El 8 d’octubre de 2021, l’OMS (Organització Mundial de la Salut) va definir la COVID PERSISTENT com “la condició que passa en individus amb antecedents d’infecció probable o confirmada per SARS-CoV-2, generalment 3 mesos després de l’inici, amb símptomes que duren almenys 2 mesos i no es poden explicar amb un diagnòstic alternatiu”.
Les persones que pateixen aquesta malaltia poden presentar complicacions respiratòries, cardiovasculars, hematològiques, neuropsiquiàtriques o símptomes de totes elles. La malaltia comptabilitza, segons els darrers estudis de l’any 2022, més de 200 símptomes.
Segons dades d’aquest mes de març, més de 14.000 catalans han estat diagnosticats amb covid persistent, tot i que el Comitè Científic Assessor del govern eleva aquesta xifra a uns 72.000, deixant clar que molts no han estat encara correctament diagnosticats.
Avui dia no hi ha una medicació eficaç, ni forma de curar la malaltia, i un percentatge molt petit de les persones afectades es cura i/o aconsegueix no tenir la simptomatologia invalidant. L’abordatge de la simptomatologia i l’acompanyament per part dels i les professionals de la salut, fa que la vida de les persones malaltes millori, en molts casos, i en d’altres ajudi a no empitjorar.
Els riscos de vulnerabilitat per la malaltia travessen les vides de les persones a totes les edats, i no podem tolerar-los, com el possible fracàs escolar dels i les menors; el risc de vulnerabilitat i pobresa (amb l’expulsió del mercat laboral) de les persones en edat de treballar; i/o el risc de deteriorament i manca d’autonomia de les persones jubilades. Són situacions que no ens podem permetre de cap manera i que tenen a més un marcat caràcter de classe.
A partir de l’anàlisi descrita sobre la covid persistent, els seus símptomes i les seves afectacions, s’han de plantejar tot un seguit de mesures, tant en l’àmbit estatal com en l’àmbit autonòmic, que han d’anar des de la prevenció fins al tractament de la malaltia, passant pel fet de garantir els drets de les persones que la pateixen.
En l’àmbit estatal, és necessari l’adopció de tot un seguit de mesures (1):
– Continuar sensibilitzant sobre la prevenció del contagi de la COVID-19, motiu de desenvolupament de la covid-19 persistent.
– Tenir constància del diagnòstic de totes les persones afectades, amb l’establiment de protocols comuns en totes les CC.AA.
– Impulsar estudis d’investigació amb professionals de la salut, comunitat científica, universitats i les pròpies persones malaltes.
– Garantir les baixes professionals per la malaltia, ajustades a un temps de recuperació que es pot allargar més enllà del que en l’actualitat preveu la llei.
En l’àmbit nacional, cal proposar al Govern de la Generalitat aquestes mesures concretes (2):
– Crear unitats especialitzades d’atenció a la Covid Persistent als principals hospitals catalans, i que treballin en xarxa amb la Unitat de Covid Persistent puntera i pionera de l’Hospital Universitari Germans Tries i Pujol.
– Formar a les persones professionals del sistema de salut públic sobre la malaltia de la covid persistent en els mesos vinents, de manera que puguin contribuir a detectar millor la malaltia i el seu tractament.
– Posar en marxa en els Centres d’Atenció Primària, i/o en els Centres Sociosanitaris, els programes adequats que, de forma gratuïta, permetin d’acompanyament a persones malaltes de covid persistent. Aquests programes i serveis són imprescindibles i urgents, per al maneig de la malaltia i el no empitjorament.
– Engegar programes de rehabilitació cognitiva. Poden ser individuals i/o grupals. En aquest cas, demanem l’avaluació immediata per professionals de neuropsicologia, i l’acompanyament a la rehabilitació cognitiva permanent fins a la cura.
– Posar en marxa programes de rehabilitació física i/o fisioteràpia, que també poden ser individuals o grupals.
– Generar programes d’atenció psicoemocional i acompanyament, individuals i/o grupals.
Som plenament conscients de la relació entre classe social i vulnerabilitat a aquest tipus de malalties, i expressem la nostra enorme preocupació pel deteriorament de la salut i dels drets laborals provocats pel covid persistent.
Concretament, pel que fa als drets laborals, observem una vulneració flagrant d’aquests, amb la connivència d’un Ministeri de Seguretat Social que no ha dotat cap partida pressupostària per afrontar la durada real de les baixes pel covid persistent. A la vulnerabilitat de la salut d’aquestes persones se suma la vulnerabilitat laboral i social, amb l’exclusió en molts casos del mercat laboral, amb la pèrdua d’ingressos que genera un risc més alt de pobresa, amb la disminució de recursos en el cas dels i les autònomes i professionals, etc. De la mateixa manera que es va abordar la covid amb algunes mesures de caràcter social com els ERTO, és del tot imprescindible un pla de xoc immediat per tal d’atendre des del punt de vista sociolaboral a les persones afectades de covid persistent.
Aquest article està basat en documents publicats per Marea Blanca i la Plataforma en Defensa Pública del Baix Vallès.
Imatge de portada: José Luis Navarro.
Notes
(1) Propostes extretes de la comissió Covid-19 persistent Vallès Oriental, de la Plataforma en defensa de la Sanitat del Baix Vallès, i que coincideixen amb les reivindicacions del conjunt d’associacions i plataformes que treballen a diferents punts de l’Estat.
(2) Propostes basades en les mocions municipals presentades a diversos municipis del Vallès Oriental.
