bàsiques de viure. 

En 30 anys, aquest règim corrupte ha tingut diversos intents de reanimar i d’oxigenar amb cimeres internacionals de suport (París 1, París 2, París 3 i l’última cimera que va convocar Macron el mes d’octubre) i les actuals ajudes d’emergència d’alguns països al govern libanès, totes han desaparegut pel sistema corrupte. El que funciona actualment, és la solidaritat popular. S’ha creat des de la base, des de la gent, els Comitès de la Resistència Popular. Un autor actiu d’aquesta resistència popular és el Socors Popular Libanès, una organització laica, que es troba en tot el territori del país, amb 22 centres sanitaris i socials, amb l’hospital del Nabatieh que és un dels 3 hospitals que resisteixen i continuen funcionant en el sud del Líban. El Socors Popular fundat en 1974, als pobles fronterers del sud del Líban com a instrument de resistència de la població enfront de les agressions israelianes, avui té 50 anys d’experiència en tot el territori del país, en centres sanitaris, socials, d’emergència, d’atenció a les persones desplaçades, i compta amb 1.500 voluntaris de personal mèdic i de defensa civil. El Socors Popular ha fet diverses crides a la solidaritat internacional, necessita tota mena d’ajuda, des de medicaments, equips mèdics, aliments, material d’higiene, ambulàncies, mantes, calefacció, etc. A Catalunya, 4 entitats (Associació Catalunya-Líban, Associació Catalana per la Pau, Fundació ACSAR i Fundació Flama), s’han unit per a donar resposta conjunta a la crida del Socors Popular Libanès, en una campanya solidària oberta de suport a la resistència popular.

Articles relacionats

Darrers articles