Aquest mes de maig, en el qual tenim temperatures desmesurades, es fa més certa que mai l’afirmació que estem governats i governades sense cap mena d’escrúpols, i és que és molt clar que alguna cosa hem de fer, i que ho hem de fer ja, si volem posar punt final a un ritme insostenible de consumisme destructiu. I costarà molt més si ens posem una llosa cada vegada més gran sobre els nostres caps.
És el propi planeta qui llança els seus avisos cada dia, i cada vegada són més clars i més palpables, tot mentre la comunitat científica, que ha estat donant l’alarma des de fa dècades desesperadament i sense que els polítics dels diferents governs i mitjans de comunicació hi parin la deguda atenció. Ens trobem a les portes d’un moment crucial en la història de la humanitat, i sembla que ben pocs són capaços de pensar en l’horitzó, en què deixarem a la nostra futura generació. De fet, som encara menys els qui pensem en el paper del capitalisme, en la seva voracitat, i en com encara som a temps de fer marxe enrere i fer front al col·lapse al qual ens dirigim de manera boja i suïcida.
És per això que considero que la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern és una bogeria i una aposta per un model sense futur. Constitueix una continuació especulativa del negoci de la neu que, al cap i a la fi, constitueix un model que únicament beneficia a grans empreses de construcció i d’hoteleria que no pensa en el futur dels Pirineus ni en el futur de ningú, sigui des del punt de vista ambiental, sigui des del punt de vista econòmic al llarg termini. És inadmissible continuar invertint milions en un model sense futur i caducat que crea llocs de treball precaris, que aprofundeixen en problemes ambientals i destrueixen un territori essencial a tots els nivells.
En lloc de resoldre aquests problemes, es pretén gastar milions d’euros públics en uns Jocs Olímpics que, sota tots els punts de vista, són insostenibles i destructius, i que no seran cap solució per a realitats com la despoblació de les zones rurals o la precarietat laboral.
Vist això, és molt normal que l’oposició a aquest model vagi creixent entre diferents sectors. A banda de la població rural, la veritable protagonista en l’organització del moviment d’oposició i de protecció del territori, s’hi afegeixen els més de 150 científics i investigadors que recentment, en un manifest, van denunciar de manera seriosa i argumentada la candidatura des del punt de vista ambiental, tot rebutjant la declaració de la Generalitat per la qual, suposadament, els Jocs Olímpics són sostenibles.
A més, cal que recordem que moltes estacions d’esquí dels Pirineus no seran viables a finals del segle perquè ni tan sols hi haurà neu, com indiquen els models climàtics per Catalunya, en els quals les àrees de muntanya es troben entre les zones on es preveu major increment de la temperatura. La bogeria dels Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu només es podrà dur a terme mitjançant una enorme aportació d’aigua i energia, cosa que farà augmentar considerablement la contaminació i, a la vegada, farà disminuir la disponibilitat d’aigua per a altres usos urgents i més necessaris.
Tot això succeiria en un indret en el qual les estacions d’esquí ni tan sols són rendibles econòmicament. A Catalunya, set estacions ja han estat rescatades pel govern de la Generalitat, mentre que a l’Aragó, el govern regional ha hagut d’entrar al grup Aramon i fer-se càrrec de pèrdues inquantificables per donar continuïtat a un negoci de pocs i que és un forat negre per a la majoria
En els darrers anys, s’ha hagut d’optar per desplaçar neu en camions a l’estació, una imatge molt semblant a la vista durant els últims Jocs Olímpics d’Hivern, celebrats a Beijing, celebrats amb neu 100% artificial. Es van fer servir 350 canons de neu i 185 milions de litres d’aigua, amb el consum energètic que implica aquesta infraestructura, i es van gastar 90 milions d’euros per adaptar l’entorn als jocs.
Als Pirineus pot passar que, d’aquí a pocs anys, les instal·lacions es deixin d’utilitzar a causa de la manca de viabilitat que causarà la falta de neu anunciada la ciència. És necessari i urgent mobilitzar-se per aconseguir un model socioeconòmic sostenible que doni un futur a les poblacions dels Pirineus i, en general, a tothom. És per això que volem uns Pirineus lliures d’especulació i amb futur digne pels seus pobles i habitants. No podem permetre que uns jocs de 30 dies ens condemnin a 30 anys de misèria.
PER UN PIRINEU VIU, ATUREM ELS JOCS D’HIVERN!
