Després del triomf de la revolució bolxevic de 1917 l’educació es considerava com un dels eixos centrals en la construcció d’una nova societat. És així com es planteja tot un model pedagògic que s’adapti a les condicions actuals i que estableixi les bases d’una educació pluralista, obligatòria i laica. És a partir de l’ensenyament de la classe obrera i de la pagesia, que es podria construir un futur col·lectiu, deixant enrere el model educatiu burgès caracteritzat pel seu individualisme. De la mà de Nadezhda Krúpskaya podrem veure com es va posar en funcionament un sistema pedagògic que havia d’agrupar àmpliament a la nova societat, disminuint l’analfabetisme, basat en la formació general i politècnica, gratuïta i obligatòria. I és que, justament, reivindicar el paper de les dones revolucionàries és una tasca que hem d’assumir per les seves aportacions històriques en la lluita per la transformació social. Gràcies a la seva participació activa durant el procés revolucionari, moltes d’elles passant per l’exili i la presó, participant en reunions clandestines i lluitant per enderrocar a un tsar opressor, les dones revolucionàries russes són un exemple de coratge i tenacitat. En aquest article volem recuperar la vida de Nadezhda Krúpskaya, lluitadora activa de la Revolució Russa en el context de la victòria bolxevic contra el règim de Nicolau II. El seu rol va transcendir amb escreix i es convertiria en una de les principals promotores del sistema educatiu soviètic i qui va posar en peu les biblioteques de l’estat obrer impulsant el sistema bibliotecari soviètic. Krúpskaya, a més, va impartir conferències i va escriure nombrosos textos sobre l’educació, la nova pedagogia i pel que fa a la importància de les biblioteques i la lectura en la societat socialista.
Activisme polític
L’interès de Nadezhda per l’educació pública estatal i la política cultural, va fer que entrés a formar part en la Lliga de la Lluita per l’Alliberació de la Classe Obrera, una organització política socialdemòcrata, els membres de la qual eren, majoritàriament, estudiants universitaris que havien optat per involucrar-se en la lluita revolucionària de les masses de treballadors per mitjà de la distribució de literatura marxista, i organitzant vagues en fàbriques i tallers. És durant el seu activisme polític que Nadezhda coneix, en una de les reunions de la Lliga, al jove Vladimir Ilich Uilànov, més conegut com a Lenin. Ambdós foren detinguts pel seu activisme dins de la Lliga i foren portats a l’exili a Sibèria Oriental. L’any 1898 es van casar en un llogaret de Shúshenskoye. Tot i que les condicions de l’exili a Sibèria no eren les millors, Nadezhda va continuar amb els seus deures polítics. És allà on escriu el seu primer text “La dona treballadora” (1899), en el qual, des de la perspectiva marxista, expressa la seva opinió sobre el paper de la dona en la família, l’educació i la societat. Després de l’extinció de la Lliga, neix el Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia, l’ala més radical del qual, encapçalada per Lenin, prengué el nom de Bolxevic. En acabar l’exili siberià, la parella emigra a Europa, vivint a Munich, Londres i Ginebra. Nadezhda es convertiria en una integrant fonamental del Partit, ja que, gràcies als seus coneixements de francès, anglès i alemany, s’encarregaria de conduir la correspondència i traducció de materials de premsa russa i europea. El seu treball polític va estar molt marcat per les seves diverses anàlisis en publicacions d’emigrants socialistes russos com va ser Iskra (L’Espurna), tot escrivint al mateix temps els seus propis articles.
La divisa de la publicació era “D’una espurna, el foc revifarà”, inspirada en un poema d’Aleksandr Pushkin (1799-1837) i en tots els socialistes exiliats o emigrats a Alemanya, Sibèria, Suïssa i Regne Unit. Krúpskaya va compaginar aquesta tasca amb la redacció d’articles i manifestos sobre educació. El 1905 torna a Rússia, però després de la desfeta del primer intent de revolució, es veu obligada a reprendre l’exili a Europa.
Tot i la desfeta de 1905, Nadezhda no va abandonar mai el seu esperit combatiu ni la seva activitat política. En la seva obra “L’educació comunista: Lenin i la joventut” va dedicar uns quants capítols a l’educació, on explica el nou tipus d’ensenyament per implementar a Rússia, guiat amb nous principis i noves finalitats en correspondència amb la nova societat que s’estava intentant construir.
Nadezhda va continuar treballant com professora en escoles de preparació obrera, a Longjumeau, prop de París, i va dirigir diversos diaris polítics a on escrivia constantment. Ja abans de 1917 Krúpskaya havia escrit prop de trenta articles en diverses revistes i diaris russos (legals i clandestins), dedicats especialment al tema que més l’interessava: la problemàtica de la pedagogia i l’educació popular, en el context dels canvis radicals que s’estaven forjant i que portarien amb ella la revolució socialista. En els seus escrits Nadezhda defensava l’ensenyament mixt, l’abolició de les restriccions en l’educació femenina, i la introducció d’una ètica laboral en tots els programes acadèmics.
El 1915, va escriure la seva obra més llarga, on va exposar les seves idees teòriques i el seu concepte d’educació socialista, titulada “Instrucció pública i democràcia”, publicada el 1917. En aquesta obra, Nadezhda va contribuir de manera decisiva al desenvolupament de la ciència educativa marxista. El paràgraf final del seu llibre posa especial èmfasi en la importància que té l’educació en els treballadors: “Mentre l’organització de l’ensenyament queda en les mans de la burgesia, el treball escolar serà una arma dirigida contra els interessos de la classe obrera. Només la classe obrera pot convertir el treball a l’escola en ‘un instrument per a la transformació de la societat contemporània'”.
Educació i revolució
Després de la revolució de 1917 i el seu retorn a Rússia, Nadezhda Krúpskaya, juntament amb Lenin van entendre que, tot i haver guiat la revolució sobre els principis marxistes, no disposaven d’una teoria marxista de l’educació. Tenien clar que era fonamental establir les bases d’un sistema educatiu estatal, universal, obligatori i laic, i durant els primers dies de la Revolució van anunciar que la nova educació s’havia de basar en la construcció del coneixement a partir de l’experiència amb la naturalesa i els objectes del món social, l’alternança entre tasques físiques, intel·lectuals i manuals i l’estudi de la política i l’economia de la societat.
Per dirigir la reconstrucció educativa es va crear immediatament el Comissariat del Poble per l’Educació (conegut com a Narkomprós), tasca que van assumir Anatoli Lunacharski i Nadezhda Krúpskaya. En aquell moment, Nadezhda va passar a ocupar diversos i importants càrrecs en el Ministeri d’Educació. És allà on va desenvolupar la seva valuosa feina com una altra protagonista imprescindible de la Revolució Russa, fou nomenada diputada, on es faria càrrec de la Divisió d’Educació per adults, i el 1920 es va convertir en presidenta del Comitè d’Educació i Comissària d’Educació adjunta del Narkomprós, convertint-se així en la primera dona ministra d’educació de la història. Va destacar en la defensa de l’organització de les escoles, els currículums lectius, la formació del professorat, l’educació d’adults, l’eliminació de l’analfabetisme, la formació infantil dels grups juvenils. Tenien el desafiament de replantejar tota la política educativa de l’Estat, i ho van fer impulsant la iniciativa popular. Per aquest motiu, Krúpskaya il·lustra el sentit de la integralitat del politecnicisme. Aquesta iniciativa educativa havia d’emparar totes les capes de la societat, des de la pagesia fins a l’obrer, ja que, sota aquest model el treball productiu a l’escola no buscava només l’aprenentatge del mètode d’execució, sinó també el coneixement dels fonaments científico-tècnics del procés productiu, de la gestió de la producció, la distribució i l’administració, així com del context socioeconòmic general i dels objectius polítics.
La finalitat fonamental del Comissariat va consistir a eliminar l’alt analfabetisme existent i construir una xarxa escolar que permetés fer efectiva l’escolarització universal. Per això, el Narkomprós va iniciar la reconstrucció d’una xarxa escolar a tot el país i el disseny del model pedagògic que s’hi aplicaria.
La forma d’organitzar la iniciativa popular fou a través dels “soviets de l’ensenyament”, escollits per la població i encarregats de l’administració de l’ensenyament a dins de les seves zones. Des d’un enfocament que considerava l’educació, no només com instrucció i transmissió de coneixements ja definits, sinó que suposava un procés creador protagonitzat pels mateixos subjectes, la classe treballadora, i que s’estenia al llarg de tota la vida i fins i tot més enllà de l’educació. La nova educació havia de ser, en el que és essencial, politècnica.
Per dur a terme aquesta organització democràtica, una de les principals prioritats a Rússia va ser acabar amb l’analfabetisme i al mateix temps crear una sèrie d’escoles normals per formar docents d’acord amb aquests propòsits. La instrucció havia de tenir un caràcter politècnic; per això es va impulsar l’Escola Única del Treball i se li va donar el pressupost més gran de la història de Rússia.
Pedagogia del treball
Entre les primeres reformes empreses es trobava l’abolició dels exàmens i el sistema de concessió de qualificacions i certificats. A això va seguir la introducció de la coeducació. Després de gairebé un any d’intens debat, el 30 de setembre de 1918, el Comissariat va anunciar la seva política i el programa pel futur de l’educació soviètica coneguda com a “Declaració i Principis sobre l’Escola Unificada del Treball”, la qual es va basar en tres premisses fonamentals: la xarxa única d’ensenyament, l’escola unificada i la relació de l’escola amb la producció.
El 1918, Krúpskaya va proposar amb Anatoli Lunacharski que el treball productiu constituís “la base de la vida escolar, no com un mitjà d’assegurar el manteniment material de l’escola i no com un mètode d’ensenyament, sinó com una activitat productiva i socialment necessària”. El principi del treball significava, segons la Declaració, en primer lloc, la “familiarització activa, mòbil i creativa amb el món” i, en segon lloc, “el desig manifest de familiaritzar als alumnes amb el que els serà més necessari a la vida… amb el treball agrícola i industrial en totes les seves gammes”. D’aquesta manera, es tractava tant d’una escola activa com una escola politècnica, tractant de mantenir un equilibri entre el treball “que hauria de ser autèntic treball productiu”, però sense perdre mai el seu caràcter pedagògic”.
Sistema de biblioteques públiques
Sense dubte, Nadezhda fou fonamental per la formació del sistema educatiu soviètic, i igualment fou fonamental per al desenvolupament de la Biblioteca Soviètica. Durant els seus exilis i viatges per Europa, es va enriquir observant el funcionament de les nombroses biblioteques que va visitar. De la del Museu Britànic anotava que el servei estava molt ben organitzat, a més cridaven la seva atenció les nombroses sales de lectura de les biblioteques de Londres; assenyalava com les biblioteques de París estaven burocràticament ben organitzades. De les biblioteques de Zúrich analitzava el bon intercanvi bibliotecari, el servei als lectors, els bons catàlegs i l’accés lliure als fons.
Nadezhda fou una gran coneixedora de les biblioteques d’Europa i els Estats Units i havia dedicat part dels seus anys d’estudi a la biblioteconomia. El seu interès pels fons bibliogràfics la va portar a redactar una completa legislació sobre les biblioteques russes així com els principis bàsics de la ciència bibliotecària russa, un model que es va utilitzar a Rússia durant tot el segle XX. I, a finals dels anys vint, el nivell d’alfabetització va créixer ràpidament, especialment entre les dones. Gràcies a la seva feina, el sistema bibliotecari rus va arribar a tota la població, i en especial, al poble. Per primera vegada, el gruix de les capes més pobres del poble rus tindria accés a les biblioteques.
Les biblioteques d’aquest període se signifiquen, d’una banda, com importants centres culturals i, de l’altra, com principals motors epistemològics per motivar la continuïtat de l’ordre social i impulsar el canvi cultural. Nadezhda va saber reconèixer la importància de les biblioteques, i va decidir que un bon funcionament i organització serien un indicador del nivell cultural del poble. Així, cregué que les biblioteques i els bibliotecaris, a més de proveir informació, tenien un paper a fer en la construcció de la societat soviètica. Igualment, va assenyalar que les biblioteques servirien com a instruments per erradicar l’analfabetisme i millorar l’educació de la població.
Nadezhda Krúpskaya: ensenyament i rebel·lia
Com hem pogut apreciar, la vida de Nadezhda Krúpskaya va estar fortament marcada per la pedagogia. Dins de les seves tasques polítiques mai va deixar de proposar metodologies d’acord amb les diferents edats i va fomentar el desenvolupament de tècniques que englobaren a la població treballadora. Per ella, acabar amb els índexs d’analfabetisme era molt important. Però a més de les seves propostes metodològiques, de la mà de Lunacharski a la direcció del Comissariat del Poble per l’Educació, Nadezhda va ajudar a fomentar l’educació gratuïta fins als setze anys, la distribució gratuïta d’aliments, roba i material escolar; la transmissió de la instrucció pública als organismes democràtics de l’administració autònoma local (de la mà dels soviets); l’abstenció del poder central de tota intervenció en l’establiment de programes escolars i en la selecció del personal docent; l’elecció directa dels professors per la mateixa població i el dret d’aquesta a acomiadar als indesitjables; la prohibició dels patrons d’emprar el treball dels nens menors de setze anys; la limitació de la jornada de treball dels joves d’entre 16 i 20 anys a quatre hores; la prohibició que els joves treballessin a la nit en empreses insalubres o a les mines. Com es veu, van apostar clarament i des d’un començament pel caràcter públic i universal, així com per la gratuïtat de l’ensenyament. També per la laïcitat, la coeducació i per la igualtat real d’oportunitats. De la mateixa manera, va ser una àmplia coneixedora dels sistemes bibliotecaris i va organitzar nombroses biblioteques públiques per tot el territori soviètic. Sense dubte, tots aquests elements van ser fonamentals perquè, posteriorment, s’assumissin com bàsics i universals.
Publicat originalment en castellà a la revista Marxismo & Educación, en la seva edició número 1 de juny de 2021.
