El nou moment és d’optimisme, reafirmació i consolidació de la confiança. Viure allò nostre és viure el canvi amb passió i lliurament, com a treball diari en tots els sectors i processos, amb creativitat i actitud inclusiva, amb diàleg i pedagogia persuasiva, amb nivells d’organització i articulació. Són les lliçons del 7J.
La mobilització del 7 de juny va ratificar una premissa que vam exposar en l’editorial anterior: “El primer aliat de la pau i el canvi, és el poble”. Per això, la seva convocatòria en un moment en el qual el sabotatge de la dreta es refermava, va ser clau i va marcar un nou moment d’avanç en el procés democràtic i popular de canvi.
L’ex senador Gustavo Bolívar ha dit “el president Petro se sent fort”. La seva fortalesa té una diferència amb moments històrics anteriors, aquesta força esdevé del poder mobilitzador del poble, és producte de la unió d’esforços convocants entre el moviment sindical de la Central Unitària de Treballadors i altres centrals, de l’esforç plural de sectors socials, intel·lectuals i acadèmics, de les joventuts amb les quals va haver-hi una reconnexió i una renovació creativa en la lluita, amb les dones convocants i organitzadores, el moviment comunal i barrial al carrer, sectors de l’art i la cultura que van tornar als carrers amb la seva música, el seu teatre i les seves expressions estètiques, amb el paper dinamitzador del Pacte Històric com a força líder del canvi. Un clar missatge d’unió popular, social i diversa en defensa del canvi.
I ara, amb les assemblees populars la democràcia avança i s’aprofundeix. Aquestes són per a actuar i executar. Elles compten amb dues eines poderoses, el Programa de Govern i el Pla Nacional de Desenvolupament. Són per a prendre acords, per a continuar organitzant la lluita i la unió d’esforços de les regions amb el Govern nacional, perquè el canvi prengui força i s’acceleri en els territoris.
La signatura de l’acord de cessament bilateral entre el Govern de Petro i l’Exèrcit d’Alliberament Nacional, ELN, entra a reafirmar aquest nou moment de present i perspectiva optimista. La política de Pau Total pren un nou aire. Reformes i Pau Total van unides, es potencien i es retroalimenten, donant-li sentit i realitat a la pau amb justícia social. Un cessament bilateral signat per les parts marca un camí cert de pau amb l’ELN que redundarà en beneficis per a la població civil, no combatent i desarmada en els territoris de la Colòmbia profunda.
Encara que els grans derrotats de la setmana passada van ser els grans mitjans de comunicació aliats a l’oposició, perquè els seus vaticinis apocalíptics i les seves trames de mentides i xafarderies van quedar tirades pel terra i camí d’una Colòmbia que ja no els creu i que es va mobilitzar construint el seu propi relat de treball pel canvi i les reformes.
I per a alegria d’una Colòmbia haguda de bones notícies, de relats d’amor, solidaritat i cosmogonies resilients, van ser trobats els nens indígenes de la pau, en una acció impensable en èpoques anteriors, una veritable campanya militar solidària i en defensa de la vida, articulada al coneixement ancestral i en defensa de la mare naturalesa. Encara que seguim a l’espera de trobar a Wilson. La saviesa i coneixement ancestral fan la seva aportació a ser un país de vida i esperança.
El dòlar segueix a la baixa, es redueixen i controlen els costos dels serveis de gas i energia, els indicadors continuen movent-se a favor de l’economia familiar i quotidiana, el fiscal es cuina en la seva pròpia podridura de corrupció i trama de “suïcidis”, ganivetades i assassinats, la Cort Penal Internacional es concentra a Colòmbia i el president Petro al costat de Lula reinicien el procés d’integració latinoamericà amb importants projectes d’inversió a la regió, tots els astres i les energies positives alineades per a aportar al relat d’esperança i optimisme de Colòmbia Potència Mundial de la Vida.
Sens dubte, el president Petro va tenir gran paper en tota aquesta construcció esperançadora i l’inici d’una nova etapa del Govern caracteritzada per assoliments i encerts. A més de dirigir les polítiques públiques i prendre les decisions que ha pres, la seva convocatòria de front i directa a la mobilització popular, la seva baixada del balcó, encapçalar la marxa el 7J al costat de la vicepresidenta Francia Márquez, la seva pedagogia permanent i la seva batalla mediàtica enfrontat al mes brut i mesquí del periodisme comprat, van ser claus per a superar els vaticinis d’una crisi creada fictíciament en el marc de l’estratègia del cop tou en què s’entossudeixen sectors retardataris, guerreritas i corruptes.
No podem baixar la guàrdia i pecar d’optimistes cecs. Les amenaces al procés continuen latents, per això, és necessari treballar dia i nit per les reformes i el canvi. Ser vigilants actius dels nostres propis assoliments, visibilitzar-los, compartir-los. Viure allò nostre és viure el canvi com veritablement nostre.
Editorial del setmanari comunista colombià Voz, publicat el 14 de juny
