Aquest dilluns dia 6 de maig a la tarda, es va convocar una concentració a la UB Raval que va desembocar amb l’ocupació i posterior acampada de la UB Central per part del Moviment Estudiantil català, sindicats d’estudiants i treballadors i les diverses xarxes i organitzacions de suport a Palestina, fins i tot diversos refugiats de Palestina i altres països. Recordem molt bé el moment en què quan estàvem sortint des del campus de Raval en marxa lenta ens van informar que UB Central volia tancar portes i que no entréssim, va ser un moment de dubte i una mica de caos, però el moviment estudiantil organitzat no falla i després de corredisses des d’UB Raval fins a la Central vam poder entrar a la facultat i plantar les tendes.
Des del moviment estudiantil català hem estat participant tant a la concentració com a l’acampada i des de l’inici hem sigut unes dues-centes persones les que vam donar suport a l’acampada i a tota la comunitat Palestina internacional. A mesura que han anat passant els dies, aquesta acampada s’ha anat fent més gran i més persones, estudiants i organitzacions s’han apropat per sumar-hi forces o donar suport amb la millor voluntat possible.
Aquestes mobilitzacions van començar als Estats Units i s’han estès per tota Europa, també a l’estat espanyol València, Madrid, Granada o Euskadi. Des de l’acampada per Palestina Barcelona reclamem diverses condicions innegociables per poder aturar l’acampada: Trencament de totes les relacions de les universitats públiques catalanes amb sionistes, empreses pro Israel que actuen i subvencionen la universitat pública i en general, tots els convenis que puguin tenir amb les universitats d’Israel, pressió als governs autonòmics i estatals perquè cessin el comerç i venda d’armament a l’estat d’Israel i sobretot que s’aturi la complicitat de les universitats, l’estat espanyol i les institucions públiques amb el genocidi que s’està vivint des del 7 d’octubre a Palestina, especialment a la franja de Gaza.
En l’acampada hem pogut parlar amb diversos refugiats palestins i de diverses procedències que han agraït a tota la comunitat estudiantil les mostres de suport i s’han quedat a acampar també amb nosaltres. Des de l’acampada, pensem que des de Barcelona, és el mínim que podem fer com a catalans i internacionalistes!
Hem pogut compartir històries, reflexions i esperances per a un futur millor, per a un món més solidari, més just, més pacífic i amb una forta convicció antiimperialista i anticolonial.
Des de l’acampada s’han organitzat xerrades diverses, com la que va tenir lloc per part dels sindicats de treballadors que estan a l’empresa ICL de Manresa (una empresa israeliana que extreu materials per a fabricar munició armamentística) o la que ens van fer el Movimiento de Mujeres Indígenas (dones maputxes que també resisteixen i viuen en un territori ocupat pels estats de Xile i Argentina). També vam tenir la sort de posar-nos en contacte per videoconferència amb diverses acampades arreu d’Europa, especialment a Amsterdam, on la policia els va desallotjar.
Es respira un fort ambient solidari i internacionalista que feia temps que no es vivia a Catalunya i arreu d’Europa. Sabem la importància de teixir ponts i de donar suport a tots aquells que per culpa de les guerres, atacs imperialistes i genocidis pateixen per la vida de familiars amics o per la seva pròpia.
Denunciem les complicitats també de l’estat espanyol amb Israel, amb el qual encara avui en dia fa negoci amb les vides humanes (sobretot dels infants) venent i enriquint-se finançant un genocidi. Un genocidi que s’està transmetent en directe per tot el món com si fos una sèrie de Netflix, mentre diversos caps d’estat s’ho miren amb crispetes i amb una sensibilitat nul·la cap als milers de palestins morts, desplaçats o mutilats.
Veiem també amb preocupació un context geopolític internacional, on l’escalada bèl·lica és constant i l’ONU es troba fortament debilitada per poder negociar i intentar buscar la pau a diversos conflictes del món com la guerra entre Ucraïna i Rússia, la guerra civil sudanesa o la guerra civil de Síria que fa anys que continua latent.
Els palestins amb qui hem tingut la sort de parlar, ens explicaven que en un inici, el 1949, van acollir solidàriament els jueus desplaçats perquè Palestina també és un poble d’acollida, però que després els ho van pagar arraconant-los, matant-los i en general destruint tota la seva ètnia, cultura i esperances. També vam poder parlar amb alguns jueus antisionistes que ens explicaven que estaven tant o més enfadats que els Palestins.
El poble palestí viu atemorit, no només al territori palestí, sinó a Barcelona mateix. Tenen por que se’ls vegi a acampades com aquestes, tenen por que s’infiltri algun sionista a l’acampada i els pugui delatar o reconèixer d’alguna manera perquè saben com actua Israel contra tots aquells que protesten en contra del govern de Netanyahu. Però hi són, hi són i hi seguiran sent perquè l’esperança d’una vida millor és més forta que la por de perdre-ho tot.
Netanyahu i els seus aliats com els EUA o la UE saben del moviment que s’està iniciant a escala internacional i hem de lluitar perquè sigui més fort cada dia que passa, perquè mentre al mateix temps que nosaltres acampem, l’exèrcit israelià arracona a gairebé un milió i mig de palestins en la regió de Rafah, d’uns 6 quilòmetres quadrats (deu vegades menys que el microestat de San Marino!) sense aigua, electricitat ni recursos per sobreviure.
No només Palestina, tota la regió (Líban, Siria, Cisjordània…) està profundament preocupada pel genocidi i l’ocupació i també viuen amb por. Això no és un conflicte territorial, això és una neteja ètnica de tota la comunitat àrab que visqui dins d’Israel i el seu voltant i és una operació que porta anys i anys en curs.
És per tot això que seguim acampats i que el moviment estudiantil intentarà organitzar una vaga estudiantil a totes les universitats catalanes. Des de Comunistes de Catalunya i la JCC ens mantenim ferms en la defensa del poble Palestí i en contra de l’ocupació, bombardeig i genocidi que estan patint Gaza i Palestina en general.
La solidaritat és la nostra millor eina! Ni guerra entre pobles, ni pau entre classes! Visca Palestina lliure!
