La revolució democràtica viu un moment que pot ser decisiu. Els debats, divergències i polèmiques al voltant de problemes concrets immediats no poden impedir una visió més àmplia de la perspectiva revolucionària.
Per davant dels problemes de conjuntura política, és indispensable i urgent que totes les forces polítiques defineixin clarament els seus objectius immediats i a mig termini, els seus aliats, com considerar que han de ser les eleccions a l’Assemblea Constituent i la seva voluntat política després de les eleccions.
És responsabilitat de cada força política donar una resposta clara a aquestes qüestions essencials. El Partit Comunista Portuguès entén que és el moment oportú per presentar els seus posicionaments.
- Els grans problemes actuals
- Reforçar l’Estat democràtic continua sent una tasca essencial per assegurar la defensa de les conquestes democràtiques ja assolides i la irreversibilitat del procés revolucionari.
L’aparell de l’Estat en diversos sectors i nivells no ha viscut encara canvis que modifiquin la seva naturalesa, els seus quadres, els seus criteris i els seus hàbits.
La defensa de la situació democràtica imposa que sigui completat el sanejament indispensable perquè desapareguin de l’aparell de l’Estat els nius de resistència feixista i reaccionària activa o passiva, i perquè siguin reorganitzats els serveis. Així com es formi un funcionariat fort, eficient i dedicat a la causa democràtica.
- La descolonització ha de continuar fermament, confirmant els seus resultats històrics ja assolits.
Una desacceleració del procés o un retrocés davant les pressions colonials i neocolonials agreujaria les tensions i les dificultats als territoris en vies de descolonització i repercutiria en la situació interna portuguesa, generant dificultats i conflictes greus a l’Àfrica.
El PCP recorda les experiències des del 25 d’abril de conjugació de la conspiració colonial a Àfrica amb la conspiració contrarevolucionària a Portugal. La democràcia a Portugal es defensa també insistint en la lluita per vèncer el colonialisme a l’Àfrica.
- La greu situació econòmica i financera exigeix mesures urgents i eficients.
El país espera amb profund interès el programa d’emergència que el Govern està preparant. És legítim esperar mesures ambicioses per restablir l’equilibri financer i per atacar i impedir el sabotatge econòmic amb què el gran capital i els terratinents estan perjudicant a l’economia portuguesa. No es pot acceptar que siguin els treballadors els que, principalment, pateixen les conseqüències d’aquestes dificultats.
Si no es pot contenir l’augment de preus, s’ha de garantir que els salaris s’ajustin periòdicament.
Si continuen els acomiadaments i no es creen ràpidament nous llocs de feina, s’ha de garantir un subsidi per trobar-se en situació d’atur.
Els monopolis retiren de les empreses el capital produït pels treballadors, així augmenta la concentració de benefici privat i seguidament deixen que les empreses del país fallin i acabin tancant. Els grans terratinents abandonen els cultius. Només la intervenció de l’Estat i la capacitat de direcció i gestió dels treballadors, especialment interessats, poden reanimar la producció i les activitats econòmiques en sectors importants de la indústria i de l’agricultura.
Portugal no podrà sortir de les dificultats actuals sense una política antimonopolista i anti-latifundista i sense la intervenció transformadora de les masses treballadores a les activitats econòmiques nacionals.
- És necessari impossibilitar l’avenç a la reacció que continua molt activa, intentant dificultar i destruir la revolució democràtica.
Amb aquest objectiu, utilitza les armes més diverses:
Desenvolupa una frenètica campanya anticomunista.
Realitza sistemàticament una activitat divisionista, intentant escindir la classe treballadora, les forces democràtiques i les Forces Armades.
Dirigeix la divisió ideològica mitjançant la difusió de notícies falses i calúmnies mitjançant mètodes de “guerra psicològica” que assumim que provenen d’una direcció centralitzada.
Utilitza constantment el sabotatge econòmic, mitjançant el control del crèdit, de les inversions, de la producció industrial i agrícola i de l’ocupació.
Intenta utilitzar formacions polítiques diverses, des d’oportunistes dretans com grups esquerranosos, com instruments de divisió, d’agudització de la tensió social i de provocació en tots els nivells.
El Comitè Central del PCP culpa a la conspiració contrarevolucionària conformada per grups pseudorevolucionaris per la seva provocació al voltant del congrés del CDS-Partit Popular el dia 25 a Porto.
El Comitè Central del PCP destaca que la reacció conspira a l’ombra, allistant, intentant guanyar posicions i impulsant projectes per finalitzar amb un sagnant cop de força que liquidés les llibertats i instaurés una nova dictadura.
L’acció de les forces feixistes i reaccionàries és fortament protegida per la reacció internacional. Cada cop hi ha més indicis de la seva intervenció a la situació política portuguesa.
La lluita contra la reacció continua a l’ordre del dia. Continua per jutjar la policia política i als responsables del règim feixista. Continua sent indispensable el combat contra la reacció; la constant i infatigable vigilància popular, la detecció i la denúncia de les activitats conspiratòries, el seu càstig immediat quan són descoberts. Esdevé indispensable la immediata publicació d’una legislació revolucionària.
II. El moviment popular i democràtic i el Moviment de les Forces Armades
- La força motora de les revolució democràtica portuguesa té dos components: el moviment popular i democràtic i el Moviment de les Forces Armades (MFA).
A la construcció del nou Portugal democràtic hi ha dos components que són complementaris i inseparables. Cap d’ells per si mateixos podria assegurar el procés democràtic.
L’aliança Poble-Forces Armades exigeix el reforçament de l’activitat i de la unitat del moviment popular i democràtic i el reforçament de la intervenció i la unitat del MFA.
El PCP considera aquest sistema d’aliances indispensable per la continuació del procés revolucionari, per la victòria definitiva de la democràcia a Portugal, per la realització de les transformacions profundes de la societat portuguesa exigides per la situació econòmica, social i política.
En tota la seva activitat, el PCP és conseqüent amb aquesta conclusió.
- La classe treballadora, per la seva naturalesa revolucionària, per la seva consciència de classe, pel seu elevat grau de la seva combativitat i d’organització, exerceix un paper determinant i d’impuls de tot el moviment popular.
La unitat de la classe treballadora portuguesa és fruit d’una llarga lluita que la unicitat sindical defensa, contra els que volen destruir-la.
L’establiment de la unicitat sindical representa una gran victòria de la classe treballadora i dels treballadors contra els intents per dividir-la i controlar-la per part de la patronal, per la burocràcia de certs partits burgesos i petit-burgesos.
La prohibició de creació a una mateixa professió o branca d’activitat de sindicats rivals i la formació d’una única central sindical, amb una vida profundament democràtica en tota l’organització sindical, és la millor garantia d’unitat tant pels treballadors com per la independència dels sindicats davant la patronal, de l’Estat i els partits polítics. És també la garantia de llibertat del poble portuguès.
La unicitat és en les condicions actuals la millor expressió de llibertat sindical. La unicitat no permetrà només una millor defensa dels interessos dels treballadors, sinó que també possibilitarà una contribució més efectiva i determinant de la classe treballadora en la construcció del nou Portugal democràtic.
- El moviment popular inclou també al camperolat, als petits i mitjans comerciants i industrials, als artesans i intel·lectuals.
Totes aquestes classes i sectors estan interessats en la consolidació de les llibertats, en la instauració d’un règim democràtic, en una política antimonopolista i anti-latifundista.
El moviment popular es desenvolupa tant en l’àmbit polític com econòmic.
La lluita organitzada dels petits i mitjans camperols, comerciants i industrials, així com els intel·lectuals, de la joventut, de les dones, dels pobles, té vital importància tant per la defensa diària dels seus interessos concrets i immediats com per la participació d’aquestes classes i sectors en la construcció del nou Portugal democràtic.
- La cooperació i la unitat d’acció dels partits democràtic és un dels aspectes essencials del moviment popular i democràtic.
El PCP continua sent fidel a la seva política d’unitat i aliances, continua defensant un govern de coalició prolongat. Està disposat a cooperar amb totes les formacions polítiques democràtiques que, per la seva banda, estiguin també disposades honestament a cooperar amb el PCP al procés revolucionari.
L’acord entre comunistes i catòlics és també una de les realitats positives del moviment popular i democràtic. Aquest acord té com a base un pacte en relació als objectius essencials i al respecte, sempre demostrat pels comunistes, de les creences i la pràctica del culte religiós.
- Les relacions entre el PCP i el Partit Socialista tenen importants reflexes a la vida política. La cooperació entre els dos partits (en el marc de la unitat de les forces democràtiques) pot representar un paper summament positiu.
Les dificultats sorgides darrerament en les relacions entre els dos partits es deuen fonamentalment al viratge del PS cap a la dreta, que l’apropa i, en certs aspectes l’identifica, amb les forces més conservadores: per la seva violenta campanya anticomunista, per la seva revisió d’aliances a la propaganda i a l’acció política, pels seus intents en nombroses ocasions de formar una “Santa Aliança” contra el PCP, pel seu projecte polític que no coincideix amb la realitat objectiva del procés revolucionari portuguès.
Tot i les dificultats, el PCP està llest per analitzar amb el PS tots els problemes d’interès comú i els termes de cooperació en el termini immediat i de futur.
- L’aliança Poble-Forces Armades es va revelar com l’eix polític del procés de la revolució democràtica portuguesa, des del 25 d’abril, i els fets ho han confirmat.
Tota acció s’ha de fer amb l’objectiu de reforçar aquesta aliança. No es pot fer res que pugui perjudicar l’unitat del MFA i la seva dinàmica revolucionària.
El PCP critica severament qualsevol activitat que, amb objectius partidaris, busqui crear friccions i divisions al si del MFA o que tendeixi a la seva dissolució.
A la revolució portuguesa, el MFA és avui, i continuarà sent després de les eleccions, una garantia del procés democràtic.
- La dinàmica de la revolució democràtica es base en l’associació de la decisió i força del MFA amb l’organització i acció creadora de la classe treballadora i les masses populars.
El PCP, fusionat amb la classe treballadora i les masses, transmetent-les les seves experiències i aprenent amb elles, dedica els seus esforços i energies per organitzar, impulsar i orientar la seva lluita en una perspectiva justa: la perspectiva d’un Portugal democràtic, pacífic i independent.
III. Les eleccions a l’Assemblea Constituent
- Les eleccions a l’Assemblea Constituent representaran un important moment de la revolució portuguesa.
El Comitè Central del PCP desmenteix formalment les acusacions que intenten impedir la celebració de les eleccions. La realització d’eleccions lliures a l’Assemblea Constituent és des de fa molts anys un dels objectius centrals definits pel PCP per assolir la revolució democràtica.
- Defensant la realització d’eleccions realment lliures, el PCP destaca certes disposicions de la llei electoral i combat certes situacions que viciarien, en alguns aspectes, l’autenticitat del vot.
És el que succeeix en certes regions, on la reacció es troba encara en condicions d’impedir la propaganda democràtica, on els cacics reaccionaris mantenen una situació de coacció física, material i moral sobre el poble, on els comunistes van ser exclosos de les comissions i operacions d’empadronament.
És el que succeeix, per exemple, al Brasil, on existeix una dictadura reaccionària, o als Estats Units, on no va ser autoritzada l’entrada d’un enviat del PCP per parlar amb els immigrants portuguesos, mentre que sí que era autoritzada pel PS i pel PPD.
En aquestes situacions, que poden falsejar greument el resultat de les eleccions, no es pot considerar el vot genuí i lliure.
Per això, el PCP reclama que, fins les eleccions, es corregeixin aquestes situacions irregulars i antidemocràtiques. Si no passés, han de ser impugnades i declarades nul·les a les votacions a les àrees afectades.
- El saneament total dels Ajuntaments és indispensable per garantir la realització d’eleccions lliures.
És lamentable que, un cop finalitzat l’empadronament, encara existeixin Juntes de Freguesia per sanejar, tenint a feixistes dirigint-les, tot i la influència que efectivament tenen així en el procés electoral. El PCP insisteix en l’urgència del complet sanejament dels Ajuntaments.
- L’Assemblea Constituent té com a únic objectiu l’elaboració de la Constitució, o sigui, la llei fonamental on seran consagrats els drets i llibertats dels ciutadans i es determinaran els òrgans de poder de l’Estat.
El PCP denuncia la tendència dels mitjans electorals que, sent conscients de la possibilitat d’una majoria de dretes, es manifesten a favor de transformar l’Assemblea Constituent en una Assemblea Legislativa i sobirana de la qual dependria el Govern. El PCP rebutja fermament aquesta opció. La Constituent ha de mantenir-se en els límits de la seva missió, siguin quin siguin els resultats de les eleccions.
- No és plantejable ni possible deliberar sobre la futura Constitució, sense tenir en compte l’opinió del MFA.
Tot i que el MFA no es troba representat a la Constituent, ja que en conformitat de la llei electoral només els partits polítics podran presentar candidats a diputats, és indispensable arribar a un acord sobre aquest tema. El PCP, per la seva banda, està llest per considerar aquesta qüestió en comú amb la resta de forces interessades.
- La forma orgànica del nou Estat Portuguès, consagrada la futura Constitució, haurà de reflectir, des de les institucions, les particularitats de la situació i del procés revolucionari a Portugal.
De manera designada, és fonamental que l’aliança Poble-Forces Armades com a eix social i polític de la democràcia, aparegui institucionalitzat durant un temps difícil de determinar.
- Seria extremadament perillós que les eleccions per la Constituent i els treballs d’aquesta fossin un moment de ruptura de la cooperació entre les forces democràtiques, entre aquestes i el MFA.
La divisió de la cooperació de les forces democràtiques i una ruptura de l’aliança amb el MFA seria la fi del procés revolucionari. La protecció del procés de democratització política i econòmica exigeix que la cooperació i l’aliança es mantinguin abans, durant i després de les eleccions.
- El Comitè Central del PCP encara seriosament la batalla electoral.
El Comitè Central destaca que no sempre a les organitzacions partidàries s’ha donat la suficient importància a la tasca d’empadronament, a la seva fiscalització, a la detecció d’irregularitats i a les reclamacions contra elles, a la preparació de la campanya electoral. Una votació massiva als candidats comunistes i un nombre elevat de diputats comunistes a l’Assemblea Constituent serà una de les millors garanties per la instauració d’un règim democràtic adequat a la realitat portuguesa i de la continuació del procés revolucionari.
IV. El Portugal democràtic de demà
- El PCP lluitarà fermament perquè al Portugal democràtic de demà siguin reconegudes i respectades les més àmplies llibertats, entre les quals es troben la de conformació i activitats de partits polítics.
El PCP ha estat quasi durant mig segle de dictadura feixista, i continua sent al Portugal democràtic d’avui, el lluitador més conseqüent per la llibertat.
Els comunistes coneixen per experiència pròpia el valor de la llibertat.
El PCP lluita fermament per defensar les conquestes fins ara assolides per la revolució democràtica portuguesa.
Les campanyes de desinformació i de calúmnies contra el PCP només poden beneficiar a la reacció. Amb les condicions existents a Portugal, no es podrà construir una societat democràtica sense el PCP, i molt menys contra el PCP. Estar en contra del PCP és estar en contra de la classe treballadora i les masses populars.
La participació activa i responsable del PCP al govern del país implica una sòlida garantia de que les llibertats seran assegurades i defensades.
- La democràcia política no pot ser instaurada, defensada i construida sense una política antimonopolista i antilatifundista.
La propia supervivència del poder polític democràtic exigeix que sigui derrotat el poder polític dels monopolis.
Qualsevol intent per salvar els monopolis, per atreure’ls e integrar-los en un nou règim democràtic no tindria en compte les realitats nacionals i estar condemnat al fracàs.
El desenvolupament econòmic i la millora del nivell de vida de les àmplies masses populars depenen de la nacionalització de sectors fonamentals de l’economia nacional, de la transformació profunda de les estructures agrícoles, de la participació viva i entusiasta dels treballadors i de les àmplies masses en la construcció de la nova societat democràtica.
- El Portugal democràtic ha de ser un Portugal independent.
S’han de rebutjar les pressions, que ja es fan sobre Portugal, mitjançant la concessió de crèdits, d’amenaces econòmiques, de diligències diplomàtiques, d’una propaganda als mitjans de comunicació internacional, de les notícies falses més vergonyoses sobre la situació existent a Portugal.
La finalització de la descolonització és condició de verdadera independència del poble portuguès.
El desenvolupament de relacions amb països socialistes és un factor de reforçament de la independència nacional.
La plena independència política de Portugal exigeix la seva independència econòmica.
El poble portuguès té ple dret a escollir lliurement i sense intervencions externes el règim social i polític que vulgui.
- El Portugal democràtic de demà ha de ser construit, no copiant mecanicament models d’altres països, sinó trobant les solucions que responguin a les condicions concretes de la realitat nacional i a les característiques pròpies de la revolució portuguesa.
Amb vista de trobar la solució dels problemes nacionals, les forces revolucionàries portugueses han d’estudiar atentament les experiències d’altres països, incloent la dels països socialistes.
El curs democràtic des del 25 d’abril mostra ja l’originalitat de la revolució portuguesa. Per situacions originals son necessàries solucions originals.
No vivim l’evolució d’un règim. Vivim la construcció d’un règim nou. El poble portuguès construirà la seva pròpia democràcia.
V. Crida a l’unitat
Les forces interessades en el procés revolucionari tenen el deure de saber definir l’enemic principal del curs democràtic.
Pel PCP, l’enemic principal al panorama polític és el feixisme i la reacció, en el panorama econòmic i social son els monopolis i els latifundistes.
Una àmplia coalició de forces socials i polítiques és necessària per resoldre els problemes immediats i urgents per construir un nou Portugal democràtic, en què siguin realitzades profundes transformacions socials, obrint camí cap el socialisme.
Una coalició no podria construir un Portugal democràtic si les forces aliades, en comptes de combatre l’enemic comú, escollissin als aliats com direcció fonamental dels seus atacs.
Per assegurar la irreversibilitat del procés revolucionari i la construcció d’un nou règim i d’una nova societat, el que importa fonamentalment és que combatre en comú l’enemic principal i comú.
Conscient de les seves responsabilitats davant el poble i el país, situant per davant de tot l’objectiu de consolidació de les llibertats i de la instauració d’un règim democràtic escollit pel propi poble, el PCP fa una crida a la classe treballadora, a tots els portuguesos i portugueses, a totes les forces populars i democràtiques perquè uneixin les seves forces, energies i capacitat en la lluita per resoldre els problemes urgents actuals, per seguir units fins les eleccions i per construir en comú després de les eleccions un Portugal democràtic, pacífic, independent, que camini cap el socialisme.
26 de gener de 1975
Comitè Central del Partit Comunista Portuguès
Traducció de Lucia Aliagas Picazo
