Prèviament aquesta setmana, un jurat de nou persones -majoritàriament homes- ha declarat l’expresident republicà Donald Trump culpable d’abusar sexualment de l’escriptora i periodista E. Jean Carroll als anys noranta i de difamar-la afirmant que era una mentidera.
Trump ha sigut declarat responsable unànimement i obligat a pagar a Carroll un total de 5 milions de dòlars de danys compensatoris i punitius. Vint-i-quatre hores més tard del veredicte civil, la xarxa corporativa de notícies per cable CNN va convidar Trump en un ajuntament nacionalment televisat, on va rebre una ovació dempeus de molts dels seus partidaris dretans.
La juxtaposició d’aquests esdeveniments és un reflex de la perillosa presidència antidones de Trump, i de la continuada batalla política pels drets de les dones que ha de ser presa seriosament en un país que encara permet que figures públiques com ell tinguin aquest poder i es balancegin per la legislació.
A l’ajuntament de la CNN després de la seva condemna per abús sexual, va descriure un malson que es desplegaria arreu del país si tornés a guanyar per segon cop. Va dir que el país hauria de pagar els seus deutes malgrat que això submergís l’economia mundial en un caos, el caos que els feixistes busquen per a poder utilitzar la conseqüent por per a solidificar el seu control. Va dir que perdonaria els centenars de criminals condemnats per a participar en l’intent de cop d’estat del 6 de gener de 2021.
El 2019 Carroll va publicar un article a la revista New York que afirmava que Trump havia abusat sexualment d’ella a mitjans dels noranta. Carroll va entrar en detalls de l’esmentat incident al seu llibre publicat “What Do We Need Men For? A Modest Proposal” (“Per A Què Necessitem Els Homes? Una Proposta Modesta)”.
Després de les acusacions Trump es va posar a la defensiva, declarant que ell mai havia conegut Carroll abans -malgrat que hi ha evidències fotogràfiques que demostren el contrari- i que les seves acusacions eren part d’una “caça de bruixes” política contra ell. Carroll va denunciar Trump a Nova York sota Adult Survivors Act (Llei de Supervivents Adults), una llei que permet a les víctimes d’abús sexual presentar demandes civils independentment dels terminis de prescripció vençuts.
Després d’un judici de set dies el jurat va concloure el dimarts que l’expresident no va violar Carroll, però el van declarar culpable d’abús sexual i difamació. Això, evidentment, no va evitar que Trump digués a la CNN que Carroll era una mentidera la nit següent.
Així i tot, aquest comportament per part de l’expresident és part d’un llegat més gran connectat a la legislació antidones i nomenaments judicials que van tenir lloc sota el seu lideratge de 2016 a 2020, i la forma que el seu menyspreu cruel per la veu de les dones va envalentir el seu Partit Republicà per a continuar el seu assalt legislatiu contra els drets de la meitat de la població de la nació.
Polítiques perjudicials impulsades
Un any més tard d’iniciar-se la seva presidència, Trump va signar una ordre executiva que revocava l’ordre de 2014 “Fair Pay and Safe Workplaces” (Salari Just i Llocs de Feina Segurs), promulgada per l’antic president Barack Obama. Aquesta ordre va ser creada com a resposta a la investigació de la Government Accountability Office (Oficina de Rendició de Comptes del Govern) del 2010 que mostrava que empreses amb greus violacions laborals s’adjudicaven milions de dòlars en contractes federals.
Aquesta ordre va establir-se per assegurar-se que les empreses amb contractes federals complien amb les lleis de drets laborals i civils de 2014. Dues normes incloses en aquesta ordre impactaven en gran manera les dones treballadores.
La primera norma requeria transparència de salaris. Això garantia que totes les persones rebien salaris justos i equitatius per la seva feina. La segona norma era la prohibició de les clàusules d’arbitratge forçat per a assetjament sexual, abús sexual i al·legacions de discriminació.
L’arbitratge és un procés privat on les parts del conflicte acorden permetre que un individu designat prengui una decisió sobre la disputa després de veure’n l’evidència i sentir-ne els arguments. Aquests processos privats poden ser utilitzats per les empreses amb grans incidents d’assetjament sexual i discriminació com a forma d’evitar que aquestes acusacions arribin al jutjat. Conseqüentment, això comporta que els companys de feina i el públic no siguin conscients d’aquests problemes i violacions.
El 2017 la secretària d’Educació escollida per Trump, Betsy DeVos, va anul·lar les normes generals d’abús sexual als campus de l’època d’Obama, que requerien que les universitats responguessin més ràpidament a les acusacions i en responsabilitzessin els autors. Les noves normes de DeVos al respecte reduïen i limitaven la definició d’assetjament sexual i intentaven permetre als estudiants acusats qüestionar les seves víctimes durant audiències en directe al campus.
El cop més dur que l’administració de Trump va donar als drets de les dones va ser el desmantellament del veredicte històric de Roe v. Wade. Malgrat que l’anul·lació oficial de Roe v. Wade no va tenir lloc sota l’administració de Trump, la seva presidència va obrir camí al seu desmantellament tot nomenant jutges d’extrema dreta que fessin la feina bruta.
Eliminació dels programes de planificació familiar
Durant la seva presidència Trump va intentar eliminar el Títol X de Family Planning Program dels diversos aspectes que ajudaven les dones i famílies treballadores i de baixos ingressos. El Títol X és l’únic programa de subvencions federal dedicat a oferir a les persones una planificació familiar integral i serveis sanitaris preventius relacionats.
El 2019 l’administració de Trump va emetre una llei mordassa nacional que prohibia als proveïdors que rebien finançament del Títol X (com la Paternitat Planificada o Planned Parenthood) derivar pacients per als serveis d’avortament, proveir assessorament relacionat amb l’avortament o donar informació completa a les dones sobre les seves opcions d’atenció sanitària relacionada amb la seva salut sexual i reproductiva. La llei també requeria separació física entre els serveis d’avortament i altres tipus d’atenció sanitària.
A escala internacional, Trump va exportar la seva agenda antidones en el seu primer any de presidència tot restablint i expandint la seva política de Protecció de la Vida en l’Assistència Sanitària Global, habitualment coneguda com la Llei Mordassa Global. Aquesta norma restringia més de vuit mil milions de dòlars en el finançament de l’ajuda exterior dels Estats Units a programes de salut internacional que proporcionin o simplement esmentin l’avortament en els seus materials.
Tal com s’esmenta a peacewomen.org, Trump va retirar el finançament del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), una organització global de salut materna que proporciona anticoncepció i assistència en l’embaràs a dones de baixos ingressos a més de cent països. Mentre l’actual administració de Biden ha rescindit aquesta norma, els investigadors han trobat que les conseqüències perjudicials de la seva implementació inicial encara es nota arreu del món. Això ha resultat en menys formes segures d’anticoncepció i assistència sanitària.
Tot i les normes nacionals i internacionals com aquestes, l’administració trumpista ha treballat per a legitimar la denegació de l’assistència sanitària total a les dones i la llibertat d’elecció.
Donald Trump va tenir èxit en la seva promesa d’oposar-se als drets abortius omplint el Tribunal Suprem i els jutjats amb la seva selecció judicial antiavortament que després va utilitzar a la seva majoria conservadora per a atacar al dret d’escollir de les dones. Va ser Trump qui va nomenar tres dels cinc jutges conservadors del Tribunal Suprem que van votar per a anul·lar Roe v. Wade: Brett Kavanaugh, Amy Coney Barrett i Neil Gorsuch.
Quan van preguntar-li per l’anul·lació de Roe v. Wade el 2016 mentre es presentava com a candidat a la presidència, Trump és citat dient “Bé, si hi posem dos o potser tres jutges, això és el que serà – això és el que passarà. I això passarà automàticament, en la meva opinió, perquè posaré jutges antiavortistes al tribunal. Diré això: Tornarà als estats, i els estats prendran una determinació.”
El resultat de “tornar als estats” ha creat situacions en què infants que son violats han de travessar les fronteres estatals per a rebre assistència sanitària i es fan esperar dones a pàrquings fins que entren en sèpsia i gairebé moren abans d’entrar a una sala d’urgències per a rebre atenció mèdica.
Després de l’anul·lació del dret constitucional a l’avortament el 2022, Trump va saltar a les xarxes socials a celebrar-ho -i atribuir-se’n tot el mèrit- afirmant, “[Aquesta decisió] només ha sigut possible perquè he complert tot el que he promès, incloent-hi la nominació i confirmació de tres constitucionalistes altament respectats i forts al Tribunal Suprem dels Estats Units.”
L’anul·lació de Roe v. Wade va incitar als republicans d’arreu del país a accelerar els seus intents de restringir els drets de les dones sobre els seus cossos i salut reproductiva. Avui en dia un total de 19 estats han actuat per a prohibir o restringir l’avortament seguint el veredicte del Tribunal Suprem d’acabar amb totes les proteccions federals, amb probablement més estats seguint aquest camí.
Aquest ha sigut l’atac forjat per Trump contra les dones de la nació, un home que ara guanya les enquestes de la nominació republicana per a la presidència el 2024. Es tracta d’un reflex del fet que vivim en un sistema que continua inclinant-se cap a les ideologies sexistes en detriment no només de les dones sinó de tota la gent treballadora. És una estratègia que el Partit Republicà sencer subscriu, tot i que continuïn debatent si Trump és actualment és “elegible” o no.
Després de la sentència judicial civil, un cert nombre d’oficials republicans van ser preguntats sobre les seves opinions sobre les possibilitats de Trump de ser elegit. Molts d’ells parlaven sobre la voluntat dels votants, mentre condemnaven l’abús sexual amb resignació. Així i tot, queda clar per les accions del partit en el passat, que no tenen problema en donar suport a Trump si creuen que la seva campanya és “viable”.
Han sabut de les seves antigues declaracions registrades relacionades amb agafar les dones pels seus genitals. Han llegit com la seva estratègia, quan es tracta d’acusacions d’assetjament i abús sexual, és de “negar-ho, negar-ho, negar-ho i fer retrocedir aquestes dones. Si admets qualsevol cosa o qualsevol culpabilitat, llavors estàs mort.”
El Partit Republicà coneix molt bé Trump, i no tindran cap problema donant suport a la seva campanya per la presidència si creuen que realment té alguna possibilitat de guanyar les eleccions. La seva recent condemna i els seus braços oberts benvinguts pels mitjans corporatius de CNN, mostren que malgrat la seva presidència antidones sense penediments, se li permetrà tenir lloc a l’escena política.
Caldrà la voluntat real de les persones que entenguin el perill per a la democràcia, i el pes de la seva presidència passada, per a pressionar per a un resultat diferent.
Article escrit per Chauncey K. Robinson el 12 de maig de 2023 per a People’s World.
