Un any més, els neonazis planegen una reunió internacional a Budapest per a glorificar a les unitats de les SS, la Wehrmacht alemanya i les tropes hongareses que van lluitar contra l’alliberament de la ciutat per part de l’Exèrcit Roig. El febrer de 1945, aquestes tropes van ser envoltades per unitats soviètiques superiors. No obstant això, en lloc de rendir-se a les forces superiors i així protegir les vides de la gent de Budapest i de la ciutat mateixa, van continuar la seva lluita inútil i van tractar d’escapar del cèrcol per a continuar lluitant per la “victòria final del Führer”.
Mentre que els antifeixistes commemoren des de fa temps l’alliberament de la ciutat del 1945, en la qual també va participar la resistència antifeixista hongaresa, els neonazis hongaresos organitzen campanyes de glorificació de les SS junt amb grups militants nazis d’Europa occidental sota títols que sonen inofensius, com “Per molts anys”. A vegades, van poder dur a terme aquestes provocacions amb l’aprovació de la ciutat. No obstant això, quan l’administració va emetre prohibicions, els tribunals més alts d’Hongria van permetre tals accions nazis. Per tant, la tasca dels antifeixistes hongaresos avui és commemorar l’alliberament de la ciutat per l’Exèrcit Roig el 1945 i oposar-se a la provocació nazi.
MEASZ, l’associació antifeixista hongaresa, compta en aquesta protesta amb el suport de la Federació Internacional dels Resistents (FIR) i de les federacions membres d’Alemanya, Àustria i Eslovàquia. Enguany, fins i tot els membres del Comitè Executiu de la FIR participaran en l’esdeveniment públic de commemoració i protesta i al final lliuraran una carta al president hongarès en la qual es formula clarament l’exigència d’aturar tal glorificació de les SS. Enguany, les protestes dels antifeixistes fan front a un segon problema: un escàndol mediàtic i jurídic que es remunta a l’any 2023. En el període previ a les protestes polítiques contra la reunió nazi de l’any passat, va haver-hi una baralla entre neonazis i opositors polítics a Budapest. Aquesta baralla no va tenir res a veure amb les protestes polítiques en si, però va ser utilitzada pels mitjans hongaresos com una oportunitat per a vilipendiar l’antifeixisme en tots els àmbits.
El govern hongarès va adoptar la narrativa dels mitjans de comunicació de què es tractava d’una “acció internacional d’extrema esquerra” i va posar en marxa el seu sistema judicial per a investigar i arrestar als involucrats en la baralla. Les recerques es van dirigir únicament contra els antifeixistes. Els neonazis hongaresos implicats en aquest enfrontament van ser considerats “víctimes inofensives” d’un atac. Dues persones van ser arrestades i romanen sota custòdia policial a Hongria des de fa gairebé un any.
Per a mantenir la narrativa política d’una “acció d’extrema esquerra”, es van iniciar recerques juntament amb els serveis de seguretat d’Itàlia i Alemanya i es van emetre ordres de detenció europees contra els presumptes “implicats en el crim”, que en realitat van ser executades a Itàlia i Alemanya. D’aquesta manera, la justícia hongaresa intenta desacreditar un altercat que en altres llocs hauria estat tractat com una “baralla de pub” com una acció de l’”antifeixisme internacional”. En termes de política interior, això pretén portar la protesta social contra la glorificació anual de les SS i els seus organitzadors cap a un “racó terrorista” i, en termes de política exterior, presentar a Hongria com una “víctima de l’Antifeixisme internacional”.
Si aquest enfocament del poder judicial hongarès ja resulta problemàtic, els propis procediments judicials només poden qualificar-se d’escandalosos. El judici contra les dues detingudes, una alemanya i una italiana, va començar a principis de febrer. Les acusades van ser conduïdes a la sala del tribunal encadenades de peus i mans com si fossin delinqüents. En la sala del tribunal, estaven custodiats per agents de l’ordre encaputxats, vestits amb roba de camuflatge i armilles antibales. Segons el “Comitè Hongarès de Hèlsinki”, les condicions de detenció, no sols les d’aquests presos, disten molt de qualsevol estàndard humà.
Les condicions de detenció i la incertesa del procés són tan dolentes que el fiscal italià, que certament no és amic de l’antifeixisme, es nega a acceptar l’extradició d’un segon acusat italià a Hongria. A Alemanya, la fiscalia encara està considerant l’extradició. L’advocat de l’acusat, per la seva part, exigeix que es posi fi immediatament a l’extradició a un sistema que vulnera la dignitat humana. Això es deu al fet que el procés equival a pressionar als acusats i forçar-los suposades confessions. Això és incompatible amb l’estat de dret.
Fins i tot si la FIR i les seves federacions membres no tenen res a veure amb les accions dels mateixos acusats, rebutgem clarament tals procediments legals i els missatges polítics associats amb ells. L’associació italiana ANPI, per exemple, exigeix el compliment de l’estat de dret i també existeix un comitè de solidaritat amb els acusats a Alemanya.
Per tant, la FIR emfatitza que no tolerarem la glorificació de les SS ni les violacions de l’estat de dret.
