Aprenentatge amb les editores marroquines

Autor

Del mateix autor

Al Marroc hi ha veus valentes que no volen callar, que fan servir la paraula per obrir camins, que volen consolidar el canvi. El país afronta reptes, elles i ells investiguen, analitzen, reflexionen i proposen solucions. En toutes lettres i Kulte són l’exemple de la tenacitat de dues d’aquestes activistes culturals que enriqueixen el panorama cultural marroquí actiu i efervescent que lluita per mantenir-se i créixer. 

Kenza Sefrioui és periodista cultural, crítica literària i editora. En tancar el diari Journal Hebdomadaire, on treballava per la seva posició crítica amb la institució monàrquica i l’Islam, va decidir, juntament amb Hicham Houdaifa, fundar l’editorial En toutes lettres el 2012, una editorial de no-ficció amb voluntat de donar a conèixer el treball d’investigació de periodistes marroquins. L’editorial pretén la difusió d’una visió pròpia de la realitat del país en lloc de ser un objecte d’estudi per part de mirades foranes. La col·lecció Enquêtes, que dirigeix Hicham Houdaifa, publica llibres que fomenten l’esperit crític, especialment entre la joventut als que animen a escriure i expressar-se a través del projecte Open Chebab. 

Hicham Houdaifa, periodista i editor, és autor de reportatges, assajos i treballs d’investigació. Al seu llibre A la mujer i a la mula, vara dura. Las olvidadas del Marruecos profundo, publicat a Ediciones del oriente y del mediterraneo el 2017, Houdaifa parla de les múltiples explotacions que pateixen les dones per ser dones, pobres i berebers. Explotació i violència especialment present en el món rural, a les mines, a les cases dels burgesos on treballen dones grans i nenes sotmeses a una precarietat absoluta. 

Houdaifa, tot i reconèixer que el país ha canviat molt en els últims anys amb el canvi de monarca, assenyala que encara hi ha molts temes prohibits, com ara la corrupció, la violència masclista o la diversitat de gèneres, i que hi ha moltes dificultats per accedir a la informació. Houdaifa senyala que el teixit associatiu al Marroc és important, és cert que existeixen com per tot arreu, associacions caritatives amb motivacions religioses, públiques que s’emporten moltes subvencions i fundacions de diferents tarannàs, però moltes associacions han decidit treballar al marge del sistema polític del qual no se’n refien, i estan fent una tasca alternativa considerable. Les dones són especialment obertes a organitzar-se en cooperatives i associacions per tal de trobar una solució a la seva situació, però des del seu treball d’investigació que va permetre la publicació del seu llibre A la mujer i a la mula, vara dura, la transparència en les dades no ha millorat.  

Yasmina Naji és un bon exemple de la gran eclosió de projectes culturals que s’estan produint al Marroc en els últims anys. Kulte és un espai, un centre d’art de Rabat amb propostes sorprenents. La seva directora, Yasmina Naji, pretén, a partir de les accions diverses que s’hi generen, “reconstruir la història postcolonial del Magrib en l’àmbit visual i cultural”. Afirma que la joventut marroquina no està en general pel radicalisme, però que volen alternatives i que és responsabilitat de tothom oferir-ne per això, diu, portem a terme accions culturals i artístiques i fomentem la lectura i la reflexió entre els estudiants amb biblioteques itinerants, preus de venda absolutament simbòlics i fent donacions dels llibres que ja no tenen interès en l’àmbit comercial. 

Aquesta trobada a Barcelona amb editores, periodistes i autores va resultar força interessant i ens obliga a reflexionar. Hem d’anar més enllà de la idea que només són generadors d’immigració, més o menys legal, que només estan per rebre en el millor dels casos, ajuda caritativa; també hem de defugir de la imatge oficial de país turístic, ple d’exotisme i color. Al costat d’un règim monàrquic amb moltes ombres, també existeix una societat civil lluitadora. 

Editores, investigadores i agitadores culturals ens conviden a anar al Marroc i veure aquesta altra cara del país. Tenen molt per oferir i ensenyar i hem de començar a pensar que potser podríem aprendre moltes coses dels països de la ribera sud de la Mediterrània.

Articles relacionats

Darrers articles