Aquest dissabte 18 de març se celebra la manifestació “Marxa de la solidaritat. Prou racisme Aturem l’extrema dreta” a Barcelona. L’edició anual de la Manifestació d’UCFR (al voltant de la data internacional contra la discriminació racial), es realitza aquest any en un context d’extraordinària importància si tenim en compte la moció de censura de VOX, prevista per debat entre el 20 i el 22 de març; les eleccions municipals immediates, on l’objectiu és #stopVOX als Ajuntaments, donat que la política local és un àmbit institucional imprescindible per a aïllar a l’extrema dreta i per a la garantia de drets i llibertats; i les eleccions generals, fruit de les quals es pot obrir la porta a un govern estatal de PP i VOX, que podem evitar si fem un bon combat democràtic contra l’extrema dreta.
Per escalfar motors, una de les entitats que forma part d’UCFR, l’Associació Cultural Nou Barris Taller d’Idees, va organitzar les jornades de debat “Cultura democràtica – Guanyar la batalla a l’extrema dreta”, que es van desenvolupar en tres debates temàtics: “El jovent i la lluita contra el racisme i feixisme”, “Què fer als barris enfront l’extrema dreta?” i “Els drets humans a la Frontera Sud de la UE”.
Aprofitant que vaig ser un dels ponents en el debat “Què fer als barris enfront l’extrema dreta?”, m’agradaria compartir amb La Realitat algunes reflexions sorgides a partir dels apunts preparatoris, que són aplicables al context de Nou Barris, però reproduïbles arreu de Catalunya per tal de fer una anàlisi qualitativa.
Quadres de dades quantitatives
Primer de tot, observem l’evolució dels resultats electorals de VOX a Barcelona, a Nou Barris (districte i barris) i a les Corts (districte i barris).
Nou preguntes per a interpretar les dades
1. Tenim 5.010 feixistes a Nou Barris?
Rotundament, no. El vot a VOX respon a diferents motivacions i causes: principalment, expressa un vot ultraespanyolista, que percep VOX com el partit més radicalment antiindependentista, però també representa un vot radicalment antifeminista i antipersones i col·lectius LGTBIQ+, un vot de la penúltima migració contra la darrera i un vot que prové de la dreta conservadora tradicional i s’ha radicalitzat cap a l’extrema dreta.
2. És VOX un partit feixista?
No. El feixisme utilitza la violència per a subvertir el sistema jurídic-polític i pretén l’extermini del moviment obrer organitzat i de qualsevol dissidència. VOX és un partit d’extrema dreta radical que, dins del sistema jurídic-polític de la democràcia liberal, té al seu ADN la vulneració de drets humans i de drets fonamentals. Respecte del moviment obrer i dels moviments d’alliberament de les diferents opressions entrecreuades (classe, gènere, raça, nació…) pretén la seva derrota, no el seu extermini físic.
Sense ser un partit feixista, sinó d’extrema dreta radical, sí que recull al seu interior a persones autènticament neofeixistes i és una incubadora de neofeixisme.
Cal diferenciar entre VOX al conjunt de l’Estat espanyol i VOX a Catalunya. A l’Estat espanyol, VOX cerca la maximització de la presència institucional per a aplicar des de govern, les seves polítiques. A Catalunya, un cop autodissolta Plataforma per Catalunya i integrada dins VOX, qui controla l’aparell organitzatiu de VOX és un personatge ben conegut per la seva trajectòria com a neonazi i neofeixista. Això provoca que a Catalunya, al costat de l’objectiu de maximització institucional sigui arrelar estructura organitzativa a barris treballadors i populars.
3. És VOX un partit racista?
Sens dubte, ho és. El comú denominador de l’extrema dreta global (més enllà de les diferents divergències entre elles) és la seva política antiimmigratòria: contra les persones que provenen de la migració (que són de la nostra classe i del nostre poble de Catalunya), contra la infància i el jovent nascut a Catalunya, amb mares i/o pares que provenen de la migració contra les persones racialitzades, encara que hagin nascut a Catalunya o la resta del Regne d’Espanya.
El caire antiimmigratori de les extremes dretes no és una obsessió malaltissa. És una estratègia de classe, de la classe dominant: dividir a la gent treballadora, enfrontant “el penúltim contra l’últim”. Aquest el considero l’èxit més gran de l’extrema dreta, assolir que la gent més precària i la gran majoria de les classes treballadores, en comptes d’assenyalar al poder oligàrquic financer com a responsable de les desigualtats, assenyali, culpabilitzi i victimitzi a qui encara està més precaritzat i és més vulnerable.
4. La comparativa de resultats electorals de 2015 a 2021, ens porta al dubte: Per què creix tant l’extrema dreta?
El procés de normalització de l’extrema dreta és clau per entendre el seu creixement. Han estat els mitjans de comunicació (encreuament de poders econòmic-mediàtic-judicial) qui ha normalitzat a l’extrema dreta i han fet virals les seves fake news.
En tant que l’extrema dreta ni planteja, ni creix amb arguments lògics, sinó fabricant i difonent massivament mentides, por i odi, amb l’extrema dreta no existeix possibilitat de debat. Amb l’extrema dreta no és debat, a l’extrema dreta se la combat.
Com a part fonamental de la normalització mediàtica, prèvia a la normalització institucional, de l’extrema dreta, cal recordar la quota de pantalla diària, en horari de màxima audiència, de l’extrema dreta, via exercir de l’acusació popular a dirigents socials i polítics del moviment sobiranista i independentista.
Si els mitjans de comunicació han normalitzat a l’extrema dreta, han intentat desnormalitzar l’antifeixisme? En bona part si, intentant generar un fals imaginari de dues tribus urbanes radicals i igualment perilloses (el feixisme i l’antifeixisme), que pretén fer esclatar l’altre imaginari: antifeixisme és centralitat democràtica i democràcia és antifeixisme actiu.
5. Com s’explica la dualitat contradictòria que als dos barris amb major percentatge de vot a VOX, siguin el barris amb més alta (Pedralbes) i més baixa (Torre Baró) renda per càpita de la ciutat de Barcelona?
En primer lloc, cal advertir la gran bretxa de participació electoral entre districtes i encara molt més alta entre barris de la ciutat de Barcelona. Els dos barris extrems en renda per càpita són, alhora, els dos barris extrems en participació electoral: Pedralbes quasi duplica la participació electoral de Torre Baró.
Les causes d’aquest comportament dual contradictori (els barris amb més vot percentual a VOX són els extrems en renda i participació electoral) són múltiples:
a) A Pedralbes, es vota VOX per interessos. L’ultraliberalisme de VOX incorpora una política fiscal a favor dels més privilegiats. Alhora sincronitza amb la cultura de “ja n’hi ha prou de la ‘pagueta’, de mantenir ganduls o que no s’han esforçat ni estudiant, ni treballant”.
b) A Torre Baró es vota VOX per conviccions i percepcions. Jugant els mitjans de comunicació un paper clau en la generació de percepcions. Recordem, aquí, el teorema de Thomas, que estableix que “les situacions que són percebudes com a reals, són reals en les seves conseqüències” (vegeu Nota 3)
c) La derrota en la consciència de classe(s) treballadora(es). Els canvis al món del treball, tenen clara repercussió als barris treballadors. Final del pacte social (post caiguda mur de Berlín), globalització capitalista, involució en la normativa laboral (de les diferents contrareformes laborals), precarització laboral, individualització de les relacions laborals, insolidaritat són la font de la pèrdua d’identitat i de consciència de classe.
d) Crisi de la política i de la democràcia. La globalització capitalista ha subordinat als Estats a les grans corporacions. I ha fet una transferència de sobirania dels Estats als poders capitalistes financers globals. Amb la sobirania limitada, els Estats no tenen gaire marge de maniobra per a intervenir en l’economia ni autosuficiència financera per a mantenir uns serveis públics de qualitat i unes potents polítiques socials per al 99% (no per “als més vulnerables”). La percepció a barris treballadors i populars és que les administracions públiques, encara que les governin les esquerres, són capaces d’aportar solucions estructurals a problemes estructurals. Percepció d’una Esquerra que no els representa, perquè es limita a receptar cures pal·liatives, no a combatre la malaltia.
6. La influència de l’extrema dreta és només aquella que se’n deriva del resultat electoral?
Ni de bon tros. Més enllà dels seus resultats electorals i del pes parlamentari i/o governamental, el perill més gran de l’extrema a Catalunya i el conjunt del Regne d’Espanya és, fins ara, la seva capacitat de contaminar i condicionar el relat, l’agenda política i mediàtica i guanyar la batalla cultural.
7. L’extrema dreta és només VOX?
Malauradament, no. Més enllà de VOX, hi ha:
a) L’extrema dreta amb estelada. Que coincideix amb l’extrema dreta amb àliga en el racisme extrem i la xenofòbia radicals, així com la defensa comuna del relat de la “teoria de la gran suplantació” (“teoría del gran reemplazo”), segons la qual la població no europea que arriba al continent està creixent mentre que la nativa disminueix, hi ha un diferencial en la taxa de natalitat, de manera que arribarà el moment en què el que és europeu es dissoldrà, víctima de les migracions i el multiculturalisme.
b) Un entramat hereu de la “transacció” sense ruptura democràtica. El pacte de la impunitat i la desmemòria i el manteniment intacte de l’extrema dreta als aparells d’Estat (poder judicial, policia i exèrcit) i als aparells econòmics i mediàtics.
c) El racisme institucional persistent: llei d’estrangeria, CIE (els Guántanamos espanyols, a la foscor), les deportacions sustentades en actuacions administratives sense empara judicial efectiva, les identificacions policials per perfil ètnic, segregació escolar, necropolítica de militarització de fronteres de la UE, els assassinats a la platja ceutina de Tarajal, la massacre assassina a la tanca de Melilla.
8. Si l’estratègia de VOX consisteix a generar por, posteriorment transformable en odi, tindria èxit el contrari, és a dir, apel·lar a la por a VOX per interpel·lar a la mobilització del vot d’esquerres?
Malauradament, l’experiència de les eleccions a la Comunitat de Madrid ens demostra que planificar una campanya electoral intentant mobilitzar a votant d’esquerres o votant indecís amb el discurs de la por cap a VOX, no mobilitza electoralment.
La confrontació contra VOX en campanya electoral no és percebuda com a una confrontació democràtica contra l’extrema dreta, el feixisme i el racisme, sinó com a una arma discursiva entre competidors electorals. Confrontar a l’extrema dreta amb estratègia guanyadora per derrotar-la requereix un treball unitari, plural, quotidià, des de la base i generant estructura organitzativa sòlida i estable, amb capacitat d’anar molt més enllà d’articular una resposta puntual i a la defensiva.
9. Com actua l’extrema dreta a l’espai públic i quina resposta pot ser més útil desplegar?
Aquest mes de març, el líder de VOX a Catalunya i el cap de llista de les eleccions municipals a Barcelona van estar un matí al barri de Prosperitat (Nou Barris). És una elecció no casual, al contrari és una tria molt estudiada i amb molta intencionalitat. Prosperitat és un barri castigat per la crisi, l’atur, la precarietat, les desigualtats, el preu de l’habitatge, els desnonaments i la feblesa de les polítiques públiques. En paral·lel, amb un important percentatge de migració.
Aquest aterratge a barris treballadors, va més enllà de precampanya electoral, connecta amb la planificació de generar organització social neofeixista, com assenyalàvem abans, distenguin entre VOX al conjunt de l’estat i el seu aparell organitzatiu a Catalunya. Alhora, observem, un inatent d’apropiació de reivindicacions i/o malestars a barris obrers i populars. Per exemple, al barri del Raval, l’extrema dreta ha estat present a mobilitzacions veïnals (de composició complexa, en les motivacions) contra la inseguretat, les drogues, els narcopisos, la brutícia i la prostitució. Al districte de Sant Martí, ha estat present a manifestacions contra la contaminació acústica.
Una acció planificada de demagògia focalitzada en inseguretat, incivisme, ocupacions i amb un discurs de “solució màgica, ràpida i directa”, a la qual és difícil contrarestar des d’un discurs d’esquerres que ha d’articular anàlisis, respostes i discurs alternatiu, necessàriament complex. Cal afegir que l’extrema dreta construeix demagògia davant problemes complexos, quan les administracions públiques i les esquerres no aporten solucions reals i estructurals, sinó que es limiten a les receptes de cures pal·liatives.
La resposta popular, democràtica, plural i unitària a la presència de l’extrema dreta a l’espai públic (carpes, mítings…) ha d’intentar defugir de dos paranys que utilitza l’extrema dreta. El primer, no donar cap resposta, intentar que fer veure que els ignorem: això enforteix la imatge de “normalització” de l’extrema dreta. El segon, respondre des de sectors minoritaris radicals, algun cop de forma no gaire pacifica: això enforteix el discurs de l’extrema dreta “els antifeixistes són els que són realment intolerants, autoritaris i feixistes”
En aquest sentit, podem aprendre de diferents experiències amb respostes com organitzar, en un espai diferent i a la mateixa hora, una activitat lúdica, festiva i reivindicativa, on puguin anar des de gent gran fins a criatures. O també, organitzar, a l’espai on ha estat VOX, i posteriorment al seu acte, una simpàtica brigada de neteja antifeixista (amb armilles de neteja antifeixista i un desplegament de material de neteja).
Prospectiva
El context actual que vivim, facilita el creixement de l’extrema dreta per diversos factors. Des de la por generada per la percepció de riscos i perills, de l’infern nuclear a l’infern climàtic. O bé la modalitat ecofeixista de gestionar la crisi energètica i d’esgotament de recursos fòssils: en comptes d’una gestió democràtica i socialment justa del decreixement, una apropiació dels recursos disponibles minvats, via “manu militari“.
A més, les guerres generen “règims de guerra”: involució democràtica, afegida a morts i destrucció, passadís a l’entrada de l’extrema dreta. Les conseqüències econòmiques de les guerres (militarització de pressupostos públics, increment descontrolat de preus) tenen el respectiu impacte social: més pobresa, més desigualtat, més patiment, més malestar social, més frustració i descontentament
Propostes
1. Intervenir urgentment sobre les Causes que originen el malestar als barris obres i populars. Hem d’evitar que sigui l’extrema dreta qui canalitzi i utilitzi les contradiccions que genera el capitalisme, per reforçar al mateix capitalisme , tot reforçant la seva dominació i hegemonia.
2. Davant les imminents eleccions municipals, estendre territorialment, desplegant la campanya d’UCFR de proposta a les candidatures democràtiques de signatura conjunta d’una Declaració contra el racisme, el feixisme i extrema dreta. Incorporant els compromisos de, per una banda, combat conjunt, en campanya electoral i en els Ajuntaments i òrgans supralocals, contra els discursos d’odi i de discriminació; i per l’altra, aïllament (“cordó democràtic”) de l’extrema dreta a totes les institucions locals i supralocals.
3. Traslladar / transposar arreu la Declaració institucional que va aprovar l’Ajuntament de Terrassa. Una Declaració per fer el nostre districte/poble/ciutat antifeixista, antiracista, contrari a l’extrema dreta i a favor de la convivència en la diversitat. I incorporar, a més, els següents acords: promoure la Memòria Democràtica, denegar a l’extrema dreta d’espais públics i equipaments municipals, condemnar i denunciar institucionalment els missatges i les declaracions d’odi i discriminatoris i personar-se institucionalment com a acusació popular davant agressions de l’extrema dreta
4. Exigir polítiques públiques per al 99%, no “per als més vulnerables. És necessari implementar la Renda Bàsica Universal i recuperar la proposta de Treball Mínim Garantit, reducció de la jornada laboral i de l’edat de jubilació i nova cultura del temps, nova cultura de la vida.
5. Enfortir i promoure noves Xarxes de Suport Mutu; enfortir les organitzacions socials, implementat en la vida associativa la nova cultura del temps, nova cultura de la vida. Promoure instruments associatius i cooperatius de comunicació democràtica. I, com no podia ser d’una altra manera, construir Contra Poder Popular, alternatives al capitalisme i a superadora de la limitació de l’acció a la mediació social entre administració-institució pública i ciutadania.
Recursos
Resultats per Districtes:
Resultats per Barris:
Teorema de Thomas
