El que representa Abril és inesborrable. Per la força del que va ser. No és una simple data, sinó una revolució. Aquest moment de rescat de la democràcia i la llibertat no concedida sinó conquerida. No un model qualsevol de transició tolerat pel poder econòmic dominant sinó un procés de transformació profunda de l’estructura socioeconòmica i liquidació de la base econòmica del poder dictatorial que la sustentava. No és aquella data que repeteixen qui cada dia conspiren en contra, sinó la que viu com a referent que ancla la lluita quotidiana per defensar els drets que garanteix.
Abril no va ser una utopia, va ser la realització i la construcció, van ser valors i materialització, la força dels quals perdura i perdura com un element ineludible d’aquest Portugal amb un futur que lluitem per construir cada dia. Això és el que va constituir essencialment Abril, la Revolució d’Abril, per molt que intentin reduir-la, pervertir-la o liquidar-la.
És aquesta força material de transformacions i valors que se’n deriven, aquesta major referència de sentit alliberador que perdura i es transmet, fins i tot a qui se’n beneficia sense viure temps d’opressió, el que fa que l’abril sigui compartit massivament com a projecte d’esperança i lluita. Un projecte que, en el 50è aniversari de la revolució, cal reafirmar per reprendre el que va significar abril en termes de drets, progrés i vida millor, un referent contrastat que, ahir com avui, aquest poder de construcció i assoliment està a les mans dels treballadors i del poble.
És aquesta força fonamentada en valors i transformacions a la que encara avui s’enfronta i explica per què 48 anys d’acció contrarevolucionària, recolzada per un poder i una correlació de forces desfavorables, aquest procés i objectius romanen inacabats, tal com va quedar inacabada la revolució d’abril.
Hi ha qui no s’ajusta
Hi ha qui no s’ajusta al que va ser abril com a revolució, qui aspira cinquanta anys després a negar allò que realment representava, qui pretén esborrar valors i èxits que només existeixen perquè va existir abril en tota la seva dimensió, aquells que miren l’abril amb l’odi nostàlgic d’aquell maig de fa quasi un segle.
Hi ha qui s’afanya a marcar l’abril negant a la pràctica el que era, esborrant el que representava, eludint les perversions que limiten i amputen allò que l’abril més avançat i prometedor representava realment en la vida de milions de portuguesos, explorant allò que era negatiu i la injustícia que s’ha apoderat de la vida del país, no per Abril, sinó per aquells que fa dècades que intenten destruir-lo.
És sobre aquest mantell teixit i distorsionat, confonent causa i efectes, invertint càrregues i responsabilitats, atribuint a uns allò que és raó en els altres, que tenim teories sobre el que s’imposaria avui a partir del 50è aniversari d’abril. Qui, com va fer Marcelo Rebelo de Sousa, afirmi que «el que s’espera i s’exigeix dels propers cinquanta anys és molt més que el que s’ha aconseguit en els que, el 2024, s’acaben», assumeix, encara que no ho faci explícitament. , aquell abril, i la revolució sense la qual no existeix, és cosa del passat. No es pot mirar el que queda present a l’abril, obviant el breu però estimulant període d’avenç i progrés de la Revolució i, sobretot, amagant el que 48 anys de procés contrarevolucionari pesen en sentit contrari.
Continuar el camí de construcció
Celebrar Abril, abraçant plenament en el que va ser i el que aporta en el futur, és inscriure una vegada més com a objectiu de futur, amb la força dels treballadors i del poble, allò que representa com a exemple i com a projecte. Aquest sentit de futur que la Revolució d’Abril va inscriure de construcció d’un Portugal progressista i sobirà, de conquestes, avenços i transformacions extraordinàries i que dècades de política de dreta han negat en nom d’un projecte de restauració capitalista.
Amb el coratge de sempre, amb la força transformadora de la lluita, celebrar Abril és continuar el camí de la construcció d’una alternativa que reprèn aquest nou cicle de la vida nacional que la Revolució d’abril va obrir amb una democràcia avançada a l’horitzó, i la construcció d’un nova societat.
Publicat originalment en portuguès a Avante (24/04/2024)
