El 27 de juny de 1942, a París, una batuda de la policia de Pétain va impactar a trenta homes i dones compromesos amb la resistència espanyola ja activa. Manuel Bergés, que era sospitós de ser el líder d’aquest grup, va morir el mateix dia en la prefectura, d’un tir en la boca disparat per l’arma d’un policia. Els documents disponibles afirmaven que havia nascut el 22 de setembre de 1910 a Lleida. No donaven el seu segon cognom.
El 29 d’abril de 2016, després d’examinar l’expedient presentat per l’associació d’antics guerrillers espanyols a França (AAGEF-FFI), la República francesa va atorgar a Manuel Bergés l’esment oficial “Mort pour la France” (Mort per França). Pocs mesos després, vaig publicar en la revista Memòria Antifranquista del Baix Llobregat (n. 16) un article que revelava les condicions tràgiques de la mort de Manuel Bergés. Incloïa l’única foto d’ell que coneixíem llavors, trobada en els sinistres arxius de la morgue parisenca:
Hem de saludar l’empleat desconegut que el 28 de juny de 1942 va penjar aquesta foto en el “registre d’entrades” de la morgue, encara que no hi havia necessitat perquè el cos va ser dipositat amb carnet d’identitat. És plausible que la causa de la mort i l’arribada del cadàver des de la prefectura veïna va incitar a aquest gest d’informació o resistència “per a les generacions futures”.
A principis de 2017, Esteve Mestre Roigé, director d’una altra revista catalana: Barret Picat, editada a Linyola (Pla d’Urgell, Lleida) es va posar en contacte amb mi. Gràcies al nom, a la data de naixement i també a la foto, va identificar un mestre d’escola oriünd de Linyola (poble efectivament pròxim de Lleida) que havia desaparegut a França: Manuel Bergés Arderiu. La família pensava que havia mort en 1943 o 1944 de la mà de policies o militars alemanys. Nazis alemanys no, col·laboracionistes francesos sí, que el van assassinar a la prefectura de la capital gal·la! En tota impunitat finalment.
Gràcies a Esteve Mestre, vaig aprendre que Manuel Bergés Arderiu va començar a exercir de mestre abans dels seus 20 anys, primer a la província de Lleida, després a la de Barcelona. En 1934 va adherir-se a la FETE (Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament, afiliada a la UGT). Membre del Comitè Provincial del PSUC, va marxar cap al front d’Aragó en 1937, sent comissari adscrit a la Comandància general d’enginyers de l’Exèrcit de Maniobres i Milicià de la Cultura. Manuel Bergés s’havia casat en 1937 amb Beatriu Cases Buils, mestra també. Van tenir un fill nomenat Manuel, gràcies al qual, l’Esteve va poder enviar-me aquesta foto:
Després de diverses gestions, el Consell de París va decidir posar la següent placa en la façana de la casa on Manuel Bergés va ser arrestat (23 carrer Vic d’Azir, 10o districte de París). Clar, les autoritats de l’estat no estaven disposades a acceptar un text com aquest sobre les reixes de la prefectura.
Instal·lada el 2 de març de 2020, la placa no va poder ser inaugurada llavors, a causa de la pandèmia COVID-19. El 25 de juny de 2021, va tenir lloc una solemne cerimònia en la qual van intervenir: representants de l’Ajuntament de París i de l’ambaixada d’Espanya a França. Àlex Masses Xifré, alcalde de Linyola, no va poder finalment venir, però va expressar la solidaritat del poble on havia nascut Manuel Bergés Arderiu.
Varen passar anys, però ni el director de Barret Picat, ni l’alcalde de Linyola, ni els seus amics Àlvar Farré – regidor de Cultura – i Pol Galitó, referent local del Memorial Democràtic, no oblidaven. El 29 d’abril de 2023, en presència de la família de Manuel Bergés, l’ajuntament va rendir un vibrant homenatge al mestre que va lluitar i va perdre la vida per la Cultura i la Llibertat, dedicant-li aquesta placa, inspirada en la de París:
Vull agrair aquí el treball efectuat per Esteve Mestre. És com si ell i nosaltres (amb el meu germà Carlos mort el 2015) estiguéssim anys cavant túnels en tots dos costats dels Pirineus, ignorant-nos mutualment: finalment el túnel cavat des d’Espanya va trobar el túnel cavat des de França. Continuem treballant perquè es conegui millor el que va ser la Guerra de 1936-1939, primera batalla de la Segona Guerra Mundial, continuada a França per Manuel Bergés i els seus companys.
