Milions de dones i noies a tots els Estats Units han patit una deterioració alarmant en l’accés a la salut sexual i reproductiva després de la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units de derogar el dret constitucional a l’avortament al juny de 2022, segons van afirmar els experts de les Nacions Unides*.
A partir de gener de 2023, l’avortament ha estat prohibit en 14 estats de tot el país, i les conseqüències de la decisió del Tribunal Suprem en el cas de Dobbs contra Jackson Women’s Health Organisation han tingut repercussions a tot el sistema legal i polític, van afirmar els experts.
“La posició regressiva adoptada pel Tribunal Suprem dels Estats Units al juny de 2022, al desmantellar bàsicament 50 anys de precedents que protegien el dret a l’avortament al país, posa en serios perill milions de dones i noies”, van comunicar. També van assenyalar violacions del Dret Internacional dels Drets Humans com a resultat de la sentència.
Les prohibicions de l’avortament en 14 estats han fet que els serveis d’avortament siguin pràcticament inaccessibles i han negat a les dones i noies els seus drets humans fonamentals a una atenció sanitària completa, incloent la salut sexual i reproductiva. Els experts van dir que les prohibicions podrien portar a violacions dels drets de les dones a la privacitat, la integritat corporal i l’autonomia, la llibertat d’expressió, la llibertat de pensament, consciència, religió o creença, la igualtat i la no-discriminació, i la llibertat de tortura i tractes cruels, inhumans o degradants i violència de gènere.
“Les dones i noies en situacions desfavorides són afectades de manera desproporcionada per aquestes prohibicions”, van informar els experts. Es van referir a les dones i noies de comunitats marginades, minories ètniques i racials, migrants, dones i noies amb discapacitats o amb baixos ingressos, en relacions abusives o en zones rurals.
Els experts van assenyalar que les excepcions existents, tot i ser estretes, han resultat inviables en la pràctica. “Les condicions de les excepcions sovint no reflecteixen diagnòstics mèdics i, a vegades, exclouen condicions que posen en perill la salut”, van dir: “Fins i tot en casos en què els metges determinen que l’avortament pot continuar, poden trobar difícil reunir un equip complet donada la reticència d’altres professionals de la salut.”
Van advertir que la decisió del Tribunal Suprem també ha tingut un efecte inhibidor sobre els metges i els treballadors de la salut que podrien enfrontar conseqüències legals per les seves decisions en matèria de cures, incloent aquelles relacionades amb avortaments necessaris per raons mèdiques o per salvar vides, o la retirada de teixit fetal de dones amb avortaments incomplets.
“Estem particularment alarmats pels informes creixents de amenaces a les vides dels proveïdors de serveis d’avortament arreu del país”, van dir els experts.
La amenaça de criminalització en molts estats ha dissuadit les dones i noies de relacionar-se amb el sistema de salut i buscar atenció prenatal, van dir els experts. “És particularment alarmant que algunes clíniques s’abstinguin ara de proporcionar serveis relacionats amb l’avortament, fins i tot en estats on encara és legal”, van dir.
Segons els experts, aquestes prohibicions de l’avortament en molts estats dels EUA han estat acompanyades d’una erosió constant i ràpida del dret a la privacitat, ja que les autoritats cada vegada més confien en dades electròniques per seguir aquelles que busquen avortaments o aquells que els ajuden i els instiguen. Moltes d’aquestes dades es poden accedir sense una ordre judicial, van dir.
“Instem tant els governs federals com estatals a prendre mesures per revertir la retòrica regressiva que es filtra pel sistema legislatiu i promulgar mesures positives per garantir l’accés a l’avortament segur i legal”, van comunicar els experts.
*Els experts: Reem Alsalem, Relatora Especial sobre la violència contra les dones i les noies, les seves causes i conseqüències; Dorothy Estrada Tanck (Presidenta), Ivana Radačić (Vicepresidenta), Elizabeth Broderick, Meskerem Geset Techane i Melissa Upreti, Grup de Treball sobre la discriminació contra les dones i les noies; Nazila Ghanea, Relatora Especial sobre la llibertat de religió o creença; Alice Jill Edwards, Relatora Especial sobre la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants; Felipe González Morales, Relator Especial sobre els drets humans dels migrants; Olivier De Schutter, Relator Especial sobre la pobresa extrema i els drets humans; Ana Brian Nougrères, Relatora Especial sobre el dret a la privacitat; Gerard Quinn, Relator Especial sobre els drets de les persones amb discapacitats; Ashwini K.P., Relatora Especial sobre les formes contemporànies de racisme, discriminació racial, xenofòbia i intolerància relacionada.
Els Relators Especials, experts independents i grups de treball formen el que es coneix com a Procediments Especials del Consell de Drets Humans. Els Procediments Especials, el cos més gran d’experts independents en el sistema de drets humans de les Nacions Unides, és el nom general dels mecanismes independents d’investigació i seguiment del Consell que aborden situacions específiques de països o temes temàtics en totes les parts del món. Els experts dels Procediments Especials treballen de manera voluntària; no són personal de les Nacions Unides i no reben un salari pel seu treball. Són independents de qualsevol govern o organització i serveixen en la seva capacitat individual.
Aquest article és una traducció de l’original en anglès a la web de l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de l’ONU.
